16 del Cigne Bb

16 del Cigne Bb
Tipus	planeta extrasolar
Data de descobriment	22 octubre 1996 i juliol 1997
Mètode de descobriment	espectroscòpia Doppler
Cos pare	16 Cyg B
Constel·lació	Cigne
Època	J2000.0
Dades orbitals
Semieix major a	1,676 ua
Excentricitat e	0,6832
Període orbital P	799,45 d
Característiques físiques i astromètriques
Massa	1,64 M_J
Paral·laxi	47,2754 mas
Moviment propi (declinació)	−162,493 mas/a
Moviment propi (ascensió recta)	−134,791 mas/a
Ascensió recta (α)	19h 41m 51.9732s
Declinació (δ)	50° 31' 3.0861''
Catàlegs astronòmics
	TIC 27533327b (TESS Input Catalog)

16 del Cigne Bb (16 Cygni Bb) és un planeta extrasolar^[5]^[6] que s'hi troba a aproximadament 70 anys llum, a la constel·lació del Cigne. El planeta es va descobrir orbitant l'estrella 16 del Cigne B, un dels components del sistema estel·lar triple 16 del Cigne. Fa una revolució cada 799 dies i va ser el primer Júpiter excèntric a ser descobert.

Descobriment

L'octubre del 1996 es va anunciar el descobriment d'un company a l'estrella 16 del Cigne B, amb una massa de, com a mínim, 1,68 vegades la de Júpiter. En aquell moment, tenia l'excentricitat orbital més gran de cap planeta extrasolar conegut. El descobriment es va fer mesurant la velocitat radial de l'estrella. Com que se'n desconeix la inclinació de l'òrbita, només se'n sap el límit inferior de la massa.^[7]

Òrbita i massa

L'òrbita de 16 del Cigne Bb (negre) comparada amb els planetes del sistema solar

Contràriament als planetes del nostre sistema solar, l'òrbita del planeta és altament el·líptica, i la seva distància varia entre 0,54 ua al periastre i 2,8 ua a l'apoastre.^[8] Aquesta alta excentricitat podria haver estat provocada per interaccions de marea al sistema estel·lar binari, i l'òrbita del planeta podria variar caòticament entre estats de baixa i alta excentricitat en un període de desenes de milions d'anys.^[9]

El sistema 16 del Cigne Bb
Company (en ordre des de l'estrella)	Massa	Semieix major (ua)	Període orbital (dies)	Excentricitat
b	1,68 M_J	1,68	799,5	0,689

El límit inferior per a la massa de l'objecte és molt per sota de la línia divisòria entre planetes i nanes marrons, a 13 masses de Júpiter. Mesuraments astromètrics preliminars van suggerir que l'òrbita de 16 del Cigne Bb podria estar molt inclinada respecte a la nostra línia de visió (al voltant de 173°).^[10] Això significaria que la massa de l'objecte podria ser d'unes 14 vegades la de Júpiter, cosa que el convertiria en una nana marró poc massiva. Tanmateix, més tard, es va provar que aquestes mesures només eren vàlides per als límits superiors.^[11]

Característiques físiques

Com que el planeta només s'ha detectat indirectament mitjançant mesures de l'estrella mare, es desconeixen característiques com el seu radi, composició i temperatura.

Zona habitable

L'òrbita altament excèntrica del planeta significa que el planeta tindria efectes estacionals extrems. Tot i això, algunes simulacions suggereixen que un satèl·lit semblant a la Terra podria tenir aigua líquida durant tot l'any.^[12] A causa de l'òrbita excèntrica d'aquest gegant gasós massiu, és improbable que un planeta habitable pogués sobreviure en aquest sistema.^[13]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Geoffrey Marcy «The Discovery of a Planetary Companion to 16 Cygni B» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 7-1997, pàg. 457–463. DOI: 10.1086/304245.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Jason Wright «The California Legacy Survey. I. A Catalog of 178 Planets from Precision Radial Velocity Monitoring of 719 Nearby Stars over Three Decades» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 7-2021, pàg. 8. DOI: 10.3847/1538-4365/ABE23C.
↑ Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
↑ «Planet 16 Cygni B b» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 13 desembre 2020].
↑ «The planetary system 16 Cygni hosts at least one planet. Note that the system is a multiple star system. It hosts at least 3 stellar components» (en anglès). Open Exoplanet Catalogue. [Consulta: 19 desembre 2020].
↑ BUTLER P. & MARCY G., The Lick Observatory Planet Search in: Astronomical and Biochemical Origins and the Search for Life in the Universe, IAU Colloquium No. 161, Capri 1–5 July 1996, eds. C.B. Cosmovici, S. Bowyer, and D. Werthimer
↑ Butler et al.; Wright, J. T.; Marcy, G. W.; Fischer, D. A.; Vogt, S. S.; Tinney, C. G.; Jones, H. R. A.; Carter, B. D.; Johnson, J. A. «Catalog of Nearby Exoplanets». The Astrophysical Journal, 646, 1, 2006, pàg. 505–522. Arxivat de l'original el 2019-12-07. DOI: 10.1086/504701 [Consulta: 11 març 2009]. Arxivat 2019-12-07 a Wayback Machine. (versió web)
↑ Holman, M. et al. «Chaotic variations in the eccentricity of the planet orbiting 16 Cygni B». Nature, 386, 1997, pàg. 254 – 256. DOI: 10.1038/386254a0.
↑ Han et al.; Black, David C.; Gatewood, George «Preliminary Astrometric Masses for Proposed Extrasolar Planetary Companions». The Astrophysical Journal Letters, 548, 1, 2001, pàg. L57–L60. Arxivat de l'original el 2009-04-29. DOI: 10.1086/318927 [Consulta: 11 març 2009]. Arxivat 2015-11-06 a Wayback Machine.
↑ Pourbaix, D. and Arenou, F. «Screening the Hipparcos-based astrometric orbits of sub-stellar objects». Astronomy and Astrophysics, 372, 2001, pàg. 935 – 944. DOI: 10.1051/0004-6361:20010597.
↑ Williams, D., Pollard, D. «Earth-like worlds on eccentric orbits: excursions beyond the habitable zone». International Journal of Astrobiology, 1, 2002, pàg. 61 – 69. DOI: 10.1017/S1473550402001064.
↑ Wittenmyer et al.; Endl, Michael; Cochran, William D.; Levison, Harold F. «Dynamical and Observational Constraints on Additional Planets in Highly Eccentric Planetary Systems». The Astronomical Journal, 134, 3, 2007, pàg. 1276–1284. Arxivat de l'original el 2020-03-12. DOI: 10.1086/520880 [Consulta: 5 novembre 2010]. Arxivat 2020-03-12 a Wayback Machine.

Enllaços externs

«16 Cygni 2?». SolStation. [Consulta: 24 juny 2008].
«16 Cygni-B». University of Illinois at Urbana-Champaign. The Planet Project. Arxivat de l'original el 2008-05-18. [Consulta: 24 juny 2008].
«16 Cygni B b». Extrasolar Visions. Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 24 juny 2008].
«16 Cyg B». Exoplanets. Arxivat de l'original el 2016-11-30. [Consulta: 3 maig 2009].

Coordenades: 19^h 41^m 51.9720^s; +50° 31′ 03.083″

[7fa770215fe6f202bc60cab7cd08ff2536c70a53-1] 1,0 ^1,1 Geoffrey Marcy «The Discovery of a Planetary Companion to 16 Cygni B» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 7-1997, pàg. 457–463. DOI: 10.1086/304245.

[53028345bf1c18bb17dda33633a5d281f58c4452-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Jason Wright «The California Legacy Survey. I. A Catalog of 178 Planets from Precision Radial Velocity Monitoring of 719 Nearby Stars over Three Decades» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 7-2021, pàg. 8. DOI: 10.3847/1538-4365/ABE23C.

[91642d05e0190fec8a00d60bfeca1b443916acf9-3] Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.

[b64af6c056b6c5f6a7ea17156dcd718d4744bbf8-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.

[5] «Planet 16 Cygni B b» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 13 desembre 2020].

[OEC-6] «The planetary system 16 Cygni hosts at least one planet. Note that the system is a multiple star system. It hosts at least 3 stellar components» (en anglès). Open Exoplanet Catalogue. [Consulta: 19 desembre 2020].

[7] BUTLER P. & MARCY G., The Lick Observatory Planet Search in: Astronomical and Biochemical Origins and the Search for Life in the Universe, IAU Colloquium No. 161, Capri 1–5 July 1996, eds. C.B. Cosmovici, S. Bowyer, and D. Werthimer

[8] Butler et al.; Wright, J. T.; Marcy, G. W.; Fischer, D. A.; Vogt, S. S.; Tinney, C. G.; Jones, H. R. A.; Carter, B. D.; Johnson, J. A. «Catalog of Nearby Exoplanets». The Astrophysical Journal, 646, 1, 2006, pàg. 505–522. Arxivat de l'original el 2019-12-07. DOI: 10.1086/504701 [Consulta: 11 març 2009]. Arxivat 2019-12-07 a Wayback Machine. (versió web)

[9] Holman, M. et al. «Chaotic variations in the eccentricity of the planet orbiting 16 Cygni B». Nature, 386, 1997, pàg. 254 – 256. DOI: 10.1038/386254a0.

[10] Han et al.; Black, David C.; Gatewood, George «Preliminary Astrometric Masses for Proposed Extrasolar Planetary Companions». The Astrophysical Journal Letters, 548, 1, 2001, pàg. L57–L60. Arxivat de l'original el 2009-04-29. DOI: 10.1086/318927 [Consulta: 11 març 2009]. Arxivat 2015-11-06 a Wayback Machine.

[11] Pourbaix, D. and Arenou, F. «Screening the Hipparcos-based astrometric orbits of sub-stellar objects». Astronomy and Astrophysics, 372, 2001, pàg. 935 – 944. DOI: 10.1051/0004-6361:20010597.

[12] Williams, D., Pollard, D. «Earth-like worlds on eccentric orbits: excursions beyond the habitable zone». International Journal of Astrobiology, 1, 2002, pàg. 61 – 69. DOI: 10.1017/S1473550402001064.

[witt2007-13] Wittenmyer et al.; Endl, Michael; Cochran, William D.; Levison, Harold F. «Dynamical and Observational Constraints on Additional Planets in Highly Eccentric Planetary Systems». The Astronomical Journal, 134, 3, 2007, pàg. 1276–1284. Arxivat de l'original el 2020-03-12. DOI: 10.1086/520880 [Consulta: 5 novembre 2010]. Arxivat 2020-03-12 a Wayback Machine.

[5]