Vibrant bilabial sonora

Vibrant bilabial sonora
ʙ
Número AFI	121
Codificació
Entitat (decimal)	ʙ
Unicode (hex)	U+0299
X-SAMPA	B\
Kirshenbaum	b<trl>
Braille
Imatge
So
	noicon font · ajuda

La vibrant bilabial sonora és un so de la parla que es representa com /ʙ/ en l'AFI (semblant a una B majúscula) i està present en unes poques llengües, com el pirahã. Aquest fonema no existeix en català.

Característiques

És una consonant, ja que es produeix una interrupció total del pas de l'aire
És un so sonor, perquè hi ha vibració de les cordes vocals
El seu mode d'articulació és vibrant perquè els òrgans bucals bateguen repetidament un contra l'altre
S'articula al punt bilabial, és a dir, als llavis

Ocurrència

Llengua		Paraula	IPA	Significat	Notes
Kele^[1]		[ᵐʙulim]		'cara'
Kom		[ʙ̥ɨmɨ]		'creure'
Komi-permiac^[2]		[ʙuɲgag]		'Escarabat'	Generalment paralingüístic. És l'única veritable paraula que s'hi ha trobat.
Lizu^[3]^[4]		[tʙ̩˥˩]		'pèsol'	Sil·làbic; al·lòfon d'/u/ després de /pʰ, p, b, tʰ, t, d/ inicial.
Medumba		[mʙʉ́]		'gos'
Neverver^[5]		[naɣaᵐʙ̥]		'foguera'
Ngwe	Dialecte lebang	[àʙɨ́ ́]		'cendre'
Nias		simbi	[siʙi]	'mandíbula inferior'
Pará Arára^[6]		[ʙ̥uta]		'llençar'	rar, sord
Pirahã		kaoáíbogi	[kàò̯áí̯ʙòˈɡì]	'esperit del mal'	Al·lòfon de /b/ abans de /o/
Pumi^[4]		[pʙ̩˥]		'cavar'	Sil·làbic; al·lòfon d'/ə/ després de /pʰ, p, b, tʰ, t, d/.
Sercquiais		fritt	[ʙ̥rɪt]	'collita'
Titan^[1]		[ᵐʙutukei]		'placa de fusta'
Ubykh^[1]		[t͡ʙ̥aχəbza]		'Ubykh'	Al·lòfon de /tʷ/. vegeu fonologia ubykh
Unua^[7]		[ᵐʙue]		'porc'
Wari’		[t͡ʙ̥ot͡ʙ̥oweʔ]		'pollastre'
Sangtam		[t ͡ʙʰʌ ̀]^[8]		'placa'	Fonèmic, coms /t ͡ʙ/, trobada a /t ͡ʙaŋ/ 'agulla'^[8]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Ladefoged (2005:165)
↑ Wichmann, Yrjö; Uotila, T. E. (1942). Syrjänischer Wortschatz nebst Hauptzügen der Formenlehre. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura.
↑ Chirkova i Chen, 2013, p. 78.
↑ ^4,0 ^4,1 Chirkova, Katia (2012). "The Qiangic Subgroup from an Areal Perspective: A Case Study of Languages of Muli Arxivat 2015-02-03 a Wayback Machine." (). In Languages and Linguistics 13(1):133-170. Taipei: Academia Sinica.
↑ See pp.33-34 of: Barbour, Julie. A Grammar of Neverver. Germany: Mouton de Gruyter, 2012. ISBN 9783110289619.
↑ de Souza, Isaac Costa. «3». A: A Phonological Description of “Pet Talk” in Arara. SIL Brazil, 2010 [Consulta: 9 gener 2014]. Arxivat 2013-10-12 a Wayback Machine.
↑ Dimock, 2005, p. 19.
↑ ^8,0 ^8,1 Coupe, Alexander. «Prestopped bilabial trills in Sangtam». A: Proceedings of the 18th International Congress of Phonetic Sciences, Glasgow, 10-14 August 2015, 2016.

Bibliografia

Chirkova, Katia; Chen, Yiya «Lizu». Journal of the International Phonetic Association, 43, 1, 2013, p. 75–86. DOI: 10.1017/S0025100312000242.
Dimock, Laura «The Bilabial Trill in Unua» (PDF). Wellington Working Papers in Linguistics, 17, 2005, pàg. 17–33. ISSN: 1170-1978.
Ladefoged, Peter. Vowels and Consonants. Second. Blackwell, 2005.

[Ladefoged_2005_165-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Ladefoged (2005:165)

[2] Wichmann, Yrjö; Uotila, T. E. (1942). Syrjänischer Wortschatz nebst Hauptzügen der Formenlehre. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura.

[FOOTNOTEChirkovaChen201378-3] Chirkova i Chen, 2013, p. 78.

[Chirkova2012-4] 4,0 ^4,1 Chirkova, Katia (2012). "The Qiangic Subgroup from an Areal Perspective: A Case Study of Languages of Muli Arxivat 2015-02-03 a Wayback Machine." (). In Languages and Linguistics 13(1):133-170. Taipei: Academia Sinica.

[5] See pp.33-34 of: Barbour, Julie. A Grammar of Neverver. Germany: Mouton de Gruyter, 2012. ISBN 9783110289619.

[6] Souza, Isaac Costa. «3». A: A Phonological Description of “Pet Talk” in Arara. SIL Brazil, 2010 [Consulta: 9 gener 2014]. Arxivat 2013-10-12 a Wayback Machine.

[FOOTNOTEDimock200519-7] Dimock, 2005, p. 19.

[Coupe-8] 8,0 ^8,1 Coupe, Alexander. «Prestopped bilabial trills in Sangtam». A: Proceedings of the 18th International Congress of Phonetic Sciences, Glasgow, 10-14 August 2015, 2016.

[1]