Arthur B. McDonald

Arthur McDonald
	; (2015)
Nom original	(en) Arthur Bruce McDonald
Biografia
Naixement	Arthur Bruce McDonald; 29 agost 1943 (81 anys); Sydney (Canadà)
Residència	Kingston, Ontario
Nacionalitat	Canadenc
Formació	Universitat de Dalhousie (BS) i Insitut tecnològic de California (PhD)
Tesi acadèmica	[http://thesis.library.caltech.edu/9095/ Orde del Canadà (2006); Medalla Benjamin Franklin (2007); membre de la Royal Society (2009); Medalla Henry Marshall Tory (2011); Orde de Ontario (OOnt) (2012); Premi Nobel de Física (2015) Excitation energies and decay properties of T = 3/2 states in 17O, 17F and 21Na.] (1970);
Es coneix per	Resoldre el problema solar neutrino
Activitat
Camp de treball	Física
Ocupació	Astrofísica
Organització	Universitat de Princeton; Universitat de Queen's
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (2016–); Royal Society del Canadà ; Royal Society
Professors	William Alfred Fowler
Premis
	(2019) membre de l'AAAS; (2016) Premi Breakthrough de Física Fonamental; (2015) Premi Nobel de Física, per l'obra oscil·lació de neutrins; (2013) Premi Giuseppe i Vanna Cocconi; (2011) Medalla Henry Marshall Tory; (2009) Membre de la Royal Society; (2007) Clarivate Citation Laureates; (2007) Medalla Benjamin Franklin; (2003) Medalla d'or Gerhard-Herzberg en Ciències i Enginyeria del Canadà; (2003) Tom W. Bonner Prize in Nuclear Physics (en) ; Company de l'Orde del Canadà; Membre de la Societat Reial del Canadà; Orde d'Ontàrio; membre de l'American Physical Society; Order of Nova Scotia (en) ;
Lloc web	Arthur B. McDonald

Arthur Bruce McDonald (North Sydney, 29 d'agost de 1943) és un físic canadenc i el Director del Institut Sudbury d'Observació del Neutrí (SNOLAB). També és catedràtic del Gordon and Patricia Gray Chair d'Astrofísica de Partícules a la Universitat de Queen a Kingston, Ontario. El 2015 se li va concedir el premi Nobel de Física, juntament amb Takaaki Kajita.

Vida primerenca

Nascut a Sydney, Nova Escòcia,^[2] McDonald es va graduar amb un Bachelor of Science en Físiques el 1964 i un Master of Sciencie en Físiques el 1965 a la Universitat de Dalhousie a Nova Escòcia.^[3]^[4] Va completar el seu Ph.D. en Físiques a l'Institut Tecnològic de Califòrnia.^[5]

Carrera acadèmica

McDonald va treballar com a oficial de recerca en els laboratoris nuclears de Chalk River, al nord-oest d'Ottawa, de 1970 a 1982. Es va convertir en professor de física a la Universitat de Princeton de 1982 fins a 1989, per després unir-se a la Universitat de Queen. Actualment és catedràtic d'investigació de la Universitat de Queen i membre del consell del Perimeter Institute for Theoretical Physics.^[4]^[6]^[7]

Recerca

Els físics han estat investigant si els neutrins tenen massa o no. Des de finals de la dècada de 1960, els experiments han mostrat que podrien tenir massa. Els models teòrics del Sol prediuen que els neutrins s'han de fer en xifres sorprenents. Els detectors de neutrins a la Terra han vist menys que els que s'esperava. Atès que els neutrins venen en tres varietats (electró, muó i neutrins tau), i que els detectors de neutrins solars han estat principalment sensibles només a neutrins electrònics, l'explicació preferida en els últims anys és que els "desapareguts" neutrins havien canviat, o oscil·lat, en una varietat per a la qual els detectors tenien poca o cap sensibilitat. I si un neutrí oscil·la, segons les lleis de la mecànica quàntica, llavors ha de tenir una massa.^[6]

L'agost de 2001, una col·laboració en l'Sudbury Neutrino Observatory (SNO), una instal·lació de detectors situada a 2.100 metres sota terra en una mina als afores de Sudbury, Ontario, liderada per McDonald, va registrar amb observació directa que els electró neutrins del sol realment eren oscil·lants en les varietats de muó i neutrins tau. SNO va publicar el seu informe el 13 d'agost 2001, a la revista Physical Review Letters, sent considerat un resultat molt important. Arthur McDonald i Yoji Totsuka ser guardonats amb la Medalla de Física Benjamin Franklin el 2007 "per descobrir que els tres tipus coneguts de partícules elementals anomenades neutrins canviaven unes dins unes altres quan es desplacen sobre distàncies llargues suficients, i que els neutrins tenen massa".^[5]

Honors i premis

2006: Orde del Canadà^[8]
2009: Membre de la Royal Society de Londres^[1]
2011: premiat amb la medalla Henry Marshall Tory per la Royal Society del Canadà.^[9]
2015: Premi Nobel de Física conjuntament amb Takaaki Kajita per la descoberta de l'Oscil·lació de neutrins, que mostra que el neutrí té massa.^[10]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arthur B. McDonald

↑ ^1,0 ^1,1 «Arthur McDonald». Royal Society of London.
↑ «Past Winner 2003 NSERC Award of Excellence McDonald» (en anglès). Natural Sciences and Engineering Research Council of Canada. [Consulta: 21 setembre 2012].
↑ «Past Winner 2003 NSERC Award of Excellence McDonald». Natural Sciences and Engineering Research Council of Canada [Consulta: 21 setembre 2012].
↑ ^4,0 ^4,1 «CV Arthur B. McDonald». www.queensu.ca, 2014.
↑ ^5,0 ^5,1 «Arthur B. McDonald». The Franklin Institute [Consulta: 6 octubre 2015].
↑ ^6,0 ^6,1 «Interview with Arthur B. McDonald». Arxivat de l'original el 17 novembre 2007. [Consulta: 2 novembre 2007].
↑ «Board of directors». Perimeter Institute.
↑ Order of Canada citation.
↑ «Henry Marshall Tory Medal». Royal Society of Canada [Consulta: 21 setembre 2012].
↑ «The Nobel Prize in Physics 2015». www.nobelprize.org.

[frs-1] 1,0 ^1,1 «Arthur McDonald». Royal Society of London.

[2] «Past Winner 2003 NSERC Award of Excellence McDonald» (en anglès). Natural Sciences and Engineering Research Council of Canada. [Consulta: 21 setembre 2012].

[3] «Past Winner 2003 NSERC Award of Excellence McDonald». Natural Sciences and Engineering Research Council of Canada [Consulta: 21 setembre 2012].

[cv-4] 4,0 ^4,1 «CV Arthur B. McDonald». www.queensu.ca, 2014.

[franklin-5] 5,0 ^5,1 «Arthur B. McDonald». The Franklin Institute [Consulta: 6 octubre 2015].

[sno-6] 6,0 ^6,1 «Interview with Arthur B. McDonald». Arxivat de l'original el 17 novembre 2007. [Consulta: 2 novembre 2007].

[7] «Board of directors». Perimeter Institute.

[8] Order of Canada citation.

[9] «Henry Marshall Tory Medal». Royal Society of Canada [Consulta: 21 setembre 2012].

[10] «The Nobel Prize in Physics 2015». www.nobelprize.org.

[1]

Biografia
(2015)
Nom original	(en) Arthur Bruce McDonald
Naixement	Arthur Bruce McDonald 29 agost 1943 (81 anys) Sydney (Canadà)
Residència	Kingston, Ontario
Nacionalitat	Canadenc
Formació	Universitat de Dalhousie (BS) i Insitut tecnològic de California (PhD)
Tesi acadèmica	[http://thesis.library.caltech.edu/9095/ Orde del Canadà (2006) Medalla Benjamin Franklin (2007) membre de la Royal Society (2009)^[1] Medalla Henry Marshall Tory (2011) Orde de Ontario (OOnt) (2012) Premi Nobel de Física (2015) Excitation energies and decay properties of T = 3/2 states in ¹⁷O, ¹⁷F and ²¹Na.] (1970)
Es coneix per	Resoldre el problema solar neutrino
Activitat
Camp de treball	Física
Ocupació	Astrofísica
Organització	Universitat de Princeton Universitat de Queen's
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (2016–) Royal Society del Canadà Royal Society
Professors	William Alfred Fowler
Premis
(2019) membre de l'AAAS (2016) Premi Breakthrough de Física Fonamental (2015) Premi Nobel de Física, per l'obra oscil·lació de neutrins (2013) Premi Giuseppe i Vanna Cocconi (2011) Medalla Henry Marshall Tory (2009) Membre de la Royal Society (2007) Clarivate Citation Laureates (2007) Medalla Benjamin Franklin (2003) Medalla d'or Gerhard-Herzberg en Ciències i Enginyeria del Canadà (2003) Tom W. Bonner Prize in Nuclear Physics ^(en) Company de l'Orde del Canadà Membre de la Societat Reial del Canadà Orde d'Ontàrio membre de l'American Physical Society Order of Nova Scotia ^(en)

Lloc web	Arthur B. McDonald