I feel love
«I feel love» és una cançó de la cantant estatunidenca Donna Summer. Produïda i coescrita per Giorgio Moroder i Pete Bellotte, va ser gravada per al cinquè àlbum d'estudi de Summer, I Remember Yesterday (1977). El concepte de l'àlbum era que cada tema evoqués una dècada musical diferent: per a «I feel love» l'equip pretenia crear un estat d'ànim futurista, emprant un sintetitzador Moog.[1][2]
| Títol original | I Feel Love (en)  |
|---|---|
| Forma musical | cançó |
| Compositor | Giorgio Moroder, Pete Bellotte i Donna Summer |
| Lletra de | Pete Bellotte, Giorgio Moroder i Donna Summer |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | anglès |
| Data de publicació | 1977 |
| Gènere | dance electrònic |
| Intèrpret | Donna Summer, The Mr. T Experience i Sam Smith |
 
| |
«I feel love» va ser publicada com a cara B del senzill Can't We Just Sit Down (And Talk It Over), que va assolir el número 20 a la llista Billboard de R&B. «I feel Love» va assolir el número u a països com Austràlia, Àustria, Bèlgica, Països Baixos[3] i el Regne Unit.[4][5] Va aconseguir el número tres a Alemanya Occidental i el número sis al Billboard Hot 100 dels Estats Units d'Amèrica la setmana del 12 de novembre de 1977.
«I feel love» es va fer popular durant l'era de la música disco,[6] i va influir en artistes com David Bowie, Brian Eno,[7] Kylie Minogue, The Human League i Blondie. Financial Times la va considerar una de les cançons més influents de tots els temps car va establir les bases de la música de ball electrònica.[8] El 2011, la Biblioteca del Congrés dels Estats Units la va afegir al National Recording Registry com a «important culturalment, històricament o estèticament».[9][10] Ha estat versionada per grups com Bronski Beat, Messiah i Sam Smith,[11] i en català Els Surfing Sirles com a part de Romaní, semen i sang (2011).[12]
Història
modifica«I feel love» es va enregistrar en una gravadora multipista, amb les diferents parts interpretades en un seqüenciador.[13][14] Com que el Moog es va desafinar ràpidament, es va haver de gravar en ràfegues de 20 o 30 segons abans de tornar-se a sintonitzar.[1] Per a crear el so de xarleston, l'equip va agafar el soroll blanc generat pel Moog i el va processar amb un envolvent acústic.[15] Com que el Moog no va poder crear un so de bombo satisfactori, el baterista Keith Forsey el va tocar amb una bateria real. A banda de la veu, el bombo és l'únic element de la cançó que no toca cap màquina. La lletra va ser escrita per Bellotte[1] i Summer va gravar la seva veu en una sola presa.[15]
«I Feel Love» va ser la primera cançó que va combinar bucles repetitius de sintetitzador amb un bombo continu four-on-the-floor i un xarleston fora de temps, que es va convertir deu anys després en una característica destacada del tecno i la música house.[16] Cada nota de la línia de baix es duplica per un efecte de retard. La línia de baix sense modificar es reprodueix pel canal esquerre i la repetició lleugerament retardada pel dret, creant un efecte de parpelleig semblant a un estroboscòpic.[15]
«I feel love» està en la tonalitat de do major. La versió de l'àlbum té una durada de 5:53. Es va ampliar a 8:15 per al seu llançament com a maxi-single de 12 polzades, i s'inclou a la recopilació de 1987 The Dance Collection: A Compilation of Twelve Inch Singles. La cançó també es va editar a 3:45 en el format de 7 polzades. Aquesta versió s'ha inclòs en un gran nombre de recopilatoris de grans èxits de PolyGram, Mercury Records i Universal Music, com ara Endless Summer: Greatest Hits de 1994 i The Journey: The Very Best of Donna Summer de 2003. Es va publicar una nova edició de 3:20 al primer àlbum recopilatori de Donna Summer On the Radio: Greatest Hits Volumes I i II.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Brewster, Bill «I Feel Love: Donna Summer and Giorgio Moroder created the template for dance music as we know it». Mixmag, 22-06-2017.
- ↑ Snowden, Don «Robert Moog: 'I wouldn't call this music' – a classic interview to mark a Google doodle» (en anglès). The Guardian, 23-05-2012.
- ↑ «Donna Summer I Feel Love». , 24-02-2015. Arxivat de novembre 4, 2018, a Wayback Machine.
- ↑ «Official Charts Analysis: the UK suffers lowest album sales week since 1996». , 21-05-2012.
- ↑ Lane, Daniel. «Daft Punk's Get Lucky becomes one of the UK's biggest selling singles of all-time!». Official Charts Company, 27-06-2013. [Consulta: 2 gener 2014].
- ↑ Benjamin Genocchio. «Exploring the Effects of Disco's Beat». The New York Times, 19-02-2006.
- ↑ Sheffield, Rob. «Rob Sheffield: Dim All the Lights for Donna Summer» (en anglès americà), 17-05-2012. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ David Cheal. «The Life of a Song: 'I Feel Love'». Financial Times, 03-06-2016.
- ↑ «Complete National Recording Registry Listing». Library of Congress. [Consulta: 3 desembre 2017].
- ↑ «Nominate - National Recording Preservation Board». Library of Congress. [Consulta: 3 desembre 2017].
- ↑ Street, Mikelle. «Sam Smith Just Released a Cover of Donna Summer's "I Feel Love"». Out, 01-11-2019. [Consulta: 1r novembre 2019].
- ↑ «I feel love, by Els Surfing Sirles» (en anglès). [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ Buskin, Richard. «Donna Summer 'I Feel Love'». Sound on Sound, 01-10-2009. [Consulta: 26 juliol 2017].
- ↑ McConville, Davo. «How We Made: Giorgio Moroder on "I Feel Love"». Noisy.vice.com, 29-04-2014. [Consulta: 26 juliol 2017].
- ↑ 15,0 15,1 15,2 «Song from the Future: The Story of Donna Summer and Giorgio Moroder's | Pitchfork» (en anglès). pitchfork.com, 29-06-2017. [Consulta: 13 octubre 2018].
- ↑ «Donna Summer: I Feel Love» (en alemany). Zentrum für Populäre Kultur und Musik, 08-05-2017. [Consulta: 14 abril 2023].