Joan Ramon Folc IV de Cardona

noble català

Joan Ramon Folc IV de Cardona (1446 - Arbeca, 1513) fou comte de Cardona (1486-1491), després primer duc de Cardona (1491-1513), primer marquès de Pallars Sobirà (1491-1513), comte de Prades, vescomte de Vilamur (1486-1513) i baró d'Entença (1486-1513).

Plantilla:Infotaula personaJoan Ramon Folc IV de Cardona
Biografia
Naixement1446 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Arbeca (Garrigues) Modifica el valor a Wikidata
Mort1513 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Arbeca (Garrigues) Modifica el valor a Wikidata
  I duc de Cardona
  I marquès de Pallars Sobirà
  Comte de Cardona
  Comte de Prades
  Vescomte de Vilamur
  Virrei de Nàpols
  Gran Conestable de Catalunya
Dades personals
Nacionalitat Principat de Catalunya
Activitat
Ocupaciócap militar Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCardona Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAldonza Enríquez y Quiñones Modifica el valor a Wikidata
FillsFerran I Joan Ramon Folc de Cardona, Jaume de Cardona, fill il·legítim, Joan de Cardona, fill il·legítim, Teresa de Cardona i Enríquez, Pere de Cardona i Enríquez, Lluís de Cardona i Enríquez, Enric de Cardona i Enríquez, Antoni de Cardona i Enríquez Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan Ramon Folc III de Cardona Modifica el valor a Wikidata  i Joana d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
GermansPere de Cardona Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Llista
1r Duc de Cardona
1491 (Gregorià) – 1513 (Gregorià)
← cap valor – Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona →
Comte de Cardona
1486 (Gregorià) – 1491 (Gregorià) (duc de Cardona)
← Joan Ramon Folc III de Cardona – cap valor → Modifica el valor a Wikidata

Antecedents familiars

modifica

Fill de Joan Ramon Folc III de Cardona i de Joana d'Urgell, filla de Jaume II el Dissortat. Joana tenia una germana (Isabel d'Urgell) casada amb Pere de Portugal, duc de Coïmbra, matrimoni del qual hagueren el conestable Pere de Portugal.

Núpcies i descendents

modifica

El 1467 es va casar amb Aldonza Enríquez y Quiñones, germanastra de Joana Enríquez i tieta de Ferran el Catòlic. Van tenir els següents fills:

Amb una dama valenciana va tenir un fill natural:

Un altre fill il·legítim del qual s'ignora la mare:

Guerra civil (1462-1472)

modifica
 
Talla de fusta amb les armes del duc de Cardona

Establí el Setge de Cervera a principis de gener de 1465 en nom de Joan el Sense Fe, i quan Pere de Portugal va saber que anava a rebre el reforç d'un nou contingent manat pel joveníssim príncep hereu Ferran, de només tretze anys d'edat, va partir de Vic on havia establert la seva caserna general en direcció a Cervera.[3] L'exèrcit realista va sortir al seu encontre i el xoc entre tots dos es va produir en camp obert el 28 de febrer entre Prats de Rei i Calaf, on Pere fou derrotat,[4] fet que va suposar deixar de gaudir de la confiança de les autoritats catalanes,[5]

El 1466, després de la mort del comte Pere IV de Barcelona (cosí germà seu i net de Jaume II d'Urgell), el Consell del Principat de Catalunya el proposen com a rei d'Aragó i comte de Barcelona, ja que ell era també net de Jaume II d'Urgell el Dissortat. Va mantenir-se fidel als Trastàmara i en va declinar la proposició. El rei Joan II dit el Sense Fe li concertà casar-se amb una germanastre de la reina Joana, Aldonça Enríquez (filles totes dues de Frederic Enríquez però de mares diferents) gràcies a la seva fidelitat. Aleshores li atorgà el títol de Gran Conestable i Almirall de Catalunya i Aragó en el 1467. Amb aquest títol quedava per sota del rei i dels prínceps en la línia de poder. Com el seu pare, a l'esclatar la Guerra civil catalana va fer costat al rei Joan i va defensar al príncep Ferran i a la reina Joana Enríquez al Setge de la Força Vella de Girona (1462). Va ser fet presoner a la Batalla de Viladamat i alliberat tres anys després.[6] Entre el 1473 i el 1476, actuà com a diputat juntament amb en Joan de Ribes, abat de la Real de Perpinyà. Va ser diputat del General pel braç militar al trienni 1473-1476.[7]

Guerra dels Pallars (1482-1488)

modifica

El 1482 Hug Roger III de Pallars Sobirà, cosí seu, s'aixecà en armes contra el rei Ferran el Catòlic i ocupà la Vall d'Aran i la baronia d'Erill, atacant també les terres del bisbat d'Urgell i les del vescomtat de Vilamur pertanyents als Cardona. El rei des de Còrdova estant donà via lliure als nobles circumdants perquè ataquessin al comte de Pallars Sobirà i que els seus dominis passessin a mans del comte de Cardona i Prades. Primer va caure Ponts, després Salàs i Aramunt, fins que tots els dominis comtals passaren a Joan Ramon Folc IV de Cardona. En finir la guerra el rei li concedí el títol de Marquesat de Pallars Sobirà i elevà la dignitat (títol) sobre Cardona a la categoria de Duc de Cardona.

Virrei de Nàpols

modifica

L'any 1505 és nomenat virrei de Nàpols (el seu pare Joan Ramon Folc III de Cardona havia estat virrei de Sicília entre 1477-1479, tot i que dos anys més tard el rei el fa tornar a Catalunya.

Escut d'armes dels ducs de Cardona

modifica

Armes del duc de Cardona: «Escut partit:

Referències

modifica
  1. «Arxiu ducal d'Híjar». Arxivat de l'original el 2009-05-30. [Consulta: 15 abril 2008].
  2. Gran Enciclopèdia Catalana Volum núm. 4, pàg. 401 (ISBN 84-300-5515-0)
  3. Vicens Vives, 2003, p. 300-301.
  4. Vicens Vives, 2003, p. 300.
  5. Indiano, Jordi «Introducció a la presència portuguesa en terres gironnes». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XLVI, 2005.
  6. web del municipi de Viladamat
  7. «Joan Ramon Folc IV de Cardona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia

modifica
  • Vicens Vives, Jaume. Paul Freedman i Josep Mª Muñoz i Lloret. Juan II de Aragón (1398-1479): monarquía y revolución en la España del siglo XV (en castellà). Pamplona: Urgoiti editores, 2003 [1a. ed. 1953]. ISBN 84-932479-8-7. 


Precedit per:
?
Virrei de Nàpols
1505-1507
Succeït per:
Joan II de Ribagorça
Precedit per:
Bernat Joan de Cabrera
Gran Conestable de Catalunya
1466-?
Succeït per:
?
Precedit per:
Hug Roger III
Comte de Pallars Sobirà
Marquès de Pallars Sobirà
1491-1513
Succeït per:
Ferran I de Cardona
Precedit per:
Joan Ramon Folc III
Comte de Cardona després Duc de Cardona
Comte de Prades

Comte 1486-1491 i Duc 1491-1513