Juan Carlos Ferrero Donat

Ferrero va nàixer a Ontinyent, el 12 de febrer de 1980, fill d'Eduardo i Rosario, i té dues germanes més grans, Ana i Laura. Va començar a jugar a l'edat de set anys gràcies al seu avi. Quan tenia disset anys va estar a punt de deixar el tennis per la mort la seva mare a causa d'un càncer.

Conviu amb la seva xicota Eva Gil, amb qui va tenir una filla de nom Vega, nascuda el 9 de setembre de 2014.

És un dels tennistes més complets, fet que demostra havent arribat almenys als quarts de final de tots els Grand Slams, tot i que sempre ha obtingut millors resultats en terra batuda. Els seus patrocinadors són Joma per la roba i Prince Sports per les raquetes.

El 1998 va ser finalista en el Roland Garros junior, perdent davant Fernando González. Degut a l'èxit, aquell mateix any ja es va fer professional, però no va ser fins a l'any següent que va aparèixer en el quadre principal d'un torneig ATP, concretament a semifinals de Casablanca. Després de guanyar diversos torneigs challengers, va entrar en el grup dels primers 100 tennistes del món per primera vegada. El 1999 va disputar el seu primer Grand Slam, el US Open, i un mes després, va aconseguir el seu primer títol a Mallorca, quan tot just era el seu cinquè torneig professional. Va finalitzar l'any en 43a posició del rànquing, fet que li va valer el premi de nouvingut ATP de l'any (ATP Newcomer of the Year). L'any 2000, tot i no guanyar cap torneig, va arribar a dues finals i va entrar en els vint primers del rànquing. També va ajudar a Espanya a aconseguir la Copa Davis guanyant els cinc partits que va disputar.

L'any 2001 va començar en plena forma i va aconseguir quatre títols en només tres mesos, entre ells el seu primer Masters a Roma. Seguidament va ser finalista al Masters d'Hamburg i la semifinalista al Roland Garros novament. Aquests èxits li van permetre disputar el Tennis Masters Cup perdent a semifinals davant el vencedor final, Lleyton Hewitt, i va entrar en el top 5 del rànquing mundial. Va iniciar l'any 2002 amb problemes degut a una bursitis al genoll dret però va afrontar el Roland Garros amb suficients condicions com per arribar a la seva primera final de Grand Slam, que va perdre davant el seu compatriota Albert Costa. Els bons resultats de la temporada li van permetre tornar a disputar el Tennis Masters Cup, al qual va arribar a la final perdent novament davant Lleyton Hewitt, i es va situar en quarta posició del rànquing.

La temporada 2003 va esdevenir la millor a nivell professional des de bon principi. Va encadenar diverses finals i semifinals fins a aconseguir el seu primer títol de Grand Slam, el Roland Garros davant Martin Verkerk. També va aconseguir el seu millor resultat en el US Open perdent clarament en la final contra Andy Roddick. Tot i això, aquest resultat li va permetre accedir al cim del rànquing mundial i fou guardonat com a esportista espanyol de l'any. Va conservar aquesta posició només vuit setmanes i va acabar l'any en tercer lloc.

Malgrat començar el 2004 arribant a semifinals de l'Open d'Austràlia, aquest any va ser un autèntic malson per Ferrero degut a diverses lesions i malalties, i com a conseqüència, el seu rànquing va caure en picat. Per exemple, el març va patir la varicel·la i el maig va caure en un entrenament i es va lesionar en diverses costelles i el canell dret. Tot i intentar recuperar-se aviat, ja no va aconseguir l'estat de forma necessari per a aconseguir algun èxit. El següent any va començar de forma correcta arribant a diverses finals i semifinals, i malgrat no guanyar cap títol, es va tornar a situar entre els vint millors tennistes del món. Els següents anys van ser molt semblants, no va aconseguir cap títol però si va realitzar algunes actuacions destacades com la final del Masters de Cincinnati (2006) o els quarts de final a Wimbledon (2007), que li va permetre mantenir-se entre els trenta primers del rànquing. El 2008 va tornar a patir diverses lesions que no li van permetre aconseguir cap èxit important i va baixar el lloc 55, la posició més baixa des del 1998.

El 2009 va començar de forma molt mediocre i va desaparèixer dels cent primers del rànquing. Ràpidament es va refer i el març va aconseguir el seu primer títol des del 2003 a Casablanca. De forma estranya, els seus èxits sobre terra batuda es van acabar aquí, en canvi, el seu ressorgiment va venir gràcies a les pistes de gespa, amb les semifinals a Queens i els quarts de final a Wimbledon. Seguidament va arribar a la final d'Umag i a quarta ronda al US Open. Aquestes actuacions que li van permetre passar del lloc 115 a tornar a entrar als vint primers del rànquing en només cinc mesos. El 2010 va començar amb resultats discrets però amb l'arribada de la terra batuda va millorar radicalment els seus resultats. En la gira sud-americana va aconseguir els títols de Costa do Sauipe i Buenos Aires, i va ser finalista a Acapulco, actuacions que li van permetre situar-se en 14a posició del rànquing, fet que no aconseguia des del 2004.

D'ençà que es va fer professional, Ferrero va ajudar a Espanya a guanyar diverses Copes Davis. En l'edició del 2000, va participar activament en totes les rondes guanyant els cinc partits que va disputar en les tres eliminatòries contra Rússia,^[1] Estats Units^[2] i Austràlia.^[3] Espanya va guanyar el primer títol de la seva història. En el 2001 va perdre el seu primer partit i Espanya també va caure en primera ronda contra els Països Baixos.^[4] En el 2004 també va ser un jugador clau en la consecució del segon títol del país jugant les eliminatòria contra els Països Baixos,^[5] França^[6] i Estats Units.^[7] Si bé en el títol del 2008 no va participar en cap eliminatòria perquè estava passant una mala època professional, si que va tornar a col·laborar en l'edició del 2009. Va guanyar el partit definitiu de l'eliminatòria de quarts de final contra Alemanya^[8] i també va guanyar el seu partit de semifinals contra Israel.^[9] Tanmateix, degut a la recuperació de Rafael Nadal, Ferrero fou suplent en la final que també va guanyar Espanya davant Txèquia.

• 2000: Dubai (perd davant Nicolas Kiefer)
• 2000: Barcelona (perd davant Marat Safin)
• 2001: Hamburg (perd davant Albert Portas)
• 2001: Gstaad (perd davant Jiri Novak)
• 2002: Roland Garros (perd davant Albert Costa)
• 2002: Kitzbuhel (perd davant Àlex Corretja)
• 2002: Tennis Masters Cup (perd davant Lleyton Hewitt)
• 2003: Sydney (perd davant Hyung-Taik Lee)
• 2003: US Open (perd davant de Andy Roddick)
• 2003: Bangkok (perd davant Taylor Dent)
• 2004: Rotterdam (perd davant Lleyton Hewitt)
• 2005: Barcelona (perd davant Rafael Nadal)
• 2005: Viena (perd davant Ivan Ljubičić)
• 2006: Cincinnati (perd davant Andy Roddick)
• 2007: Costa do Sauipe (perd davant Guillermo Cañas)
• 2008: Auckland (perd davant Philipp Kohlschbriber)
• 2009: Umag (perd davant Nikolai Davidenko)
• 2010: Acapulco (perd davant David Ferrer)

• Web oficial Arxivat 2020-10-31 a Wayback Machine. (castellà)
• Juan Carlos Ferrero a l'ATP (anglès)
• Juan Carlos Ferrero a la Copa Davis (anglès)