Judici de les bruixes de Zugarramurdi
El judici de les bruixes de Zugarramurdi del segle xvii representa l'intent més ambiciós emprès per la Inquisició espanyola d'acabar amb la bruixeria. El judici de les presumptes bruixes basques a Logronyo (La Rioja), que va començar el 1609 en un context de persecucions similars com les realitzades a Lapurdi per Pierre de Lancre el mateix any, va ser gairebé possiblement l'esdeveniment d'aquest tipus més destacat de la història. Hi va haver diveses acusacions i judicis secundaris, mentre que el procés principal es va centrar en els suposats aquelarres de Zugarramurdi i va ser el que va culminar amb un acte de fe i una sèrie de condemnes el novembre del 1610. Al final del procés prop de 7.000 casos havien estat examinats per la Inquisició.
| Tipus | judici per bruixeria cas legal cacera de bruixes  | ||
|---|---|---|---|
| Estat | Espanya | ||
| Acusat | Domingo de Subildegui (en)  , Maria Espelette (en) , Graciana Xarra (en) , Maria Baztan de Borda (en) , Maria de Arburu (en) i Petri de Joangorena (en) | ||
| Inculpació | bruixeria | ||
El procés
modifica| « | "Zugarramurdi, sorgin herria." "Zugarramurdi, poble de bruixes." Refrany basc |
» |
El procés es va celebrar a Logronyo on hi havia el tribunal responsable de la zona que correspondria aproximadament amb els territoris de Navarra, el País Basc, La Rioja, i el nord de Burgos i de Sòria. Els principals acusats formaven part d'una família de Zugarramurdi, tot i que hi havia uns quants acusats d'altres pobles de la Vall de Baztan i de Lapurdi, 53 acusats en total. Segons les acusacions, els implicats es reunien en el camp de Berroskoberro [1] i a les coves del costat (especialment la Sorginen Leizea o Cova de les Bruixes), prop del poble de Zugarramurdi per a celebrar-hi aquelarres i d'altres actes diabòlics, inclosos el vampirisme i la necrofàgia.
En l'acte de fe del 7 i el 8 de novembre del 1610, 11 dels acusats van ser cremats a la foguera, 5 dels quals havien mort a la presó, probablement a causa de les tortures i de les pèssimes condicions de les presons. D'altres es van retractar de les seves suposades creences i rituals, i van ser condemnats a diverses penes, generalment a uns quants anys de presó i a la confiscació dels seus béns: 21 van ser acusats de delictes menors i 21 van ser perdonats.[2]
Els principals implicats
modificaA continuació s'exposen, en apartats, els diferents implicats principals; responsables, defensors i acusats:[3]
Responsables de les acusacions i de les condemnes
modifica- Hulade, vicari de Bera
- Tristán de Urtubia, senyor d'Alzate
- Juan del Valle Alvarado, inquisidor
- Alonso Becerra, inquisidor
Defensors
modificaEls acusats principals
modifica- Graciana de Barrenechea, reina de l'aquelarre
- Miguel de Goiburu, marit de Graciana i rei dels bruixots
- Martín Bizcar, alcalde de l'aquelarre
- Joanes de Etxalar, executor dels càstigs que dictava el diable
- María de Zozaya[6]
- Maria Chipía
Al cinema
modificaEl 1984 es va estrenar una pel·lícula, Akelarre, sobre el procés de Logronyo. La pel·lícula va ser dirigida pel cineasta basc Pedro Olea, entre els actors protagonistes hi ha la Sílvia Munt, José Luis López Vázquez i Walter Vidarte.[7][8] Posteriorment Álex de la Iglesia va estrenar en 2013 Las brujas de Zugarramurdi.
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica- Henningsen, Gustav El abogado de las brujas: Brujería vasca e Inquisición española (The Witches' advocate: Basque witchcraft and the Spanish Inquisition, 1609-1614), Alianza Editorial, Madrid 1983. ISBN 8420623636.
Referències
modifica- ↑ Berroscoberro (castellà)
- ↑ Museu de les bruixes a Zugarramurdi Arxivat 2013-04-28 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ El proceso de Logroño (castellà)
- ↑ Alonso de Salazar (castellà)
- ↑ Hernando de Golarte (castellà)
- ↑ Maria de Zozaya, morta a la presó. L'article inclou cites al Cuaderno de actos comprobados de bruxos (1613) signat per Alonso Becerra i Juan del Valle Alvarado, dos dels tres inquisidors que presidien el tribunal. (castellà)
- ↑ Akelarre. Pel·lícula del 1984 (anglès)
- ↑ Programa de la Berlinale del 1984 (anglès)
Enllaços externs
modifica- María de Echachute, cremada en la foguera. (castellà)
- María de Echalecu, morta a la presó. Els seus ossos foren "relaxats al braç secular" (cremats). (castellà)
- Joanes de Echegui, mort a la presó. Els seus ossos foren "relaxats al braç secular". (castellà)
- Inesa Gaxen, empresonada i espoliada, va ser indultada posteriorment. Quan va tornar a Hondarribia, el poble no va acceptar l'indult i va ser desterrada a Hendaia. (castellà)
- Zugarramurdi, el Salem español Arxivat 2013-04-12 a Wayback Machine.. (castellà)