Just Cabot i Ribot
Just Cabot i Ribot (Barcelona, 4 de maig de 1898[1] - París, 25 de febrer de 1961) fou un escriptor i periodista català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 maig 1898  Barcelona |
| Mort | 25 febrer 1961 (62 anys) París |
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse |
| Director El Mirador | |
| | |
| Dades personals | |
| Residència | París (1939–1952) Barcelona |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
| Membre de | |
| Nom de ploma | Just Cabot i Ribot |
| Família | |
| Cònjuge | Rosita Castelucho |
Biografia
modificaJust Joaquim Jaume Cabot i Ribot va néixer a Barcelona el 4 de maig de 1898, fill de Josep Cabot i d'Anna Ribot, tots dos de Barcelona.[1] Va treballar com a redactor de La Publicitat i de L'Esport Català, i va ser director de la revista cultural Mirador. Entre les seves obres, destaquen estudis sobre Alí Bei, notes sobre Balzac, Stendhal o D'Annunzio i traduccions de H.G. Wells, Stevenson, Joseph Kessel, Stendhal o Giacomo Casanova.[2]
Cabot va estar vinculat a l'Ateneu Barcelonès, institució que conserva part de la seva biblioteca, que fou confiscada pels falangistes un cop es va haver exiliat a París. Es va exiliar el 1939 i el 1952 es va casar en aquesta ciutat amb Rosita Castelucho, filla d'un català, Emili Castelucho i Diana, emigrat a França a començaments del segle xx, qui regentava la llibreria Castelucho.[3] Rosita havia nascut a la capital francesa el 1903.[4] Just Cabot va regentar una llibreria i va ser col·laborador de la Revista de Catalunya.
El seu biògraf, Valentí Soler, va publicar el 2008 El periodisme silenciat: Just Cabot, un llibre que recull part del seu llegat (concretament, tres cintes dictades pel mateix Cabot i que va lliurar, dies abans de morir, a la seva muller, Rosita Castelucho) i on expressa part del seu pensament. Són també d'interès per conèixer aspectes de la seva biografia, les cartes que va intercanviar durant l'exili, amb personatges com Lluís Capdevila i Vilallonga[5] i Josep Maria de Sagarra.[6]
Cabot es pot considerar bibliòfil, ja que aconseguia llibres difícils de trobar, encarregats pels seus amics. A París va obrir la llibreria Mirador, homònima de la revista cultural que ell mateix dirigí.
Va morir a la capital francesa el 25 de febrer de 1961 i fou sebollit al cementiri de Montparnasse, al panteó de la família de la seva esposa, els Castelucho. Des del 2017, el seu fons es conserva a l'Arxiu Montserrat Terradellas i Macià, custodiat al Monestir de Poblet.[7]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1898, número de registre 4279.
- ↑ «Just Cabot i Ribot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Castelucho» (en francès). Guide Labreuche. Arxivat de l'original el 14 de febrer 2019. [Consulta: 14 febrer 2019].
- ↑ Ribas i Massana, Frederic. Retrat d'una elit catalanista. Barcelona: Editorial Sunya, 2008, p. 228. ISBN 978-84-612-7901-2.
- ↑ Arévalo, Just «Set cartes de Just Cabot a Lluís Capdevila». Els Marges: revista de llengua i literatura, Núm. 59, 1997, pàg. 57-79. ISSN: 2339-8256 [Consulta: 9 juliol 2016].
- ↑ Vallès Martí, Josep Maria. «Nadal a Prada, 1939. Cartes de Josep Maria de Sagarra a Just Cabot». A: Miscel·lània Albert Hauf. Volum 4. L'Abadia de Montserrat, 2012, p. 181–199. ISBN 978-84-9883-540-3.
- ↑ Lázaro Sanz, Esther, "Just Cabot i Ribot", Diccionari històric de periodistes catalans, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 21 de juliol de 2020 (en línia)
Bibliografia
modifica- A Contra Vent. El periodisme silenciat. Just Cabot: vida i cartes de l'exili. Valentí Soler. Barcelona: A Contra Vent, 2008. <http://www.acontravent.cat/llibre.php?id=1 Arxivat 2018-05-14 a Wayback Machine.>. [Consulta: 25 ago. 2017].
- Soler Noguera, Valentí. El periodisme silenciat: Just Cabot. Vida i cartes de l'exili (1939-1961). Barcelona: A Contra Vent Editors, 2008. ISBN 978-84-936765-0-6.
- Soler Noguera, Valentí «Just Cabot: El periodisme escapçat, la Catalunya impossible». Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, N. 24, 2013, pàg. 581-594. DOI: 10.2436/20.1001.01.120 [Consulta: 25 agost 2017].