El panislamisme (àrab: اتّحاد الاسلام, ittiḥād al-islām) és un moviment polític que propugna la unitat dels musulmans sota un estat islàmic unificat — sovint un califat.[1]

Islamic World
Països de majoria musulmana.

Com a forma de nacionalisme religiós que és, el panislamisme es diferencia d'altres ideologies pannacionalistes, per exemple el panarabisme, en excloure la cultura i l'ètnia com a factors principals de la unificació.

Història

modifica

El model històric del panislamisme actual és el primer califat, quan el món islàmic estava unit dins d'un sol estat.

En l'era moderna va ser l'iranià Jamal-ad-Din al-Afghaní el primer a propugnar la unitat dels musulmans enfront del colonialime occidental,[2] Abdul Hamid II no creia que el moviment Tanzimat pogués aconseguir ajudar els diferents pobles de l'imperi a arribar a la identitat comuna de l'otomanisme, i va adoptar el nou principi ideològic del panislamisme.[3]

Actualment el panislamisme està representat en comunitats religioses com els Germans Musulmans i altres organitzacions antinacionalistes que prefereixen la "comunitat de creients" (l'umma) al concepte de "nació" (watan).

Referències

modifica
  1. Ottomanism, Pan-Islamism, and the Caliphate; Discourse at the Turn of the 20th Century Arxivat 2008-08-20 a Wayback Machine., American University in Cairo, The Middle East Studies Program
  2. Wilfrid Scawen Blunt, Secret History of the English Occupation of Egypt (London: Unwin, 1907), p. 100.)
  3. «Abdülhamid II» (en anglès). Britannica. [Consulta: 18 octubre 2024].