Robert Bunsen

Robert Wilhelm Eberhard Bunsen (Göttingen, 31 de març de 1811 - Heidelberg, 16 d'agost de 1899)^[1] fou un químic que va néixer a Göttingen, Alemanya. Va perfeccionar el cremador, que duu el seu nom, inventat pel físic i químic Michael Faraday, i va treballar en l'espectroscòpia d'emissió dels cossos calents.

Excel·lència
Robert Bunsen

Nom original	(de) Robert Wilhelm Bunsen
Biografia
Naixement	30 març 1811 Göttingen (Alemanya)
Mort	16 agost 1899 (88 anys) Heidelberg (Alemanya)
Sepultura	Bergfriedhof
Catedràtic Universitat de Heidelberg
1852 – 1889 ← Leopold Gmelin – Viktor Meyer →
Catedràtic Universitat de Marburg
1841 – 1851 ← Ferdinand Wurzer
Professor extraordinari Universitat de Marburg
1839 – 1841
Professor de química Höhere Gewerbeschule Kassel (en)
gener 1836 – 1839 ← Friedrich Wöhler
Privatdozent Universitat de Göttingen
gener 1834 – abril 1836
Catedràtic Universitat de Breslau
Dades personals
Religió	Protestantisme
Formació	Universitat de Göttingen (1828–) Universitat Frederic Guillem de Berlín Universitat de Viena
Director de tesi	Friedrich Stromeyer
Activitat
Camp de treball	Spectrochemical analysis (en)
Lloc de treball	Marburg (1839–) Breslau Göttingen Heidelberg
Ocupació	químic, professor, experimentador, professor d'universitat, físic, inventor, naturalista
Ocupador	Universitat de Heidelberg (1852–) Universitat de Breslau (1851–1852) Universitat de Marburg (1839–1851) Höhere Gewerbeschule Kassel (en) (1836–1839) Universitat de Göttingen, Privatdozent (1834–1836)
Membre de	Association for Natural History in the Duchy of Nassau (en) (1881–) Accademia Nazionale dei Lincei (1875–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1864–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1864–) Acadèmia de Ciències de Rússia (1862–) Royal Society (1858–) Acadèmia de Ciències de Göttingen (1855–) Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1851–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1849–) Académie nationale de médecine Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia de Ciències d'Hongria
Professors	Friedrich Stromeyer
Alumnes	Fritz Haber, Jacques-Louis Soret, Dmitry Lachinov (en) , Rudolf Benedikt (en) , Ludwig Mond, Walther Hempel (en) , Adolf von Baeyer, Heinrich Debus i Henry Enfield Roscoe
Obra
Estudiant doctoral	Viktor Meyer, Adolph Wilhelm Hermann Kolbe, Edward Frankland, Georg Ludwig Carius, Carl James Peter Graebe, Adolf von Baeyer, Philipp Lenard, Albert Ladenburg, Adolf Lieben, Heinrich Weber, Loránd Eötvös, Johann August Streng (en) , Georg Ludwig Carius, Thomas Edward Thorpe, Francis Robert Japp, Walther Hempel (en) i John Tyndall
Família
Cònjuge	cap valor
Pares	Christian Bunsen   i Auguste Friederike Bunsen
Germans	Gustav Bunsen
Parents	Emilie Bunsen, cosina germana Robert Bunsen, cosí germà Philipp Bunsen, nebot Jeremias Bunsen, besavi
Premis
(1898)  Medalla Albert (1892)  Medalla Helmholtz (1877)  Medalla Davy (1865)  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts (17 agost 1864)  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències (1860)  Medalla Copley (25 novembre 1858)  Membre estranger de la Royal Society
Signatura

L'amistat de Bunsen amb Kirchhoff, iniciada l'any 1850 a Breslàvia, va originar grans resultats científics.

Va descobrir el cesi i el rubidi amb el seu espectroscopi.^[2] Bunsen era el més jove dels quatre fills de Christian Bunsen (1770-1837), Cap de Biblioteca i professor de Filologia Moderna de la Universitat de Göttingen. La bunsenita és un mineral de la classe dels òxids que s'anomena d'aquesta manera en honor seu.^[3]