Unitat d'Aran

El 1979 es va constituir Unitat Aranesa com a associació d'electors amb suport de l'associació de veïns Es Terçons^[2] per tal de presentar-se a les primeres eleccions municipals democràtiques a la Vall d'Aran. Van guanyar a tots els municipis i pedanies llevat Bausen i Canejan.^[3]

Es va constituir com a partit el 2 de febrer de 1980 a Vielha^[2] com a Unitat d'Aran-Partit Nacionalista Aranès. El seu programa es basa, principalment, en la recuperació de l'autogovern aranès, treballar per la normalització de l'aranès, apropar la cultura, educació i sanitat a tots els aranesos i fomentar el turisme com a motor de l'economia aranesa. El seu primer president fou Joan Nart García i el secretari general Emilio Medan.^[3]

A les eleccions municipals de 1983 es va presentar sota les sigles Unitat peth progrés i va obtenir 30 dels 59 regidors dels 9 municipis aranesos, així com les alcaldies de Naut Aran (Jaume Geli), Vielha e Mijaran (Javier Tous), Es Bòrdes (Anna Maria Tomás), Bossòst (Hipólito Cruces) i Arres (Juan José Cortés). Això li va permetre participar en les converses amb la Generalitat de Catalunya destinades a la recuperació de les institucions araneses.^[3]

A les eleccions municipals de 1986 es presentà sota les sigles UA-PNA i va rebre el suport del PSC-PSOE, qui renuncià a presentar-se en solitari. Assoliren les alcaldies de Les (Emilio Medan), Arres (Juan José Cortés) i Bossòst (Hipòlito Cruces). El 1990 assoliren un centenar d'afiliats i s'edità el Butletin intèrn deth Partit, íntegrament en aranès.^[3]

A les primeres eleccions al Consell General d'Aran de 1991 es va presentar amb les sigles UA-PNA i va obtenir 1.478 vots (38,67%) i 6 escons dels 13 al Consell General d'Aran. Simultàniament es van dur a terme les eleccions municipals, on UA-PNA mantingué les alcaldies de Les, Canejan i Bossòst. També es va celebrar aquell any el Primer Congrés del partit, amb uns 200 assistents.

A les eleccions al Consell General d'Aran de 1995 va obtenir 1.305 vots (30,36%) i 4 escons. A les del 1999 es presentà amb el PSC i va obtenir 1.311 vots (29,75%) i 2 escons. I a les del 2003, com a Unitat d'Aran-Progrés Municipal, va obtenir 1.895 vots (39,14%) i 5 escons.

El 18 d'abril de 2004 se celebrà el Quart Congrés d'UA. Arturo Calbetó és nomenat president i Francés Boya secretari general. Durant l'any el partit edita les publicacions Vediau i Unitat informe.

A les eleccions del 2007 obtingueren 6 escons i Francés Boya Alòs es convertí en Síndic d'Aran, gràcies a l'aliança amb el conseller del Partit Renovador d'Arties-Garòs, i però les eleccions de 2011 i 2015, Convergència Democràtica Aranesa - Partit Nacionalista Aranès va obtenir majoria absoluta i UA va passar a l'oposició per obtenir de nou la majoria absoluta i el govern de la institució en 2019.^[1]

• Unitat d'Aran - Lloc web oficial