Zuo Zongtang (xinès simplificat 左宗棠) també conegut pel nom de Tso-Tsun-tang,[1][2] (Xiangyin, Hunan, Xina - 10 de novembre de 1812 - Fuzhou, Fujian, Xina, 5 de setembre de 1885).[2] Polític i militar xinès de finals de la dinastia Qing, que va destacar en la repressió de la Rebel·lió dels Taiping i en la recuperació de l'Asia Central (Xinjiang).

Plantilla:Infotaula personaZuo Zongtang

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(zh-cn) 左宗棠 Modifica el valor a Wikidata
Nom pòstum文襄 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 novembre 1812 Modifica el valor a Wikidata
comtat de Xiangyin (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 setembre 1885 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Fuzhou (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTomba de Zuo Zongtang Modifica el valor a Wikidata
Governador General de Liangjiang
1881 – 1884
← Peng Yulin
Governador general de Shanxi i de Gansu
1866 – 1880 – Yang Changjun →
Governador general de Minzhe
1863 – 1866 – Ma Xinyi →
Governador de Zhejiang
1861 – 1864
Governador provincial
Zeng Guoquan →
Junji dachen
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, guerrer, artista Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteRebel·lió dels Taiping
Rebel·lió Nian Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeZhou Yiduan Modifica el valor a Wikidata
FillsZuo Xiaoyu, Zuo Xiaoqi, Zuo Xiaolin, Zuo Xiaopian Modifica el valor a Wikidata
Zuo Zongtang

Biografia

modifica

Era un noi malaltís[3] en una família amb poc recursos. Malgrat que va suspendre tres cops l'examen per assolir el grau de "jinshi" va fer estudis universitaris, molt interessat en temes de geografia, política econòmica i agricultura.[4] Més tard va fer de preceptor en una família de notables (1840-1848).[5]

Carrera política i militar

modifica

L'any 1852, recomanat per Hu Linyi, va entrar a l'Estat Major de l'exèrcit imperial al costat del governador de Hunan i més tard amb Zeng Guofan.[2] El seu primer èxit va ser la participació en la repressió de la Rebel·lió dels Taiping, amb la creació d'un exèrcit de 5.000 soldats ("Exercit Chu"), reconquerint Zhejiang i Fujian.[3]

El 1863 va ser nomenat governador de Fujian, amb una gestió que va permetre la represa de l'activitat agrícola de la zona, amb la introducció de noves cultures i tècniques d'actuació.[5]

Els assessors francesos Prosper Giquel i Paul d'Aiguebelle el van convençer de la necessitat de modernitzar i potenciar la capacitat naval de la Xina,[3] i a Zhejiang (1864) va experimentar amb vaixells de vapor en el llac Xihu.[4]

El 1866 va ser nomenat governador general de Shanxi i de Gansu, i va participar en l'anul·lació de la rebel·lió de Nian.

Els anys 1866-67, a Fuzhou va crear unes dàrsenes i una escola tècnica sota la direcció d'enginyers francesos.[5]

Resoldre el conflicte a l'Asia Central (1869-1877) i més concretament el conflicte amb els musulmans de Xingjiang va ser una de les missions més importants de Zuo i també una de les més costoses.[6] Per finançar les seves campanyes l'emperadriu Cixi va autoritzar a Zuo a negociar amb la banca estrangera un préstec de 5 milions de taels.[7]

El 1874 va ocupar el càrrec de Gran Secretari i governador general de Liangjiang (actual Chongqing), i el 1884 va rebre el mandat de ser el responsable de tots els assumptes militars de l'Imperi, amb la missió especial de garantir la defensa marítima de les costes de Funjian contra els atacs dels francesos.

Referències i notes

modifica
  1. A Occident el coneixien com a "General Tso".
  2. 2,0 2,1 2,2 «Zuo Zongtang, Chinese Official» (en anglès). [Consulta: gener 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 Li, Xiaobing. China at War (en anglès). California: ABC- CLIO, 2012. ISBN 978-1-59884-0. 
  4. 4,0 4,1 Wortzel, Larry M. Dictionary of Contemporany Chinese military History (en anglès). ISBN 0-313-29337-6 [Consulta: 24 desembre 2021]. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Bruguière, Michel. «Zuo Zongtang» (en francès). [Consulta: gener 2015].
  6. T. Rowe, William. China's last empire (en anglès). Harvard University Press, 2009, p. 360. ISBN 978-0-674-03612-3. 
  7. Jung, Chang. Cixí La Emperatriz (en castellà). Madrid: Taurus, 2014, p. 594. ISBN 978-84-306-0952-9.