llum

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈʎum/^ⓘ
• Rimes: -um
• Etimologia: Masculí: del català antic lum, del llatí lūmen n. ‎(«font de llum, llumener»), segle XIV. Doblet del cultisme lumen.
• Etimologia: Femení: del català antic lum provinent de luu f., del llatí lūcem f. ‎(«llum, claror»). Parònim no nasalitzat que es va acabar unificant per analogia.

llum m. ‎(plural llums)

1. Aparell destinat a fer claror, a llumejar.

   El llum de menjador no funciona.

• làmpada, llumener

• llumener, llumeneta, llumeta
• llumejar, enllumenar

llum f. ‎(plural llums)

1. Part de l'espectre electromagnètic que pot ser captada per l'ull humà.
2. Electricitat.

   Jaume, ja ha arribat el rebut de la llum!

3. Part d'una instal·lació destinada al transport d'electricitat de baixa potència (on estan connectats els llums).

   Aquest és el fusible de la llum o de la força?

4. Representació de la llum i de les ombres en les obres gràfiques.

   No m'agrada la llum d'aquest quadre, sembla que hi hagi fantasmes per tot arreu.

5. (arquitectura) Distància que separa dos elements de càrrega, especialment quan és obert. Normalment utilitzat per mesures horitzontals.
6. Informació que ajuda a entendre algun tema complex.

   Aquesta pista dóna llum al cas.

7. Metafòricament, inspiració que permet aprendre, entendre o creure alguna cosa. Sovint té connotacions religioses.

   Aleshores, vaig veure la llum. Ho vaig entendre tot.

8. En tubs i similars, diàmetre que defineix la seva secció interior.
9. En venes, artèries i altres canalitzacions del cos dels éssers vius, en especial les de l'ésser humà, espai interior.
10. diners
11. Persona de capacitat intel·lectual reduïda o bé que té poca empenta.

• besllum, entrellum, contrallum

• Síl·labes: 1
• Anagrames: mull ^(revers), Mull ^(revers)

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB