Usuari:Lalpino/proves: diferència entre les revisions

Aquesta és una pàgina de proves de Lalpino. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves. Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari

^[1] >> Nota per cridar un llibre de la Bibliografia.

^[a] >>> Nota que apareix a la llista de Notes

URL-ARXIU >>>^[2]

• Autor. Títol del llibre. Editorial. Barcelona. 2013. ISBN 0-395-25223-7.

>> https://en.wikipedia.org/wiki/Philippe_Sands

Lalpino/proves

Biografia

Lalpino/proves () és un escriptor i advocat francobritànic d'11KBW^[3] i professor de dret i director del Centre for International Courts and Tribunals de la University College de Londres.^[4] Com a especialista en dret internacional, ha comparegut com a assessor i advocat davant de nombrosos tribunals internacionals, com ara el Tribunal Internacional de Justícia, el Tribunal Internacional del Dret del Mar, el Tribunal de Justícia Europeu, el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal Penal Internacional.

Sands forma part Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI) i del Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS).^[5] I va exercir com a president del PEN English des del febrer de 2018 fins l'abril de 2023.

És autor de disset llibres sobre dret internacional i guanyador de diversos premis

Sands va néixer a Londres de pares jueus. Va estudiar a la University College School^[6] a Hampstead, Londres, i va estudiar dret al Corpus Christi College de Cambridge, aconseguint el BA l'any 1982 i va obtenir honors de primera classe en el Master of Laws un any més tard. Després de completar els seus estudis de postgrau a Cambridge, Sands va passar un any com a investigador visitant a la Harvard Law School.

>> https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_flags_of_the_United_States

>>> https://commons.wikimedia.org/wiki/Flags_of_the_U.S._states_and_territories#Historical_state_and_territory_flags

Aquesta és una llista que conté les diferents banderes que s’utilitzen o s'han utilitzat als Estats Units d'Amèrica.

Bandera	Data	Ús	Descripció
	1960-avui dia	Bandera nacional	Formada per tretze franges horitzontals vermelles i blanques alternes i un quarter de color blau marí que conté 50 estels blancs de cinc puntes.[7][8] Els estels estan disposats en 5 files de 6 estels i 4 files de 5 estels.

Bandera	Data	Ús	Descripció
	1959–1960	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 49 estels disposats en 7 files de 7 estels.
	1912-1959	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 48 estels disposats en 6 files de 8 estels.
	1908–1912	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 46 estels disposats en quatre files de 8 estels i dues files de 7.
	1896–1908	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 45 estels disposats en tres files de 8 estels i tres files de 7.
	1891–1896	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 44 estels disposats en dues files de 8 estels i quatre files de 7.
	1890-1891	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 43 estels disposats en una fila de 8 estels i quatre files de 7.
	1877–1890	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 38 estels disposats en dues files de 7 estels i tres files de 8.
	1867–1877	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 37 estels disposats en tres files de 7 estels i dues files de 8.
	1865–1867	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 36 estels disposats en tres files de 8 estels i dues files de 6.
	1863-1865	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 35 estels disposats en cinc files de 7 estels.
	1861-1863	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 34 estels disposats en quatre files de 7 estels i una fila de 6.
	1859–1861	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 33 estels disposats en quatre files de 7 estels i una fila de 5.
	1858–1859	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 32 estels disposats en dues files de 7 estels i tres files de 6.
	1851–1858	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 31 estels disposats en dues files de 7 estels, dues files de 6 i una fila de 5.
	1848–1851	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 30 estels disposats en 5 files de 6 estels.
	1847–1848	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 29 estels disposats en dues files de 8 estels, una fila de 7 i una de 6.
	1846–1847	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 28 estels disposats en quatre files de 7 estels.
	1845–1846	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 27 estels disposats en tres files de 7 estels i una fila de 6.
	1837–1845	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 26 estels disposats en dues files de 7 i dues files de 6.
	1836–1837	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 25 estels disposats en una fila de 6, una fila de 5 i dues files de 7.
	1822-1836	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 24 estels disposats en quatre files de 6.
	1820–1822	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 23 estels disposats en tres files de 6 i una fila de 5.
	1819–1820	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 21 estels disposats en una fila de 5, una de 4 i dues files de 6.
	1818-1819	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 20 estels disposats en quatre files de 5 estels.
	1795–1818	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 15 franges i 15 estels disposats en 5 files de 3.[9]
	1777–1795	Bandera nacional	Mateix disseny però amb 13 estels disposats en tres files de 3 estels i dues files de 2.
	1775–1777	Bandera nacional	Primera bandera "oficial" de les 13 colònies coneguda com "els Colors continentals" o "Grand Union Flag". Formada per 13 franges horitzontals vermelles i blanques alternes amb la bandera del Regne de la Gran Bretanya al quarter.[10]

Bandera	Data	Ús	Descripció
	1777	Bandera associada a la batalla de Bennington	Mateix disseny però les 13 franges alternes comencen amb el color blanc (7 blanques i 6 vermelles) i al quarter blau marí hi ha el nombre 76 (recordant l'any 1776 quan es va signar la Declaració d'Independència) envoltat per 11 estels de 7 puntes i dos estels als angles superiors.[11]
	1777–1795	Bandera de Hopkinson	Mateix disseny que la bandera actual però amb 13 estels que tenen 6 puntes i estan disposats en tres files de 3 i dues files de 2.
	1792	Bandera de Betsy Ross	Mateix disseny que la bandera actual però amb 13 estels que tenen 5 puntes i estan disposats formant un cercle.[12]

Bandera	Data	Ús	Descripció
	1948–avui dia	Estendard del president	Camp blau marí amb l'escut presidencial al centre.[13]
		Oficina executiva del president	Camp blau marí amb el segell de l'oficina executiva al centre.
	1936, 1948, 1975-avui dia	Vicepresident dels EUA	Camp blanc amb l'escut del vicepresident al centre i quatre estels blau marí de cinc puntes a cadascuna de les cantonades.[14]

Els Estats Units d'Amèrica són una república federal formada per cinquanta estats sobirans i autònoms, estats associats i altres territoris, districtes i possessions.

Bandera	Data	Ús	Descripció
	1895	Alabama	Camp blanc amb una creu de sant Andreu carmesí.[15]
	1927	Alaska	Camp blau marí amb en daurat els estels que formen la constel·lació de l'Ossa Major i, a l'extrem dret superior, l'estel polar.[16]
	1917	Arizona	Dividida horitzontalment en dues meitats, sent blau marí la inferior i la superior amb 13 raigs vermells i daurats, representant les 13 colònies originals i els colors de la bandera d'Espanya en homenatge als descobridors espanyols, que surten d'un estel de color coure de cinc puntes situat al centre de la bandera.[17]
	1913	Arkansas	Camp vermell carregat amb un gran diamant blanc amb la paraula "ARKANSAS" i tres estels blaus de cinc puntes, i una vora blava amb vint-i-cinc estels petits blancs.[18]
	1911	Califòrnia	Camp blanc amb un os grizzly sobre de les paraules "CALIFORNIA REPUBLIC" i una faixa vermella tocant la vora inferior; a la cantonada superior tocant el pal hi ha un sol estel vermell de cinc puntes.[19]
	1885	Carolina del Nord	Una unió blava, que conté al centre una estrella blanca envoltada per les lletres daurades "N" a l'esquerra i "C" a la dreta. Damunt d'elles, una cinta també daurada amb la inscripció "MAY 20th 1775" i a sota una altra amb "APRIL 12th 1776". El vol de la bandera dividit horitzontalment en dues meitats, vermella la superior i blanca la inferior. Proporcions 2:3.[20]
	1861	Carolina del Sud	Una palmera blanca sobre un camp blau indi i al quarter un creixent lunar també blanc.[21]
	1911, 1964	Colorado	Tres franges horitzontals de blau, blanc i blau. Damunt d'aquestes i lleugerament desplaçada cap al pal, una "C" vermella circular plena a l'interior d'una rodella daurada.[22]
	1897	Connecticut	Un escut barroc blanc amb tres vinyes, cadascuna amb tres raïms morats, sobre un camp blau fosc. Sota l'escut el lema "Qui Transtulit Sustinet" (El que encara sosté trasplantats). Proporcions 3:4.[23]
	1911	Dakota del Nord	Camp blau marí amb una àliga al natural d'ales desplegades i bec obert portant un feix de fletxes i una branca d'olivera. Sobre el pit un escut i darrera d'ella una cinta amb el lema "E Pluribus Unum" (De molts un) i un sol naixent. Sota l'àliga una altra cinta amb el nom de l'estat "NORTH DAKOTA". És el mateix disseny de bandera portada per la 1a Infanteria de Dakota del Nord durant la Guerra Hispano-Americana i la Guerra Filipino-Americana.[24]
	1992	Dakota del Sud	Camp blau cel amb el segell de l'estat envoltat per raigs de sol daurats i les paraules "SOUTH DAKOTA" a la part superior i "THE MOUNT RUSHMORE STATE" a la inferior.[25]
	1913	Delaware	Camp blau colonial amb l'escut d'armes de l'estat dins d'un gran diamant marró sobre la data "DECEMBER 7, 1787" en blanc.[26]
	1900, 1985	Florida	Un sautor vermell amb l'escut de l'estat al centre sobre un camp blanc.[27]
	2004	Geòrgia	Tres franges horitzontals vermella, blanca i vermella amb el quarter blau marí que conté el segell de l'estat en groc encerclat per tretze estels blancs.[28]
	1845	Hawaii	Camp format per vuit franges horitzontals alternes de colors blanc, blau i vermell i al quarter superior esquerra la Union Jack. Proporcions 1:2[29]
	1957	Idaho	Camp blau marí amb el segell de l'estat al centre i sobre una cinta vermella amb les paraules "STATE OF IDAHO" en daurat.[30]
	1915, 1969, 1970	Illinois	Camp blanc amb el segell de l'estat damunt la paraula "ILLINOIS" en blau. Proporcions 3:5.[31]
	1917	Indiana	Camp blau marí amb una torxa daurada al centre i envoltada per un cercle exterior de tretze estels, un semicercle interior de cinc estels i un 19a estel més gran a la part superior de la torxa, coronada per la paraula "Indiana" i que representa l'admissió d'Indiana com el 19è estat de la Unió.[32]
	1921	Iowa	Tres franges verticals de colors blau, blanc i vermell, sent la central blanca més ampla que la resta. Al centre una àliga calba amb una cinta al bec amb la frase "OUR LIBERTIES WE PRIZE AMB OUR RIGHTS WE WILL MANTAIN" (Les nostres llibertats vam guanyar i els nostres drets mantindrem), sota de to la paraula IOWA en vermell. Proporció 2:3.[33]
	1927, 1961	Kansas	Camp blau marí amb el segell de l'estat al centre, damunt seu, un gira-sol i a sota el nom de l'estat en groc.[34]
	1918	Kentucky	Camp blau marí amb el segell de l'estat envoltat per les paraules "COMMONWEALTH OF KENTUCKY" a la part superior i per dues branques de vares d'or, la flor de l'estat, a la part inferior. Proporcions 10:19.[35]
	1912, 2006	Louisiana	Camp blau marí amb les armes de Louisiana, un pelicà alimentant les seves cries, en blanc al centre, amb una cinta també blanca sota seu que conté en blau el lema de l'estat, "UNION JUSTUCE CONFIDENCE".[36]
	1909	Maine	Camp blau marí amb l'escut del l'estat al centre. Està format per un ant que descansa sota un alt pi verd; als dos costats, un agricultor i un mariner; a sobre l'estel del Nord amb el lema de l'estat: DIRIGO ("Jo dirigeixo") I a sota, una cinta amb el nom de MAINE.[37]
	1904	Maryland	Bandera heràldica dividida a quarts que combinant els escuts de les famílies Calvert i Crossland. Hera la bandera utilitzada per George Calvert primer baró de Baltimore.[38]
	1971	Massachusetts	Camp blanc amb l'escut de l'estat al mig. Està forma per la figura daurada d'un algonquí amb un arc i una fletxa; i un estel blanc de cinc puntes. Envoltant-lo hi ha una cinta amb la inscripció "ENSE PETIT PLACIDAM, SUB LIBERTATE QUIETEM ("Per l'espasa que busquem la pau, però la pau només en virtut de la llibertat "). Com a corona un braç amb una espasa.[39]
	1911	Michigan	Camp blau amb l'escut d el'estat al mig. Format per un escussó amb la paraula "TUEBOR" i la figura d'un home a la vora d'un llac amb la sortida del sol darrera seu; sostenint-lo un ant i un ren i coronant-lo una àliga calba americana. Dues cintes amb les inscripcions "E PLURIBUS UNUM" i "SI QUAERIS PENINSULAM AMOENAM CIRCUNSPICE".[40]
	1957, 1983	Minnesota	Camp blau cel amb el segell de l'estat al mig.[41]
	2021	Mississipi	Formada per una flor de magnòlia blanca envoltada pel lema "IN GOD WE TRUST" i 21 estels (vint blancs i un d'or), tot centrat dins un pal canadenc blau marí fimbriat d'or sobre un camp vermell.[42]
	1913	Missouri	Tres franges horitzontals de colors vermell, blanc i blau. Al centre el segell de l'estat, envoltat per un cercle blau que conté 24 estels, simbolitzant l'admissió de Missouri com el 24è estat de la Unió. Proporcions 7:12.[43]
	1905, 1981	Montana	Camp blau marí amb el segell de l'estat centrat i sota el nom "MONTANA" en daurat. Proporcions 2:3.[44]
	1925	Nebraska	Camp blau marí amb el segell de l'estat en daurat.
	1991	Navada	Camp blau marí i al quarter dues branques d'artemisia que envolten un estel blanc amb el nom "NEVADA" en daurat i una cinta amb "BATTLE BORN". Proporcions 2:3.[45]
	1909	Nou Hampshire	Camp blau marí amb el segell de l'estat al centre i envoltat per una corona de llorer i nou estels daurats. Proporcions 2:3.[46]
	1925	Nou Mèxic	Camp groc amb un sol vermell Zia de la nació Pueblo.[47]
	1896	Nova Jersey	Camp groc clar amb el segell de l'estat al centre.[48]
	1977	Nova York	Camp blau marí amb el segell de l'estat al centre.[49] Proporcions 1:2.
	1902	Ohio	Bandera en forma de gallardet acabat en dues puntes, formada per tres franges horitzontals vermelles i dues blanques més amples, Al costat del pal un triangle blau marí conté un cercle blanc amb fons vermell envoltat de disset estels de cinc puntes i quatre agrupades en la punta del triangle. Proporcions 8:13.[50]
	1925	Oklahoma	Camp blau cel amb el símbol de l'estat d'Oklahoma, un escut tradicional de la nació osage de pell de búfal amb set plomes d'àliga. Proporcions 2:3.[51]
	1925	Oregon	És l'única bandera que té les dues cares diferents. A l'anvers el segell de l'estat centrat i entre la frase "STATE OF OREGON" a la part superior i "1859" a la inferior, tot en daurat. I al revers la silueta d'un castor també en daurat. Tot sobre un camp blau marí. Proporcions 2:3.[52]
	1907	Pennsilvània	Vamb blau marí amb l'escut d'armes de l'estat al centre.[53] Proporcions 27:37 (a la pràctica s'utilitzen 2:3 i 3:5)
	1897	Rhode Island	Camp blanc amb una àncora al centre envoltada per tretze estels, tot en daurat. Una cinta sota l'àncora porta el lema de l'estat "HOPE". Sovint, s'inclou una franja daurada al voltant de les vores de la bandera.[54]
	1905	Tennessee	Camp vermell amb un cercle blau amb tres estels blancs de cinc puntes i dues estretes franges verticals al vol de la bandera.[55] Proporcions 3:5.
	1839, 1933	Texas	Una franja vertical d'un terç d'amplada de color blau que conté un estel blanc de cinc puntes, la resta del camp es divideix horitzontalment en dues meitats, blanca la superior i vermella la inferior.[56] Proporcions 2:3.
	1913, 2011	Utah	Camp blau marí amb el segell de l'estat al centre dins un cercle groc. Proporcions 5:8.
	1923	Vermont	Camp blau marí amb l'escut d'armes de l'estat al centre.[57] Proporcions 3:5.
	1912, 1950	Virgínia	Camp blau marí amb el segell de l'estat al centre.[58] Proporcions 2:3.
	1929	Virgínia Occidental	Camp blanc amb una bordura blava i l'escut d'armes de l'estat al centre.[59] Proporcions 10:19.
	1923	Washington	Camp verd amb el segell de l'estat al centre.[60] Proporcions 1:1.6 (5:8).
	1863, 1981	Wisconsin	Camp blau marí amb el segell de l'estat al centre, damunt hi ha el nom de l'estat "WISCONSIN" i a sota la data "1848" en blanc.[61]
	1917	Wyoming	Camp blau marí amb dues bordures blanca i vermella, al centre una silueta en blanc d'un bisó americà que conté el segell de l'estat.[62]. Proporcions 7:10.

Bandera	Data	Ús	Descripció
	1948	Guam	Camp blau marí amb una estreta bordura vermella i el segell de Guam al centre.[63]
	1921	Illes Verges Nord-americanes	Camp blanc amb l'escut simplificat dels Estats Units d'Amèrica al centre entre les inicials "V" i "I" en blau del nom del territori (Virgin Islands).[64] Proporcions 2:3.
	1985	Mariannes Septentrionals	Camp blau marí amb un estel blanc de cinc puntes sobre una pedra Latte i una garlanda floral.[65] Proporcions 1:2.
	1895, 1952, 1995	Puerto Rico	Camp de cinc franges horitzontals alternades, tres vermelles i dues blanques, i al costat del pal un triangle equilàter blau, que abraça tota l'amplada de la bandera, amb un estel blanc de cinc puntes.[66] Proporcions 2:3.
	1960	Samoa Nord-americana	Camp blau marí amb un triangle blanc amb vores vermelles al vol apuntant cap al pal, carregat amb una àliga marina de cap blanc que porta a les urpes dos estris tradicionals dels caps samoans. El triangle blanc divideix el camp blau en dos triangles separats.[67] Proporcions 1:2.

Bandera	Data	Ús	Descripció
	1913–1923	Arkansas	Mateix disseny que l'actual però només amb tres estels, un damunt i dos sota.
	1923–1924	Arkansas	Mateix disseny que l'actual però només amb quatre estels, dos damunt i dos sota.
	1924–2011	Arkansas	Mateix disseny que l'actual però el color blau és més clar.
	1909-1911	Califòrnia	Mateix disseny que l'actual però més realista.
	1911–1924	Califòrnia	Mateix disseny que l'actual però més realista.
	1912-1924	Califòrnia	Mateix disseny que l'actual però més realista.
	1924–1953	Califòrnia	Mateix disseny que l'actual però més realista.
	1876–1907	Colorado	Camp blau marí amb el segell de l'escut d'armes dins un cercle vermell amb "STATE OF COLORADO" i "1876" al centre.
	1907–1911	Colorado	Camp blau marí amb l'escut d'armes de l'estat al centre.
	1911–1964	Colorado	Mateix disseny que l'actual però amb la "C" més petita.
	1868–1900	Florida	Camp blanc amb el segell de l'estat al centre.
		Florida	Mateix disseny que l'actual però amb la imatge del segell més simplificada.
	1861-1865 (de facto)	Geòrgia	Camp vermell amb l'escut d'armes de l'estat, un silueta de tres columnes amb els noms "JUSTICE", "WISDOM", "MODERATION" que aguanten un arc amb la paraula "CONSTITUTION".
	1879–1902	Geòrgia	Un pal blau marí d'un terç del llarg de la bandera al costat del pal, la resta del vol dividit en tres franges d'igual amplada vermella, blanca i vermella.
	1902–1906	Geòrgia	Mateix disseny que l'anterior però amb l'escut al pal blau marí.
	1906–1920	Geòrgia	Mateix disseny que l'anterior però amb l'escut d'armes modificat.
	1920–1956	Geòrgia	Mateix disseny que l'anterior però carregant el segell de l'estat.
	1956–2001	Geòrgia	Mateix disseny que l'anterior amb el pal blau marí amb el segell però al vol s'afegeix la bandera de guerra dels Estats Confederats d'Amèrica.
	2001–2003	Geòrgia	Camp blau amb el segell de l'estat en groc envoltat de tretze estels blancs de cinc puntes i a sota una cinta daurada amb la frase "GEORGIA'S HISTORY" i cinc banderes, la dels Estats Units d'Amèrica, la de Geòrgia del 1861, del 1920 i la del 1956; i un altre cop la dels Estat Units d'Amèrica. Sota la cinta el lema "IN GOD WE TRUST".
	1915–1969	Califòrnia	Camp blanc amb l'escut d'armes de l'estat. L'escut és més simplificat que l'actual.
	1903-1917	Indiana	Camp blau marí amb una cinta vermella amb el nom de l'estat a la part superior, sota seu el segell de l'estat.
	1917–1921	Iowa	Camp blanc amb l'escut de l'estat al centre.
	1927–1961	Kansas	Mateix disseny que l'actual però sense el nom de l'estat sota el segell.
	1918-1963	Kentucky	Mateix disseny però amb variacions en el segell i el nom "KENTUCKY" i l'any "1792" damunt i sota d'aquest.
	Gener 1861	Louisiana	Proposta. Tricolor vertical de granges blau marí, blanc i vermell. Al cantó superior de la franja blava un cercle de set estels blancs de cinc puntes.
	Febrer 1861	Louisiana	Composta per tretze franges horitzontals dels colors que es descriuen a continuació, i que s'hauran de disposar en l'ordre següent, començant de la línia superior o vora de la bandera, és a dir: la primera franja blava; segon, blanc; tercer, vermell; quart, blanc; cinquè, blau; sisè, blanc; setè, vermell; vuitè, blanc; novè, blau; desè, blanc; onzè, vermell; dotzè, blanc; i la tretzena, o franja inferior, blava. I al cantó superior esquerre un quadrat vermell de l'amplada de set franges amb un estel groc de cinc puntes dins.[68]
		Louisiana	Mateix disseny que l'actual però sense les gotes de sang damunt el pit del pelicà, el dibuix del segell és menys realista i el blau del camp és diferent.[69]
	2006–2010	Louisiana	Mateix disseny que l'actual però el dibuix del segell és menys realista i el blau del camp és diferent.[69]
	pre-1904	Maryland	Camp blau marí amb el segell de l'estat al centre.
	1776-1908	Massachusetts	Anomenada The Tree Flag o The Appeal to Heaven Flag. Camp blanc amb un pi en verd al centre i sobre seu el lema "AN APPEAL TO HEAVEN". Utilitzada també com a bandera naval oficial de Massachusetts fins el 1971.[70]
	1908–1971	Massachusetts	Revers de la bandera utilitzat durant el període de 1908 a 1971. Camp blanc amb la silueta del pi en verd dins un escut blau marí al centre.
	1901-1909	Maine	Camp beix carregat amb l'emblema de l'estat, un pi pròpiament dit, al centre i l'estel polar de cinc puntes en blau al cantó superior".
	1893–1957 Anvers	Minnesota	Camp blanc amb el segell de l'estat.[71]
	1893–1957 Revers	Califòrnia	Camp blau amb el segell de l'estat.
	1957–1983	Minnesota	Camp blau marí amb el segell de l'estat al centre.
	1861-1865	Mississippi	Camp blanc amb una magnòlia florida al centre, un camp blau al cantó superior esquerre amb un estel blanc de cinc puntes al centre; i tota ella envoltada per una bordura vermella ampla.[72]
	1894-1996	Mississippi	Tres franges horitzontals de colors vermell, blanc i blau. Al cantó superior esquerra un quadrat de l'amplada de dues franges amb la bandera de guerra dels Estats Confederats d'Amèrica.[73]
	1996–2001	Mississippi	Mateix disseny que l'anterior però la bandera de guerra està fimbriada de blanc per separar-la de les franges horitzontals.[73]
	2001–2020	Mississippi	Mateix disseny que l'anterior però amb un color blau més fosc.
	1905–1981	Montana	Mateix disseny que l'actual però la bandera és quadrada (1:1) i no porta el nom de l'estat.
	1917–1925	Nebraska	No oficial. Camp groc amb el segell de l'estat al centre.[74]
	1909-1931	Nou Hampshire	Mateix disseny que l'actual però amb diferències en el segell.
	1912-1925	Nou Mèxic	No oficial. Camp blau zenc amb la bandera dels Estats Units d'Amèrica al quarter i el nom de l'estat al mig del vol. A l'extrem superior del vol el nombre "47" i a l'extrem inferior el segell de l'estat envoltat pel lema "THE SUNSHINE STATE".[75]
	1896–1965	Nova Jersey	Disseny de l'escut d'armes més realista que l'actual.
	1778-1901	Nova York	Camp groc amb l'escut de l'estat al centre.
	1909–2020	Nova York	Camp blau marí com l'actual però amb variacions a l'escut de l'estat.
	1905–1915	Nevada	Camp blau marí amb el nom de l'estat al centre i envoltat per nou estels grocs i vuit blancs a dalt i baix i per les paraules "SILVER" i "GOLD".[76]
	1915-1929	Nevada	Camp blau amb el segell de l'estat al centre, damunt seu el nom de l'estat i divuit estels grocs; sota seu el lema "ALL FOR OUR COUNTRY" i divuit estels blancs.Error de citació: Es tanca el </ref> que manca per una etiqueta <ref>
		Vicesecretari de Defensa	Mateix disseny que la bandera del Secretari de Defensa però amb el camp blanc i els estels blau cel.

Bandera	Data	Ús	Descripció
		Departament de Justícia	Camp blau cel amb l'escut del departament, sobre seu el nom "DEPARTMENT OF JUSTICE" i a sota una cinta amb el lema del departament "QUI PRO DOMINA JUSTITIA SEQUITUR".
		Drug Enforcement Administration	Camp blanc amb el segell de l'Administració.
		Oficina Federal d'Investigació	Camp blau amb el segell de l'Oficina al centre.
		Servei de Marshals	Camp blau marí amb el segells del Servei al centre.
		Agència Federal de Presons	Camp blanc amb el segell de l'Agència al centre.
		Agència d'Alcohol, Tabac, Armes de Foc i Explosius	Camp blau marí amb el segell de l'Agència al centre.

Bandera	Data	Ús	Descripció
	1956	Exèrcit	Camp blanc amb el segell del departament de l'Exèrcit en blau sobre una cinta vermella amb "UNITED STATES ARMY" i sota seu la data "1775".[77] Proporcions 33:26.
	1939	Cos de Marines	Camp vermell amb una àliga, un globus terraqüi i una àncora al centre, sota seu una cinta blanca amb "UNITED STATES MARINE CORPS". Proporcions 31:26.[78]
	1959	Marina	Camp blau marí amb el segell del departament de la Marina dins un cercle groc al centre, sota seu una cinta groga amb "UNITED STATES NAVY".[79]
	1951	Forces Aèries	Camp blau amb l'escut de les Forces Aèries envoltat de tretze estels blancs de cinc puntes.[80] Proporcions 33:26.
	2020	Força Espacial	Camp negre amb el segell de la Força Espacial al centre, sota seu les paraules "UNITED STATES SPACE FORCE" i la data en nombres romans "MMXIX". Oficialment, s'inclou un serrell de platí al voltant de la bandera.[81]
	1964	Guàrdia Costanera	Camp blanc amb el gran Segell dels Estats Units en blau al centre i envoltat per "UNITED STATES COAST GUARD" a dalt i el lema "SEMPER PARATUS" ("Sempre preparats") i la data "1790" a sota. Proporcions 5:4.

Bandera	Data	Ús	Descripció
		Secretari de l'Exèrcit	Camp vermell amb el gran Segell dels Estats Units al centre i quatre estels blancs de cinc puntes a cadascuna de les cantonades.
		Comandant del Cos de Marines	Camp vermell amb l'escut del cos de Marines al centre envoltat de quatre estels blancs de cinc puntes formant una creu.
		Secretari de la Marina	Camp blau marí amb una àncora al centre i entre quatre estels blancs de cinc puntes.
		Secretari de les Forces Aèries	Camp blau marí amb l'escut de les Forces Aèries al centre i quatre estels blancs de cinc puntes a cadascuna de les cantonades.

Bandera	Data	Ús	Descripció
		Partit Popular Suís	Logotip amb dos tons de verd amb les sigles del partit en alemany (SVP) i en francès (UDC).

Bandera	Data	Ús	Descripció
	1966-1992	Partit Socialista Autònom (Ticino)	Camp vermell amb amb el nom i el logotip del partit en color negre.

Bandera	Data	Ús	Descripció
		Club Nautico Morcote

Bandera	Data	Ús	Descripció
	1990-avui dia	Església de Noruega	Bandera heràldica amb l'emblema de l'església evangèlica luterana noruega.[82]

Bandera	Data	Ús	Descripció
	1969-avui dia	Royal Caribbean International	Camp blanc amb una àncora blava en forma d'escut.

Bandera	Data	Ús	Descripció
	1997		Dividida

• Gautier, Adolphe. Les armoiries et les couleurs de la Confédération et des cantons suisses. 139 p. H. Georg. 1878. Ginebra. 2a edició revisada i augmentada.
• Mühlemann, Louis. [Armories et drapeaux de la Suisse : 700 Jahre/ans/anni/onns Confoederation Helvetica]. Éditions Bühler AG. 1991. 162 pàgines.

• Simbolopedia Brasileira (portuguès)

Categoria:Símbols de Nova Zelanda Categoria:Llistes de banderes|Nova Zelanda

Web Banderes municipals EUA >> https://www.worldstatesmen.org/US_Mayors.html - https://www.worldstatesmen.org/US_Mayors2.html

American City Flags >> https://nava.org/raven-a-journal-of-vexillology/volume-9-10-2002-2003/

Canadian City Flags >> https://nava.org/raven-volume-18

Web Codis Color Banderes >> https://www.flagcolorcodes.com/frisian-freedom >>> https://www.colorhexa.com/

Banderes Australia >> https://australianaflags.com.au/

Australia Guides >> https://www.australias.guide/sa/flags-emblems/

De la pàgina anglesa >> https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Breton_flags >> Aquesta llista conté les diferents banderes utilitzades o que s’han utilitzat a la Bretanya.

Glossary of vexillology >>>> https://en.wikipedia.org/wiki/Glossary_of_vexillology

Banderes de Grècia >> https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Greek_flags#Regional_and_municipal_flags

Bandera de Tuva >> https://en.wikipedia.org/wiki/Flag_of_Tuva

Bandera de Suècia >> https://riksarkivet.se/sveriges-flagga

Bandera Heràldica >> https://en.wikipedia.org/wiki/Banner_of_arms

Franco-Nunavut Flag >> https://www.gg.ca/en/heraldry/public-register/project/3096

>> https://fr.wikipedia.org/wiki/Banni%C3%A8re_de_la_Victoire

>> https://ca.wikipedia.org/wiki/Ievgueni_Khaldei

>> https://ca.wikipedia.org/wiki/Bandera_de_la_Vict%C3%B2ria_sobre_el_Reichstag

Lalpino/proves
Detalls
Proporcions	1:2

La bandera de la Victòria (en rus: Знамя Победы, romanitzat: Znamya Pobedy) fou la bandera soviètica hissada per tres soldats de l'Exèrcit Roig a l'edifici del Reichstag alemany el 1r de maig de 1945 al finalitzar la batalla de Berlín.^[1] Fou portada de nou a Moscou com a relíquia de la Gran Guerra Patriòtica i actualment aquesta bandera s'exhibeix durant les desfilades del 9 de maig a la Plaça Roja.

Es tracta d'una bandera roja, que porta a més a més de la falç i el martell al quarter (aquí sobredimensionats per destacar millor a la fotografia) una inscripció en honor a la unitat que va prendre el palau del Reichstag:

• 
  Postal soviètica de 1985.

L'esquema de colors, a falta d'una reglamentació oficial, segueix els de la bandera nacional australiana.

Després de l'establiment de la possessió sobirana britànica de les terres de Tasmània. La colònia va rebre l'autogovern el 1856, però la colònia no va rebre la seva pròpia bandera fins que la reina Victòria va proposar per primera vegada el 7 d'agost de 1869 que la colònia de Tasmània (i les altres colònies australianes) adoptés una bandera de la Unió carregada amb la insígnia de l'estat. Abans de l'adopció oficial d'una bandera local, ocasionalment s'utilitzava una insígnia comercial no oficial anomenada ensenya de la Terra de Van Diemen (nom pel que era coneguda Tàsmània en l'època).

El 1869, la bandera de Tasmània va aparèixer per primera vegada com a bandera del governador de Tasmània, d'acord amb una ordre de la reina Victòria. El 9 de novembre de 1875, festa d'aniversari del príncep de Gal·les, es va hissar una nova bandera de Tasmània amb la Union Jack, una creu blanca i una Creu del Sud d'estrelles blanques col·locades per sobre i per sota del braç horitzontal de la creu. En poques setmanes van arribar notícies que aquest disseny no complia les regles de l'Almirallat Britànic^[2]. El governador Sir Frederick Weld va proclamar la bandera del governador de 1869 com a bandera de Tasmània el setembre de 1876. No obstant això, no va ser reconeguda oficialment per l'estat fins al 1975 quan va ser proclamada pel governador i avalada pel primer ministre.^[3]

• 
  Bandera mercantil no oficial de Van Diemen's Land anterior a 1875.^[4]
• 
  Bandera de novembre de 1875.

S'ha suggerit que la bandera de l'estat de Tasmània no és representativa de l'illa, i així el 1987 Robert Brown, cap del Partit verd australià, va suggerir que el lleó fos substituït per un exemplar de Tilacínid, el que va portar a l'aprovació d'una moció el 1997 perquè no es canviés la bandera excepte per referèndum o plebiscit.^[5]

El 8 de juny de 2020, el lloc web de notícies en línia Tasmanian Times va engegar un concurs públic demanant dissenys per substituir la bandera existent per una de nova.^[6]

• 
  Proposta amb la silueta d'una flor d'Eucryphia.
• 
  Proposta de Brendan Jones.^[7]

Per marcar la creació de la nova colònia de Queensland el 1859 es va utilitzar aquesta bandera a les cerimònies oficials a Brisbane. Va ser substituïda per l'actual bandera de l'estat el 1876. Avui dia aquesta antiga bandera encara oneja a la històrica Newstead House, la llar del primer governador de Queensland.^[8]

• 
  Estendard del governador (1953-avui dia)

• Starmer-Smith, Nigel. The Barbarians. Macdonald & Jane's Publishers, 1977. 240 pàgines. 0-86007-552-4.

• Llista de les banderes d'Austràlia

• The Public Register of Arms, Flags, and Badges of Canada

Categoria:Símbols d'Austràlia|Austràlia Meridional]] Categoria:Cultura d'Oregon|Cascàdia Categoria:Banderes del Canadà|Cascàdia Categoria:Banderes d'Amèrica|Cascàdia Categoria:Banderes|Cascàdia

De la pàgina anglesa >>>>>>>>> https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Canadian_flags Web del govern >>>>> https://www.canada.ca/en/services/culture/canadian-identity-society/anthems-symbols.html

Aquesta llista conté les diferents banderes que s'utilitzen o s'han utilitzat al Canadà. El Departament de Patrimoni Canadenc estableix les directrius protocol·làries per a l'ús de la bandera nacional i la seva relació amb d'altres.^[1]

New Official Symbols of Nunavut Announced >>> https://www.assembly.nu.ca/sites/default/files/000501-symbols.pdf

El territori canadenc del Yukon va establert diversos símbols oficials a partir de la seva separació el 1898 dels Territoris del Nord-oest. ^[2]

Símbol	Nom	Imatge	Adopció	Observacions
Escut d'armes	Escut d'armes del Yukon		1956	L'escut d'armes fou dissenyat pel conegut expert en heràldica canadenc Alan Beddoe a principis de la dècada de 1950 i aprovat per la reina Elisabet II el 1956. Està format per un escussó coronat per un gos malamut d'Alaska sobre un tou de neu.[3]
Escut provincial	Escut provincial del Yukon		1956	Escut partit horitzontalemt en dues parts. La superior, que ocupa un terç de l'escut, té un camp blanc amb la creu de sant Jordi en reconeixement als primers exploradors anglesos i una rodella de vaire com a símbol del comerç de pell. La part inferior, de camp blau marí és travessat per dos pals ondats blancs que representen els rius del territori, i sortint de la base dues piles de gules invertides, d'argent fimbriat i carregades cadascuna amb dos rodelles d'or en pal, en representació de les muntanyes i per simbolitzar els recursos minerals descoberts a partir de la febre de l'or de Klondike.[3]
Bandera	Bandera del Yukon		1968	La bandera està formada per tres franges verticals, blava, blanca i verda amb l'escut d'armes del territori al centre, sent la franja central el doble de les altres. Fou oficialment acceptada per la "Flag Act" d'1 de desembre de 1967[4] i fou el disseny guanyador d'un concurs a tot el territori patrocinat per la branca de Whitehorse de la Reial Legió Canadenca com a part de les celebracions del centenari del Canadà de 1967.[5]
Flor	Cameneri (Epilobium angustifolium)		1957	Fou escollida com a emblema floral l'any 1957. És una planta resistent i creix al llarg de les carreteres i les clarianes del Yukon des de mitjans de juliol fins a setembre. Les seves flors són d'un magenta brillant, la qual cosa la converteix en una de les plantes més atractives del nord. Es tracta d'una de les primeres plantes que apareix després d'un incendi forestal.[6]
Ocell	Corb (Corvus corax)		1985	Fou adoptat com a ocell oficial l'any 1985. És un ocell amb el plomatge de color negre uniforme que es pot veure a tot el territori, i una figura important en diverses cultures de les Primeres Nacions del Yukon.[7]
Arbre	Avet blanc de les Rocoses (Abies lasiocarpa)		2001	L'avet, pot mesurar entre 6 i 20 metres d'alçada i de branques curtes i rígides s'inclinen cap avall, la qual cosa li permet suportar grans càrregues de neu i gel. Les fulles produeixen un te amb gust de llimona, que és un remei tradicional per al refredat de les Primeres Nacions ric en vitamina C. La saba extreta de les butllofes de la seva escorça també ha estat utilitzada pels aquests pobles com a medicina tradicional per a les malalties pulmonars.[8]
Gemma	Latzulita		1976	La Latzulita s'adoptà com a pedra preciosa oficial el 1976. Al Yukon, la latzulita es troba a la roca sedimentària en capes de la zona del riu Blow, a uns 32 km al sud del mar de Beaufort. El color i les qualitats cristal·lines de la latzulita del Yukon es troben entre les millors del món.[9]
Tartà	Verd, blau fosc, magenta, groc, blanc i blau cel		1984	El tartà es compon de ratlles verdes, blau fosc, magenta, groc i blanc de diferents amplades sobre un fons blau clar. Va ser dissenyat per Janet Couture de Watson Lake el 1965 i acceptat posteriorment l'octubre de 1984. El fons blau cel representa el cel de Yukon, el verd els boscos del territori, el blanc la neu i el groc l'or del Yukon. El magenta és el color del cameneri, la flor oficial, i el blau marí representa les muntanyes.[10]
Matrícula	Placa de matrícula		Des de 1914	El territori té matrícula pròpia des del 1914, i des del 1990 són de fons blanc i una franja inferior blau cel amb cinc caràcters negres (tres lletres i dos xifres), una figura d'un buscador d'or en color a l'esquerra de la placa i les paraules "The Klondike" i "Yukon" en vermell a la part superior i inferior respectivament.

Categoria:Yukon Categoria:Símbols del Canadà|Yukon

Lalpino/proves

El Bierpinsel (literalment: "pinzell de cervesa") és un edifici d'estètica futurista situat al districte berlinès d'Steglitz,

El Bierpinsel es va construir del 1972 al 1976 per un disseny dels arquitectes Ralf Schüler i Ursulina Schüler-Witte, com a part d'un projecte urbà més gran que incloïa el viaducte viari que supera la Schloßstraße i l'estació de metro homònima situada al mateix carrer. [5] Per tant, es tractava d'un intent d'integrar la nova infraestructura viària amb el teixit urbà existent, creant un referent arquitectònic adequat a la importància urbana del lloc.

El 2017 l'edifici, juntament amb l'estació de metro de sota, es va col·locar sota protecció monumental.

L’edifici consta d’una estructura de torre en formigó armat a la part inferior, que conté les connexions verticals, i que a la part superior s’eixampla per contenir els espais utilitzats com a restaurant, dividit en tres plantes. [3] [4] La part superior, en forma d'arbre, destaca força sobre l'edifici en termes de formes, materials i colors.

A partir de l’abril de 2010, diversos Grafit (art) destacats van pintar l’exterior de l’estructura al llarg de diverses setmanes, com a part del projecte Turmkunst 2010: una exposició de street-art que es desenvolupà tant dins com al voltant de la torre.

• Ursulina Schüler-Witte: Ralf Schüler und Ursulina Schüler-Witte. Eine werkorientierte Biographie der Architekten des ICC. Berlin (Lukas Verlag), 2015.

Lalpino/proves

Poker Face és una sèrie de televisió estatunidenca de comèdia dramàtica i ficció criminal creada per Rian Johnson per al servei de reproducció en línia Peacock. La primera temporada consta de 10 episodis i va estrenar-se el 26 de gener de 2023.^[1] Al febrer de 2023, la sèrie es va renovar per a una segona temporada.^[2]

La sèrie se centra en la Charlie Cale, una treballadora del casino Frost amb una capacitat innata per detectar mentides, que recorre el llarg i ample dels Estats Units fugint del cap de seguretat del casino on treballava després de la mort sospitosa de la seva millor amiga i companya de feina. Durant aquesta fugida per no ser localitzada pel cap de seguretat del casino, es va trobant involucrada sense voler-ho en homicidis que acaba resolent.

• Natasha Lyonne com a Charlie Cale, cambrera del casino Frost.
• Benjamin Bratt com a Cliff LeGrand, cap de seguretat del casino Frost.

• Adrien Brody com a Sterling Frost Jr., gerent i fill de l'amo del casino Frost.

Primera temporada

Segona temporada

El projecte es va anunciar el març

Segons el director de la Hudson Valley Film Commission, el rodatge es va establir a

L'assassinat de Kim Wall i la investigació portada a terme, principalment,

Michael Giltz del The Huffington Post va qualificar la banda sonora de la pel·lícula

La ressenya del periodista

• Premi "Art Cinema" de l'Associació Internacional de Teatres Artístics del Festival de Cinema d'Hamburg 2009.
• Inclusió a la llista final de la millor adaptació literària internacional a la Fira del Llibre de Frankfurt 2009.
• Premi de cinema d'Alemanya del Nord 2009 en la categoria "Millor guió".
• Tercer lloc als Premis Kulturnews 2009 en la categoria de "Millor llibre" pel Llibre abans de la pel·lícula.

• Els Diaris de Hitler

• Trailer oficial

• Harris, Robert. Selling Hitler: The Story of the Hitler Diaries. Penguin Books, 1986. 402 pàgines.

Categoria:Sèries emeses per TV3 Categoria:Sèries doblades al català Categoria:Sèries de televisió de drama Categoria:Sèries de televisió de la BBC

Llista de codis de matrícules poloneses >>>>> https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_codis_de_matr%C3%ADcules_polonese

Plaques de matrícula dels Estats Units d'Amèrica >> https://fr.wikipedia.org/wiki/Plaque_d%27immatriculation_am%C3%A9ricaine

Les plaques de matrícula dels vehicles dels Estats Units d'Amèrica són emeses pel correponent departament de vehicles a motor del govern estatal o territorial, o en el cas del Districte de Colúmbia, pel govern municipal.^[1] El govern federal dels Estats Units emet matrícules només per a la seva pròpia flota de vehicles i per a vehicles propietat de diplomàtics estrangers. I algunes nacions tribals també poden emetre matrícules pròpies.^[2]

Les matrícules diplomàtiques són emeses pel Departament d'Estat dels Estats Units. Aquesta és una excepció a la regla general dels EUA ja que les matrícules les emeten els estats, i no el govern federal. No obstant això, abans de la dècada de 1980, les plaques diplomàtiques eren emeses per l'estat on es trobava el consolat o l'ambaixada.^[3]

Les plaques de matrícula que es mostren a continuació només són les corresponents als vehicles de passatgers. Per a veure els models corresponents als diferents tipus de vehicle cal consultar l'article de cadascun dels estats.

Imatge matrícula	Juristicció que l'emet	Data d'inici del model actual	Lema[4]	Combinació utilitzada
	Alabama	2014	« Heart of Dixie »
	Alaska	2005	« The Last Frontier »
Il n'y a pas d'image sous licence libre pour cette plaque.	Arizona	2020	« Grand Canyon State »
	Arkansas	2006	« The Natural State »
	Califòrnia	2011	dmv.ca.gov	Les plaques utilisent le format 1ABC234
	Colorado	01/2000	-
	Connecticut	2000	« Constitution State »
	Delaware	2008	« The First State »	La plaque n'est composée que de chiffres.
	Florida	2003	myflorida.com et un des trois éléments suivants : « Sunshine State » « In God We Trust » Le nom du comté d'émission	Plusieurs plaques existent suivant les comtés, avec une immatriculation-type différente (123 ABC ou ABC D12)
	Geòrgia	2012	Un des deux éléments suivants en bas de la plaque : « In God We Trust » Le nom du comté d'émission	Deux plaques existent : l'une avec une pêche en fond au centre, une autre avec un décor présentant une pêche et des fleurs de pêcher sur un fond scénique. La plaque scénique affiche « The Peach State ».
	Hawaï	1991	« Aloha State »	La première partie de la plaque indique le comté qui a délivré la plaque. Les plaques commencent par E et vont jusqu'à T[5].
	Idaho	04/2008	« Scenic Idaho » au-dessus ; « Famous Potatoes » en dessous.	La première partie de la plaque indique le comté qui a délivré la plaque.
	Illinois	01/01/2017	« Land of Lincoln »
	Indiana	01/01/2017	-
	Iowa	01/04/2018	Nom du comté
	Kansas	04/2007	-
	Kentucky	21/09/2020	Nom du comté
	Louisiane	01/01/2016	« Sportsman's Paradise »
	Maine	01/07/1999	« Vacationland »
	Maryland	26/09/2016	-
	Massachusetts	1993	« The Spirit of America »
	Michigan	04/2013	« Pure Michigan » au-dessus ; michigan.org en dessous
	Minnesota	06/2008	« Explore Minnesota.com » en haut « 10,000 lakes » en bas.
	Mississippi	01/01/2019	Nom du comté
	Missouri	15/10/2018	« Bicentennial » en haut de la plaque « 1821 * 2021 » au bas de la plaque
	Montana	2012	« Big Sky », « Big Sky State » ou « 100 Years »	Cinq modèles de plaques sont en circulation. Une plaque à fond bleu avec le slogan « Treasure State » est proposée en 2010, mais elle ne séduit pas. Des rééditions des plaques des périodes 1991-2000, 2000-2006 et 2006-2009 sont donc proposées à partir de 2012. La première partie de la plaque indique le comté qui a délivré la plaque.
	Nebraska	01/2017	« 1867 » et « 2017 » en bas de la plaque
	Nevada	01/11/2016	« Home Means Nevada »
	New Hampshire	01/01/1999	« Live Free or Die »
	New Jersey	04/2014	« Garden State »
	Nou Mèxic	1991	« Land of Enchantment »
	Nova York	06/2020	« Excelsior »
	Caroline du Nord	01/07/2019	« In God We Trust »
	Dakota del Nord	12/11/2015	« Legendary North Dakota » en haut, « Peace Garden State » en bas.
	Ohio	2013	46 slogans en fond de plaque[6]. « Birthplace of Aviation » et « DiscoverOhio.com » sont les slogans les plus lisibles.
	Oklahoma	01/01/2017	« Explore Oklahoma » en haut et travelok.com en bas
	Oregon	11/1989	-
	Pennsylvania	01/2017	« visitPA.com »
	Rhode Island	1996	« Ocean State »	La plaque peut n'être composée que de chiffres.
	Caroline du Sud	02/2016	« While I Breathe, I Hope. »	Une plaque « In God We Trust » existe également.
	Dakota del Sud	01/2016	« Great Faces. Great Places. »
	Tennessee	01/07/2017	« In Gof We Trust », « www.tnvacation.com »	Un autocollant avec le comté d'émission est ajouté en bas de la plaque
	Texas	07/2012	« The Lone Star State »
	Utah	19/11/2007	« Life Elevated »
	Vermont	01/01/1990	« Green Mountain State »
	Virginie	03/2014	« Virginia is for Lo♥ers », virginia.org
	Washington	06/1998	« Evergreen State »
	Virginie-Occidentale	2006	« Wild, Wonderful »
	Wisconsin	06/2000	« America's Dairyland »
	Wyoming	01/2016	-
	Washington (district de Columbia)	2017	« End Taxation Without Representation »
	Gouvernement des États-Unis, véhicule gouvernemental	2015
	Gouvernement des États-Unis, plaque diplomatique	2007
	Samoa américaines	2011	« Motu O Fiafiaga »
	Guam	27/02/2009	« Tano Y Chamorro »
	Îles Mariannes du Nord	2005	« Hafa Adai.», « C.N.M.I. - U.S.A.»
	Porto Rico	2014
	Îles Vierges des États-Unis	11/04/2016

L'article 9 del Reglament^[7], estableix que la placa posterior s'ha de marcar amb un segell especial fet de plom i que porta l'escut de l'estat.

Les mides de les plaques pels automòbils són: 486x109 mm (darrere) o 340x115 mm (davant) per les plaques tipus 6 i les motocicletes i ciclomotors: 177x177 mm per les plaques tipus 3. Les mides dels caràcters de la matrícula estan definits per reglament i són:^[8]

• Automòbil, placa del darrere: alçada de 80 mm, amplada de 40 mm i un gruix de traç de 10 mm.
• Automòbil, placa del davant: alçada de 57 mm, amplada de 28 mm i un gruix de traç de 6 mm.
• Motocicletes: alçada de 60 mm, amplada de 26 mm i un gruix de traç de 6 mm.

La tipografia utilitzada segueix el model DIN 1451 Mittelschrift sense pràcticament cap variació.^[9]

• La part superior del 3 és plana i la connexió amb la part central és fa en diagonal.
• El pal vertical del 4 és més curt.
• El pal superior del 5 és més curt i la seva connexió es fa en diagonal.
• El 6 i el 9 seguiexen la segona variant que estableix la norma per aquestes xifres.
• El 7 no porta serifa a la part superior esquerra.

El següent llistat mostra, per ordre alfabètic, els 24 codis municipals en que es divideix el país per indicar el municipi de registre.

Les motocicletes, de cilindrada superior a 50 cc, porten matrícules amb la mateixa seqüència alfanumèrica que els automòbils però col·locades en plaques de format més reduït, sense l'eurofranja.

Els ciclomotors, de cilindrada inferior a 50 cc, porten el mateix format que les motocicletes i automòbils però amb el fons groc.

Els vehicles diplomàtics utilitzen les seqüències 123-CD123 (personal diplomàtic), 123-CC123 (personal consular) i 123-FM123 (personal en missió internacional) en què el primer grup de tres xifres identifica el país. Els caràcters són vermells sobre fons blanc i sense l'eurofranja.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lalpino/proves

• world License Plates - Montenegro (anglès)
• License Plate Mania - Montenegro (anglès)

Categoria:Plaques de matrícula|Vaticà Categoria:Vaticà