Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria: diferència entre les revisions
m →Inscrits: Retocs de format menors Etiqueta: editor de codi 2017 |
→Candidats: actualització |
||
Línia 556: | Línia 556: | ||
=== Candidats === |
=== Candidats === |
||
Hi ha diverses personalitats de les que s'està tramitant la inclusió en el Llibre del Herois i Heroïnes. En destaquen el general [[Francisco Xavier da Veiga Cabral]], cap de la defensa de l'[[estat d'Amapá]] durant la [[Qüestió d'Amapá|intrusió francesa de 1895]];<ref>{{Ref-web|títol=Aprovado reconhecimento de general Cabralzinho como Herói da Pátria|url=https://www12.senado.leg.br/noticias/materias/2021/09/23/aprovado-reconhecimento-de-general-cabralzinho-como-heroi-da-patria|consulta=2022-08-04|llengua=pt-br|editor=Senado Federal|data=23/09/2021}}</ref> el mariscal de l'aire [[Eduardo Gomes]], patró de la [[Força Aèria Brasilera]];<ref>{{Ref-tesi|cognom=Salles Ferro|nom=Flavia|títol=Um liberal autoritário: trajetória política de Eduardo Gomes (1922-1981)|url=https://www2.ufjf.br/ppghistoria/wp-content/uploads/sites/157/2021/03/UM-LIBERAL-AUTORIT%C3%81RIO-TRAJET%C3%93RIA-POL%C3%8DTICA-DE-EDUARDO-GOMES-1922-1981.pdf|llengua=pt-br|data=2020|universitat=Universidade Federal de Juiz de Fora|lloc=Juiz de Fora}}</ref> [[João Cândido Felisberto]], membre de l'armada i líder de la [[Revolta de la Fuetada]];<ref>{{Ref-web|títol=Comissão aprova inserção do nome de João Cândido no Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria|url=https://www12.senado.leg.br/noticias/materias/2021/10/28/comissao-aprova-insercao-do-nome-de-joao-candido-no-livro-dos-herois-e-heroinas-da-patria|consulta=2022-08-04|llengua=pt-br|editor=Senado Federal|data=28/10/2021}}</ref> els científics [[Vital Brazil]] i [[Oswaldo Cruz]];<ref>{{Ref-web|url=https://www.espacovital.com.br/publicacao-38294-os-43-herois-e-heroinas-do-brasil-que-poderao-se-tornar-44|títol=Os 43 heróis e heroínas do Brasil que poderão se tornar 44|consulta=2022-08-04|llengua=pt-br|editor=Espaço Vital Independente|data=2020-09-08}}</ref> el tricampió de Formula 1 [[Ayrton Senna]];<ref>{{Ref-web|títol=CE aprova nome de Ayrton Senna como herói da Pátria|url=https://www12.senado.leg.br/noticias/audios/2019/04/ce-aprova-nome-de-ayrton-senna-como-heroi-da-patria|consulta=2022-08-04|llengua=pt-br|editor=Senado Federal|data=2019-04-05}}</ref> els membres de la família imperial [[Pere II del Brasil|Pere II]] i la princesa [[Isabel del Brasil|Isabel |
Hi ha diverses personalitats de les que s'està tramitant la inclusió en el Llibre del Herois i Heroïnes. En destaquen el general [[Francisco Xavier da Veiga Cabral]], cap de la defensa de l'[[estat d'Amapá]] durant la [[Qüestió d'Amapá|intrusió francesa de 1895]];<ref>{{Ref-web|títol=Aprovado reconhecimento de general Cabralzinho como Herói da Pátria|url=https://www12.senado.leg.br/noticias/materias/2021/09/23/aprovado-reconhecimento-de-general-cabralzinho-como-heroi-da-patria|consulta=2022-08-04|llengua=pt-br|editor=Senado Federal|data=23/09/2021}}</ref> el mariscal de l'aire [[Eduardo Gomes]], patró de la [[Força Aèria Brasilera]];<ref>{{Ref-tesi|cognom=Salles Ferro|nom=Flavia|títol=Um liberal autoritário: trajetória política de Eduardo Gomes (1922-1981)|url=https://www2.ufjf.br/ppghistoria/wp-content/uploads/sites/157/2021/03/UM-LIBERAL-AUTORIT%C3%81RIO-TRAJET%C3%93RIA-POL%C3%8DTICA-DE-EDUARDO-GOMES-1922-1981.pdf|llengua=pt-br|data=2020|universitat=Universidade Federal de Juiz de Fora|lloc=Juiz de Fora}}</ref> [[João Cândido Felisberto]], membre de l'armada i líder de la [[Revolta de la Fuetada]];<ref>{{Ref-web|títol=Comissão aprova inserção do nome de João Cândido no Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria|url=https://www12.senado.leg.br/noticias/materias/2021/10/28/comissao-aprova-insercao-do-nome-de-joao-candido-no-livro-dos-herois-e-heroinas-da-patria|consulta=2022-08-04|llengua=pt-br|editor=Senado Federal|data=28/10/2021}}</ref> els científics [[Vital Brazil]] i [[Oswaldo Cruz]];<ref>{{Ref-web|url=https://www.espacovital.com.br/publicacao-38294-os-43-herois-e-heroinas-do-brasil-que-poderao-se-tornar-44|títol=Os 43 heróis e heroínas do Brasil que poderão se tornar 44|consulta=2022-08-04|llengua=pt-br|editor=Espaço Vital Independente|data=2020-09-08}}</ref> el tricampió de Formula 1 [[Ayrton Senna]];<ref>{{Ref-web|títol=CE aprova nome de Ayrton Senna como herói da Pátria|url=https://www12.senado.leg.br/noticias/audios/2019/04/ce-aprova-nome-de-ayrton-senna-como-heroi-da-patria|consulta=2022-08-04|llengua=pt-br|editor=Senado Federal|data=2019-04-05}}</ref> els membres de la família imperial [[Pere II del Brasil|Pere II]] i la princesa [[Isabel del Brasil|Isabel]];<ref>{{Ref-web|títol= dos |url=https://www..com.br/-------dos---/|data=--|consulta=--|llengua=pt-BR|=}}</ref> [[ ]], de <ref>{{Ref-web|títol= no Livro Heróis da Pátria|url=https://...br///-------no-livro--herois-da-patria|consulta=--|llengua=pt-br|= de |data=--}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 12:44, 10 gen 2024
Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria | |
---|---|
Tipus | guardó, memorial i obra escultòrica |
Creació | 15 novembre 1989 |
Material | acer |
Localització | |
Col·lecció | |
Municipi | Brasília (Brasil) |
Localització | Panteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves |
El Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria (en portuguès brasiler i oficialment, Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria) és un registre de les persones que, individual o conjuntament, van servir al Brasil en la seva defensa i construcció amb excepcional dedicació i heroisme.[1]
Història
En finalitzar la dictadura militar al país (1964-1985), el Brasil va iniciar un procés de redemocratització i de posada en valor dels ideals nacionals. L'any 1988 es decideix la construcció a la Plaça dels Tres Poders de Brasília del Panteó de la Pàtria, que rebria el nom oficial de Panteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves. Inaugurat un any després, en el pis superior del recinte s'hi troba el Llibre d'Acer (Livro de Aço), on els Herois de la Pàtria –el desdoblament a "Herois i Heroïnes" es va produir el 2017–[1] tenen físicament inscrit el seu nom.[2][3]
Per decret llei, el 15 de novembre de 1989 es va aprovar el nom de les dues primeres persones en formar-ne part: Joaquim José da Silva Xavier (amb motiu del bicentenari de la Inconfidência mineira) i Manuel Deodoro da Fonseca (pel centenari de la proclamació de la república).[4] La gravació dels noms en el Llibre va trigar uns anys: el 21 d'abril de 1992 va tenir la cerimònia d'inscripció de Tiradentes (en el bicentenari de la seva execució), mentre que el president Deodoro da Fonseca va haver d'esperar fins al 1997.[5][6] Entre mig d'aquestes dues cerimònies, va registrar-se i gravar-se també el nom de Zumbi dos Palmares.[7]
Amb el pas dels anys, es van anar afegint noms al Llibre sense que hi hagués una reglamentació oficial sobre quins eren els requisits per poder optar-hi. Aquesta es va establir l'any 2007 (ja amb deu noms gravats i dos més aprovats), per mitjà de la Llei Federal nº 11.597. A més dels fets vitals del candidat, es marcava un lapse de 50 anys després de la seva mort, a excepció dels herois morts en el camp de batalla.[8] El mínim de 50 anys es va reduir a 10 l'any 2015,[9] una mesura del govern Rousseff per possibilitar l'admissió de Leonel Brizola.[10]
Tramitació
La proposició d'un nom per ser inclòs en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria pot ser feta per qualsevol Diputat Federal o Senador, o pel mateix President de la República. El projecte de llei ha de ser aprovat per les dues cambres del Congrés Nacional i també per Presidència. En cas de que el cap de l'executiu veti la proposició, aquesta torna a ser votada per diputats i senadors. Si totes dues institucions la validen per majoria absoluta, el projecte esdevé llei.[11][12]
Crítiques al procés
Conforme va créixer el nombre d'inscrits en el Llibre d'Acer, la presentació de projectes per afegir-ne de nous s'ha disparat, convertint-se en una mesura electoralista i populista. S'ha discutit també sobre la baixa representació femenina en la llista, sobretot en els primers anys (2 dones entre les primeres 40 personalitats recollides).[2] També hi ha hagut registres molt polèmics, com és el cas del president Vargas, qui va convertir el país en una dictadura autoritària entre 1937 i 1945.[13]
Inscrits
En la següent llista s'inclouen totes les persones que han sigut legítimament inscrites en el Llibre d'Acer, mitjançant la publicació d'una Llei Federal en el Diário Oficial da União. No obstant, la última cerimònia de gravació de noms data de desembre de 2018, motiu pel qual les inscripcions posteriors a aquell mes no s'han materialitzat.
# | Nom | Naixement i defunció |
Resum biogràfic | Nº Llei inscr.[14] | Data cerimònia | Ref. | |
---|---|---|---|---|---|---|---|
1 | Joaquim José da Silva Xavier "Tiradentes" |
1746 | 1792 | Alferes, màrtir de la Inconfidência mineira | 7919/1989 | 21 abril 1992 | [15] |
2 | Zumbi dos Palmares | 1655 | 1695 | Líder del Quilombo de Palmares | 9315/1996 | 21 març 1997 | |
3 | Manuel Deodoro da Fonseca | 1827 | 1892 | Mariscal i 1r President de la República | 7919/1989 | 15 novembre 1997 | |
4 | SMI Dom Pedro I | 1798 | 1834 | Proclamador de la independència del Brasil i primer emperador | 9828/1999 | 5 setembre 1999 | |
5 | Luís Alves de Lima e Silva Duc de Caxias |
1803 | 1880 | Oficial en cap de l'exèrcit a les guerres de la Plata i Triple Aliança i Primer Ministre | 10641/2003 | 28 gener 2003 | |
6 | José Plácido de Castro | 1873 | 1908 | Cap militar en l'annexió de l'Acre i governador d'aquest estat | 10440/2002 | 17 novembre 2004 | |
7 | Joaquim Marques Lisboa Marquès de Tamandaré |
1807 | 1897 | Almirall, patró de la Marina del Brasil | 10796/2003 | 13 desembre 2004 | |
8 | Francisco Manuel Barroso da Silva Baró d'Amazonas |
1804 | 1882 | Almirall, líder en la batalla naval de Riachuelo | 11120/2005 | 11 juny 2005 | |
9 | Alberto Santos-Dumont | 1873 | 1932 | Inventor del primer avió enlairat a motor, el 14-bis | 11298/2006 | 26 juliol 2006 | |
10 | José Bonifácio de Andrada e Silva | 1763 | 1838 | Científic, escriptor i diplomàtic, se'l coneix com el Patriarca de la Independència | 11135/2005 | 21 abril 2007 | |
11 | Chico Mendes | 1944 | 1988 | Sindicalista i ambientalista assassinat per la seva defensa de l'Amazònia | 10952/2004 | 4 setembre 2012 | |
12 | Joaquim da Silva Rabelo Frare "Caneca" |
1779 | 1825 | Religiós, escriptor i republicà, participà de la Revolució pernambucana i la Confederació de l'Equador | 11528/2007 | ||
13 | Manuel Luís Osório Marquès d'Herval |
1808 | 1879 | Mariscal, heroi de la guerra de la Triple Aliança, patró del cos de cavalleria | 11680/2008 | ||
14 | Ildefonso Pereira Correia Baró de Serro Azul |
1849 | 1894 | Empresari i líder civil, màrtir de la defensa de Curitiba durant la Revolució Federalista | 11863/2008 | ||
15 | Antônio de Sampaio | 1810 | 1866 | Brigadier, heroi de la guerra de la Triple Aliança, patró del cos d'infanteria | 11932/2009 | ||
16 | Sepé Tiaraju | c. 1723 | 1756 | Cacic guaraní, líder de la resistència indígena en la guerra Guaraní | 12032/2009 | ||
17 | Ana Néri | 1814 | 1880 | Pionera de la infermeria al Brasil i heroïna a la Guerra de la Triple Aliança | 12105/2009 | ||
18 | Hipólito José da Costa | 1774 | 1823 | Diplomàtic, periodista i editor del primer diari brasiler, el Correio Braziliense | 12283/2010 | ||
19 | Sant José de Anchieta | 1534 | 1597 | Missioner jesuïta, estudiós de les llengües tupí i cofundador de Rio de Janeiro i São Paulo | 12284/2010 | ||
20 | Getúlio Vargas | 1882 | 1954 | 14è i 17è President del Brasil | 12326/2010 | ||
21 | João de Deus Nascimento | 1799 | Màrtirs de la Conjuració bahiana, també coneguda com Revolta dels sastres | 12391/2011 | |||
22 | Lucas Dantas do Amorim Torres | ||||||
23 | Manuel Faustino dos Santos Lira | ||||||
24 | Luís Gonzaga das Virgens | ||||||
25 | Mário Martins de Almeida | 1932 | Màrtirs de la Revolució Constitucionalista de 1932 (coneguts amb l'acrònim MMDC) | 12430/2011 | |||
26 | Euclides Bueno Miragaia | ||||||
27 | Dráusio Marcondes de Souza | ||||||
28 | Antônio Américo de Camargo Andrade | ||||||
29 | Júlio César Ribeiro de Sousa | 1843 | 1887 | Inventor, precursor de la dirigibilitat aèria | 12446/2011 | ||
30 | Soldats del cautxú | Tropes allistades durant la 2GM que van servir en les plantacions de siringa a l'Amazònia | 12447/2011 | ||||
31 | Heitor Villa-Lobos | 1887 | 1959 | Compositor i mestre d'orquestra | 12455/2011 | ||
32 | Domingos José Martins | 1781 | 1817 | Líder màrtir de la Revolució pernambucana | 12488/2011 | ||
33 | José Maria da Silva Paranhos Júnior Baró de Rio Branco |
1845 | 1912 | Patró del cos diplomàtic brasiler, nominat al Nobel de la Pau | 12502/2011 | ||
34 | Roberto Landell de Moura | 1861 | 1928 | Mossèn i inventor de prototips de ràdio, telègraf i telèfon | 12614/2012 | ||
35 | Anita Garibaldi | 1821 | 1849 | Guerrillera en la guerra dels Farrapos | 12615/2012 | ||
36 | Francisco Barreto de Meneses | 1616 | 1688 | Herois de Guararapes: Comandants de les tropes brasileres que lluitaren contra Nova Holanda en la batalla de Guararapes | 12701/2012 | ||
37 | João Fernandes Vieira | c. 1610 | 1681 | ||||
38 | André Vidal de Negreiros | 1606 | 1680 | ||||
39 | Henrique Dias | s/d | 1662 | ||||
40 | Antônio Filipe Camarão | c. 1600 | 1648 | ||||
41 | Antônio Dias Cardoso | s/d | 1670 | ||||
42 | Joaquim Nabuco | 1849 | 1910 | Polític, diplomàtic i escriptor abolicionista | 12988/2014 | 19 agost 2014 | |
43 | Bárbara de Alencar | 1760 | 1832 | Comerciant, participà de la Revolució pernambucana i la Confederació de l'Equador, considerada la primera presonera política del país | 13056/2014 | 12 desembre 2018 | |
44 | Cândido Rondon | 1865 | 1958 | Mariscal, indigenista i explorador del Mato Grosso i la conca amazònica | 13141/2015 | ||
45 | Ruy Barbosa | 1849 | 1923 | Jutge i polític, coautor de 1a Constitució Republicana (1891) i membre fundador de l'ABL | 13162/2015 | ||
46 | Leonel Brizola | 1922 | 2004 | Líder d'esquerra, ha estat l'únic governador de dos estats diferents | 13229/2015 | ||
47 | Clara Camarão | s/d | s/d | Comandant potiguara d'un esquadró de guerreres indígenes en les batalles contra el Brasil neerlandès | 13422/2017 | ||
48 | Jovita Feitosa | 1848 | 1867 | Allistada al cos de Voluntaris per lluitar a la guerra contra el Paraguai, fent-se passar per un home | 13423/2017 | ||
49 | Zuzu Angel | 1921 | 1974 | Denunciant de les tortures i asssassinats durant la dictadura, fou assassinada tres anys després | 13433/2017 | ||
50 | Francisco José do Nascimento "Dragão do Mar" |
1839 | 1914 | Mariner i abolicionista, detonant de la prohibició de l'esclavitud al Ceará | 13468/2017 | ||
51 | Joaquim Maria Machado de Assis | 1839 | 1908 | Escriptor, primer president de l'ABL | 13558/2017 | ||
52 | Antônio Carlos Gomes | 1836 | 1896 | Compositor d'òpera | 13579/2017 | ||
53 | João Pedro Teixeira | 1918 | 1962 | Activista polític de les lligues pageses, morí assassinat | 13598/2018 | ||
54 | José Feliciano Fernandes Pinheiro Vescomte de São Leopoldo |
1774 | 1847 | Magistrat i polític, diputat en les Corts Constituents del Brasil independent i primer president de l'IHGB | 13599/2018 | ||
55 | Martim Soares Moreno | c. 1586 | fl. 1648 | Militar, fundador de l'actual estat de Ceará | 13613/2018 | ||
56 | Euclides da Cunha | 1866 | 1909 | Escriptor, periodista i diplomàtic | 13622/2018 | ||
57 | Joaquim Francisco da Costa Germà Joaquim do Livramento |
1761 | 1829 | Religiós, recaptava donacions per fundar hospitals, escoles i asils | 13623/2018 | ||
58 | Luís Gama | 1830 | 1882 | Escriptor i advocat abolicionista | 13628/2018 | ||
59 | João Francisco de Oliveira João das Botas |
s/d | 1833 | Oficial de l'armada durant les guerres d'Independència i Cisplatina | 13697/2018 | ||
60 | Maria Felipa de Oliveira | s/d | 1873 | Civil, combatent en els episodis de la Guerra d'Independència que van tenir lloc en la regió de la badia de Todos os Santos | |||
61 | Joana Angélica de Jesus | 1761 | 1822 | Abadessa, "primera màrtir de la Independència" caiguda defensant el Convent de Lapa, a Salvador | |||
62 | Maria Quitéria de Jesus | 1792 | 1853 | Alferes, combatent transvestit d'home en la Guerra d'Independència del Brasil | |||
63 | Miguel Arraes | 1916 | 2005 | Líder socialista, tres cops Governador de Pernambuco, patí presó i exili durant la dictadura | 13719/2018 | ||
64 | Juscelino Kubitschek | 1902 | 1976 | 21è President de la República, propulsor de la construcció de Brasília | 13766/2018 | Pendent | [16] |
65 | Ulysses Guimarães | 1916 | 1992 | Polític i professor, President de l'Assemblea Nacional Constituent posterior a la dictadura | 13815/2019 | [17] | |
66 | Dandara dos Palmares | s/d | 1694 | Defensora del Quilombo de Palmares junt amb el seu marit, Zumbi | 13816/2019 | ||
67 | Luísa Mahin | s/d | s/d | Exesclava, participant de la Revolta dels Malês i la Sabinada | |||
68 | Antônio Vicente Mendes Maciel Antônio Conselheiro |
1830 | 1897 | Líder de la comuna de Canudos, destruïda per l'exèrcit en la guerra de Canudos | 13829/2019 | [18] | |
69 | Nelson Carneiro | 1910 | 1996 | Advocat i polític, promotor de la llei del divorci al Brasil | 13852/2019 | [19] | |
70 | Tobias Barreto | 1839 | 1889 | Poeta, filòsof, professor i jurista | 13927/2019 | [20] | |
71 | Osvaldo Aranha | 1894 | 1960 | Polític i diplomàtic, president de la 1a sessió de l'Assemblea General de l'ONU i candidat al Nobel de la Pau | 13991/2020 | [21] | |
72 | Francisco Cândido Xavier | 1910 | 2002 | Altruista, divulgador espiritista, dos cops nominat al Nobel de la Pau | 14201/2021 | [22] | |
73 | Nise da Silveira | 1905 | 1999 | Psiquiatra, pionera en l'ús de teràpia artística en el tractament psiquiàtric | 14401/2022 | [23] | |
74 | Marcílio Dias | 1838 | 1865 | Mariner, heroi de la Guerra de la Triple Aliança | 14471/2022 | [24] | |
75 | Antonieta de Barros | 1901 | 1952 | Primera dona negra en ser diputada estatal | 14518/2023 | [25] | |
76 | Zilda Arns | 1934 | 2010 | Pediatra, sanitària i missionera | 14552/2023 | [26] |
Candidats
Hi ha diverses personalitats de les que s'està tramitant la inclusió en el Llibre del Herois i Heroïnes. En destaquen el general Francisco Xavier da Veiga Cabral, cap de la defensa de l'estat d'Amapá durant la intrusió francesa de 1895;[27] el mariscal de l'aire Eduardo Gomes, patró de la Força Aèria Brasilera;[28] João Cândido Felisberto, membre de l'armada i líder de la Revolta de la Fuetada;[29] els científics Vital Brazil i Oswaldo Cruz;[30] el tricampió de Formula 1 Ayrton Senna;[31] els membres de la família imperial Pere II i la princesa Isabel;[32] l'arquebisbe Hélder Câmara, defensor dels Drets Humans durant l'etapa de la dictadura militar;[33] o el manaó Ajuricaba, líder contra la captura d'esclaus indígenes durant la colonització portuguesa.[34]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Lei nº 13.433, de 12 de abril de 2017» (en portuguès). Diário Oficial da União, 13-04-2017.
- ↑ 2,0 2,1 «O Panteão da Liberdade e da Democracia Tancredo Neves». A: Rabêlo de Almeida, Juniele; Meness, Sônia (coords.). História pública em debate: Patrimônio, educação e mediações do passado (en portuguès de Portugal). São Paulo: Letra e Voz, 2018-05-09, p. 42-50. ISBN 978-85-93467-11-0.
- ↑ «Livro de Herois e Heroínas da Pátria, mantido em Brasília, ganha 21 novos nomes» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 12-12-2008. Arxivat de l'original el 2020-08-01. [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ «Lei nº 7.919, de 11 de dezembro de 1989» (en portuguès). Diário Oficial da União, 12-12-1989.
- ↑ Veiga, Edison. «Tiradentes: como um herói 'sem rosto' acabou ganhando uma representação quase religiosa» (en portuguès brasiler). Negócios. Globo, 20-04-2022. [Consulta: 31 juliol 2022].
- ↑ «Panteão da Pátria: os 43 heróis e heroínas do Brasil» (en portuguès brasiler). UOL, 04-07-2018. [Consulta: 31 juliol 2022].
- ↑ Sotto Maior Neto, Olympio de Sá; Seifert Bazzo, Mariana. «Ref. Of. n. 37/2017 - Instituto Brasil & África» (en portuguès brasiler). Centro de Apoio operacional das Promotorias de Justiça de porteção aos Direitos Humanos. Ministério Público do Estado do Paraná, 03-07-2017. [Consulta: 31 juliol 2022].
- ↑ «Lei nº 11.597, de 29 de novembro de 2007» (en portuguès). Diário Oficial da União, 30-11-2007.
- ↑ «Lei nº 13.229, de 28 de dezembro de 2015» (en portuguès). Diário Oficial da União, 29-12-2015.
- ↑ «Dilma altera lei e declara Brizola como "herói da pátria"» (en portuguès brasiler). GZH, 29-12-2015. [Consulta: 31 juliol 2022].
- ↑ Nublat, Johanna; Iglesias, Simone. «Novas leis transformam Anchieta e Hipólito da Costa em heróis nacionais» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 07-07-2010. [Consulta: 31 juliol 2022].
- ↑ Peixoto Lima, Carlito. «Congresso derruba veto de Bolsonaro e confirma Nise da Silveira como heroína da Pátria : Tribuna do Sertão» (en portuguès brasiler). Tribuna do Sertão, 06-07-2022. [Consulta: 31 juliol 2022].
- ↑ Guimarães Mueller, Izis; Silva de Sousa, Maria Aparecida «O problema do herói Getúlio Vargas: O tempo da escrita e seus interesses na atualização de personagens históricos» (en portuguès). Revista de Literatura, História e Memória, 16, 27, 06-08-2020, pàg. 61–82. DOI: 10.48075/rlhm.v16i27.24794. ISSN: 1983-1498.
- ↑ «Legislação Federal Brasileira» (en portuguès brasiler). Presidência do Governo.
- ↑ «Lista completa dos heróis e heroínas da Pátria inscritos no Livro de Aço do Panteão da Pátria e da Liberdade Tancredo Neves» ( PDF) (en portuguès brasiler). Centro Cultural Três Poderes. Secretaria de Estado de Cultura e Economia Criativa do Distrito Federal, 31-12-2018. Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 30 juliol 2022].
- ↑ «Senado inclui Juscelino Kubitschek no Livro dos Heróis da Pátria» (en portuguès brasiler). Correio Braziliense, 28-11-2018. [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ «Livro dos Heróis terá Ulysses Guimarães, Dandara dos Palmares e Luiza Mahin» (en portuguès brasiler). Câmara dos Deputados, 29-04-2019. [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ «Antônio Conselheiro será incluído no Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria» (en portuguès brasiler). Senado Federal. [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ «Autor da Lei do Divórcio, Nelson Carneiro tem o nome aprovado para o Livro de Heróis da Pátria» (en portuguès brasiler). Câmara dos Deputados, 08-11-2018. [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ «Sancionada lei que inscreve Tobias Barreto no Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria» (en portuguès brasiler). Universidade Federal de Pernambuco, 12-12-2019. [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ «Senado inclui Oswaldo Aranha no livro dos Heróis e Heroínas da Pátria» (en portuguès brasiler). Senado Federal, 18-02-2020. [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ Meirelles, Leonardo. «Chico Xavier tem o nome inscrito no Livro dos Heróis da Pátria» (en portuguès brasiler). Metrópoles, 08-09-2021. [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ «Após veto derrubado, lei considera Nise da Silveira como Heroína da Pátria» (en portuguès brasiler). Senado Federal, 11-07-2022. [Consulta: 2 agost 2022].
- ↑ «Sancionada lei que inscreve marinheiro Marcílio Dias no 'Livro dos Heróis'» (en portuguès brasiler). DM Sudoeste, 07-12-2022. [Consulta: 10 gener 2024].
- ↑ «Antonieta de Barros é incluída no Livro de Heróis e Heroínas da Pátria» (en portuguès brasiler). Observatório da Violência contra a Mulher, 30-01-2023. [Consulta: 10 gener 2024].
- ↑ Amorim, Luana. «Médica catarinense Zilda Arns entra no Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria» (en portuguès brasiler). NSC Total, 24-04-2023. [Consulta: 10 gener 2024].
- ↑ «Aprovado reconhecimento de general Cabralzinho como Herói da Pátria» (en portuguès brasiler). Senado Federal, 23-09-2021. [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ Salles Ferro, Flavia. Um liberal autoritário: trajetória política de Eduardo Gomes (1922-1981) (tesi) (en portuguès brasiler). Juiz de Fora: Universidade Federal de Juiz de Fora, 2020.
- ↑ «Comissão aprova inserção do nome de João Cândido no Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria» (en portuguès brasiler). Senado Federal, 28-10-2021. [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ «Os 43 heróis e heroínas do Brasil que poderão se tornar 44» (en portuguès brasiler). Espaço Vital Independente, 08-09-2020. [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ «CE aprova nome de Ayrton Senna como herói da Pátria» (en portuguès brasiler). Senado Federal, 05-04-2019. [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ Santana, Diego. «Panteão da Pátria e da Liberdade foi preservado dos ataques no domingo (8)» (en portuguès brasiler), 14-01-2023. [Consulta: 10 gener 2024].
- ↑ Brito, Carol. «Dueire propõe homenagem a Dom Hélder Câmara no Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria» (en portuguès brasiler). Folha de Pernambuco, 21-08-2023. [Consulta: 10 gener 2024].
- ↑ Santos Dantas, Fabiana «A saga legislativa dos heróis e heroínas brasileiros». Revista Jurídica da Presidência, 22, 128, 29-01-2021, pàg. 582. DOI: 10.20499/2236-3645.RJP2021v22e128-1874. ISSN: 2236-3645.
Bibliografia complementària
- Barbosa Fraga, André. Os heróis da pátria: política cultural e história do Brasil no governo Vargas (tesi) (en portuguès brasiler). Niterói: Universidade Federal Fluminense, 2012.
- Lopes da Silva, Zélia. Memória e identidades negras patrimonializadas: (Brasil - séculos XX/XXI) (en portuguès brasiler). Paco e Littera, 2021-09-21. ISBN 978-65-5840-525-2.