Vés al contingut

Antoni Altadill i Teixidó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Antoni Altadill)
Plantilla:Infotaula personaAntoni Altadill i Teixidó

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Antonio Altadill y Teixidó Modifica el valor a Wikidata
17 abril 1828 Modifica el valor a Wikidata
Tortosa (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 gener 1880 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Governador civil de la província de Múrcia
29 maig 1873 – 20 juliol 1873
Governador civil de la província de Guadalajara
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaMadrid
Guadalajara
Múrcia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, polític, periodista Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaAntonio Altadill
Antonio de Pádua
Alfredo Román de Luna Modifica el valor a Wikidata

Antoni Altadill i Teixidó (Tortosa, 1828 - Barcelona, 1880) fou un prolífic escriptor i articulista català en llengua castellana.

Biografia

[modifica]

Va fer estudis de Dret a la Universitat de Barcelona, però al cap d'un any els abandonà per a dedicar-se al periodisme i a la política. Quan esclatà la revolució de 1854 es va traslladar a Madrid, on va fundar el periòdic democràtic El Pueblo. El 1857 tornà a Barcelona, on va ser redactor de La Discursión i El Cañón Rayado, des d'on va fer propaganda antimilitarista contra la Guerra d'Àfrica. També col·laborà amb El Estado Catalán, que portava Valentí Almirall. Va començar a escriure novel·les amb el pseudònim d'"Antonio de Padua" i marxà un temps a Cuba com a secretari de Narcís Monturiol quan aquest intentava recaptar diners per a construir l'Ictineu.

Republicà militant, participà activament en la revolució de 1868 i en la fundació del diari El Estado Catalán, del que en fou un dels redactors. Durant la Primera República Espanyola fou nomenat governador civil de Guadalajara[1] i de Múrcia.[2] Va escriure novel·les socials i de costums com Barcelona y sus misterios (1860), protagonitzada per un progressista fugitiu de govern de Narváez que, en tornar a Barcelona des del seu exili a Amèrica, contempla la injustícia social i la hipocresia de les classes dominants. També va compondre una sèrie novel·lística de tema bíblic, alguns drames i textos polítics. Tot i que es va mantenir al marge del moviment literari de la Renaixença catalana, moltes de les seves obres són de temàtica catalana.

Obres

[modifica]
  • Barcelona y sus misterios (1860) novel·la de costums.
  • Don Jaime el Conquistador (1861) drama històric.
  • La monarquía sin monarca (1869) text polític
  • La Pasión de Jesús
  • A la toma de Tetuán
  • La Voz de España
  • El presidiario de Ceuta
  • Garibaldi en Sicilia o la unidad italiana
  • Los hijos del trabajo
  • El trapero de Madrid
  • La ambición en la mujer
  • La conciencia
  • El tanto por ciento
  • La monarquía sin monarca
  • Grandezas y miserias de la revolución de septiembre
  • El último Borbón
  • Amor de esposa
  • Cruz de flores y cruz de espinas
  • Judith
  • Maria Magdalena
  • José y la mujer de Putifar
  • La casta Susana
  • La madre de los Macabeos
  • Esther
  • La semilla del bien
  • Los juramentos de amor

Referències

[modifica]
  1. Gaceta de Madrid, número 71, de 12/3/1873.
  2. Gaceta de Madrid, número 150, de 30/5/1873

Enllaços externs

[modifica]