ansare

La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.

Potser volíeu: ansaré

Italià

Pronúncia^ⓘ: /anˈsaː.re/
Etimologia: Del llatí anxiāre ‎(«treballar»), i aquest de anxia, femení de anxius.

Verb

ansare intr.

panteixar

Conjugació

Primera conjugació tema a, auxiliar avere

Formes no personals	present			passat
infinitiu	ansare			avere ansato
gerundi	ansando			avendo ansato
participi	ansante			ansato
Formes personals	singular			plural
Formes personals	primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
indicatiu	io	tu	lui/lei, esso/essa	noi	voi	loro, essi/esse
present	anso	ansi	ansa	ansiamo	ansate	ansano
imperfet	ansavo	ansavi	ansava	ansavamo	ansavate	ansavano
passat	ansai	ansasti	ansò	ansammo	ansaste	ansarono
futur	anserò	anserai	anserà	anseremo	anserete	anseranno
condicional	anserei	anseresti	anserebbe	anseremmo	ansereste	anserebbero
subjuntiu	che io	che tu	che lui/che lei, che esso/che essa	che noi	che voi	che loro, che essi/che esse
present	ansi	ansi	ansi	ansiamo	ansiate	ansino
imperfet	ansassi	ansassi	ansasse	ansassimo	ansaste	ansassero
imperatiu	—	tu	lui/lei	noi	voi	loro
imperatiu		ansa, non ansare	ansi	ansiamo	ansate	ansino

Sinònims

ansimare

Miscel·lània

Síl·labes: an·sà·re (3)
Anagrama: sanare