Catalan

Lo catalan a una classificacion fòrça complicada, car parteja fòrça caracteristicas amb lo castelhan (iberoromania) e lo francés (galloromania), e es la lenga mai prèpa de l'occitan. E es per aquò que, segon la font que se consulta, lo classament se pòt decantar cap a una banda o cap a l'autra.

Segon l'Ethnologue, lo sieu classament es lo seguent:^[5]

• Lengas indoeuropèas
  • Lengas italicas
    • Lengas romanicas
      • Lengas italooccidentalas
        • Lengas italooccidentalas de l'oèst
          • Lengas galloibericas
            • Lengas occitanoromanicas
              • Catalan-Valencian-Balear

En efièch, en comparar las divèrsas lengas romanicas, lo catalan s'es sovent considerat coma una lenga pont o de transicion amb las lengas iberoromanicas e las galloromanicas, posicion qu'implica sovent cèrtas connotacions de lenga mendre. Mai recentament, a causa de la granda similitud qu'a amb l'occitan, se tend a considerar que forma amassa amb l'occitan una branca occitanoromanica de las lengas neolatinas.

Lo catalan a de caracteristicas lingüisticas que lo fan diferent de las lengas romanicas de l'environ e se faguèron pròprias amb l'evolucion locala e peculiara del latin vulgar fins al que coneissèm uèi coma catalan. Los traches seguents que mostram son qualques unas de las mutacions del latin que se son anats en produsent pendent la consolidacion del catalan, e mai se mostram tanben d'autras traches generals.

• Traches comuns amb lo grop dich galloromanic:
  • Casuda de las vocalas atònas finalas a l'excepcion de -A (muru, flore → mur, flor) que l'opausan al grop iberoromanic que consèrva la vocala finala a l'excepcion de -E (muro mas flor/chor) o italoromanic qu'o consèrva tot (muro, fiore).
• Traches comuns amb l'occitan:
  • Lo catalan presenta una riquesa de diftongs e mots monosillabics: ([aj] rai, [ej] ei, [aw] cau, [ew] beu, [ow] pou...)
• Traches que l'opausan al galloromanic:
  • Conservacion de la -u- latina (catalan oriental lluna ['ʎunə], catalan occidental lluna ['ʎunɛ/a], occitan luna ['lyno], francés lune ['lyn]).
• Traches que l'opausan a l'espanhòl:
  • Abséncia de diftongason de las vocalas Ĕ e Ŏ ("e" e "o" brèus) tonicas del latin vulgar [ɛ] e [ɔ] respectivament (terra → terra ['tɛra]/['tɛrə]; focus → foc [fɔk]).
• Traches que l'opausan a l'occitan (de manièra generica):
  • Reduccion del diftong AU a O dubèrta (caulis, paucu → col, poc).
• Traches del sud de la Romània Occidentala (lengadocian meridional, lengas iberoromanicas):
  • Lo grop -ACT- se transforma en -ET (lacte, factu → *lleit, *feit → llet, fet)

• Traches de la Romània Occidentala:
  • Sonorizacion de -P-, -T-, -C- intervocalica en -b-, -d-, -g- (capra, catena, securu → cabra, cadena, segur)
• Traches comuns galloromanics:
  • Mantenement dels grops inicials PL, CL, FL- (plicare, clave, flore → plegar, clau, flor). Aqueste trach opausa lo catalan a las lengas iberoromanicas (en espanhòl llegar, llave, en portugués chegar, chave).
  • Coma en francés e en occitan, se produsís una sonorizacion de fonèmas sords fins quand lo fonèma primièr del mot seguent es una vocala o es una consonanta sonòra. Aquestas sonorizacions afèctan los fonèmas [s], [t], [p], [ʃ], [k] e [tʃ] que se transforman en [z], [d], [b], [ʒ], [ɡ] i [ʤ]. Exemples (en prononciacion valenciana): "els homes" [els] + [ɔmes] -> [elzɔmes]; "peix bo" [pejʃ] + [bɔ] -> [pejʒbɔ]; "blat bord" [blat] + [boɾ(t)] -> [blad'boɾ(t)].
• Traches comuns amb l'occitan (pus precisament lo lengadocian)
  • Casuda de -N- intervocalica venguda finala (pane, vinu → pa, vi). A diferéncia del lengadocian, lo plural sèrva aquela [n] (ex: pans, vins) a l'excepcion del dialècte septentrional, valent a dire lo rosselhonés e encara, pas sistematicament.
  • Ensordiment de las consonantas finalas: verd [t], àrab [p]...
• Traches especifics:
  • Lo trach mai particular del catalan es lo seguent que gaireben se retròba pas en gaireben cap d'autra varietat de la Romània (se tròba pr'aquò dins qualques parlars gascons):
    • -D- intervocalica venguda finala passa a -u(pede, credit →peu, (ell) creu)
    • -C + e, i, finala →-u (crucem →creu)
    • Las desinéncias -TIS de la flexion verbala (2a persona del plural) an derivat a -u (miratis → *miratz → mirau → mirau/mireu.
  • Palatalizacions consonanticas (esporadicas dins lo demai de la Romània):
  • Palatalizacion de L- iniciala (Modèl:Romansa → lluna, llei). Aqueste trach se retròba dins lo sosdialècte foissenc (occitan) e en asturleonés.
  • Palatalizacion [jʃ]/[ʃ] provenenta de -X-, SC- (coxa, pisce → cuixa, peix)
  • /k/ + [e], [i], [j] → *[ʦ] → [s]; caelu → cel [sɛɫl].
  • /g/ + [e], [i], [j] → *[ʤ] → [ʤ]/[ʒ]; gelu → gel [ʤɛɫ]/[ʒɛɫ].
  • /j/ → *[ʤ] → [ʤ]/[ʒ]; iactare → gitar [ʤi'tar]/[ʤi'ta]/[ʒi'ta]
  • -ly-, -ll-, -c'l-, -t'l- → ll [ʎ]; muliere → muller; caballu → cavall, i a tanben d'autres cases coma villa → vila, los que la geminacion s'es simplificada; auricula → *oric'la → orella; uetulus → *vet'lu → vell.
  • -NI-, -GN-, -NN- → ny [ɲ]; ligna → llenya; annus→ any trach partejat amb lo castelhan.
• Los autres traches, tanben originals, an una estenduda superiora a las lengas romanicas.
  • Reduccion dels grops consonantics -MB-, -ND-> -m-, -n- (camba, cumba, mandare, binda > cama, coma, manar, bena), trach partejat amb lo gascon e lo lengadocian meridional.
  • Preséncia de geminadas: setmana [mm], cotna [nn], bitllet [ʎʎ], guatla [ll], intel·ligent [ll]>[l]. Aquestas son solament comunas a l'occitan e a las varietats italicas; a l'excepcion de [ʎʎ].

• Una part del catalan (Balearas, Còsta gironina) a conservat l'article dich "salat" (< latin *IPSE), probablament anterior a la forma derivada de ille. Aquela forma d'article s'es conservada solament de manièra en dominant al sard e es en perilh, s'a pas desaparegut, dins qualques airals de Provença e de Sicília.
• Los articles generics (e normatius) son el, la, els, les (ça que la, dins los parlars occidentals e en l'alguerés perduran encara las formas masculinas lo, los)
• Contràriament a las varietats iberoromanicas, lo catalan practica cèrtas elisions foneticas. Qualques unas s'escrivon cossí el + home > l'home e d'autras s'escrivon pas quinze anys [kin'zaɲs], que hi vagis [ki ba'gis].
• Los possessius generics se forman amb l'article (ex: el meu gos) cossí en italian (il mio cane), en portugués (o meu cão) e en qualques varietats d'occitan (roergàs, lengadocian e gascon pirenencs...). Existís a l'encòp una autra forma de possessiu (de preséncia variada segon los dialèctes) usada essencialament per cèrts membres de la familha o per exprimir un gra d'afecte elevat (ex: mon pare; en valencian ma casa, ma vida).
• Lo femenin plural se forma amb "-es" (casa > cases).
• A de plurals sensibles (lo francés n'a pas; Ex: un pas > des pas) que se forman amb -os. Ex: un pas > dos passos, gos > gossos, peix > peixos (mas un nas > dos nassos). S'opausa aital al castelhan e l'occitan lengadocian qu'usan -es (ex: mes > meses).
• Abséncia gaireben completa de partitiu coma las lengas iberoromanicas e en oposicion a una granda part de la rèsta de la Romània (ex: vull pa, cast. quiero pan mas fr: je veux du pain).
• Existís la formacion del preterit perifrastic amb una conjugason especiala del present del vèrb anar (vadere) (jo vaig, tu vas, ell va, nosaltres vam/vàrem, vosaltres vau/vàreu, ells van). Ex: jo vaig dir (ieu diguèri) (qu'a remplaçat generalament jo diguí. Aquesta forma verbala se te trobava tanben en occitan, e plus rarament en francés : Il naquit en 1922 à Montauban et c'est là qu'il va vivre toute sa vie).

Lo lexic basic catalan sembla demostrar mai d'afinitats amb lo grop dich galloromanic qu'amb l'iberoromanic. Aquelas semblanças se fan pus evidentas amb l'occitan (metrem dejós d'exemples en lengadocian).

• fenestra > finestra (oc. fenèstra/finèstra, fr. fenêtre, it. finestra) e ventus > ventana (esp.), janela (port.)
• manducare > menjar (oc. manjar o minjar, fr. manger, it. mangiare) e comedere > comer (esp. e port.)
• matutinu > matí (oc. matin, fr. matin, it. mattino/mattina) e hora maneana > mañana (esp.), manhã (port.),
• parabolare > parlar (oc. parlar, fr. parler, it. parlare) e FAVOLARE > hablar (esp.), falar (port.).
• tabula > taula (oc. taula/tablèu, fr. table, ) e mensa > mesa (esp. e port.).

Lo sistèma d'escritura presenta tanben cèrts traches particulars. Lo catalan presenta una caracteristica unica, l'escritura de la -l- geminada: -l·l- (coma intel·ligent). L'autre trach especial del catalan es la -ny- [ɲ] que se retròba solament de manièra generala en ongrés e divèrsas lengas africanas. Conven tanben de mencionar la grafia -ig ([ʧ], quand i a abans una vocala, [iʧ], quand i a abans una consonanta) representada dins pauques mots (cossí faig, maig, mig, puig, raig, Reig, roig, vaig, veig) o la representacion amb t+consonant las consonantas doblas en: tm, tn, tl i tll e l'africament en: ts, tz, tg i tj (setmana, cotna, Betlem, bitllet, potser, dotze, jutge, platja).

En 1861, Manuel Milà i Fontanals prepausèt una division del catalan en dos grands blòcs dialectals: catalan oriental e catalan occidental.

I a pas una linha precisa que dividisca ambedós blòcs, estent que i a totjorn una zòna de transicion fòrça ampla entre cada parelh de dialèctes, a l'excepcion de las Illas (e mai se i a cèrts traches valencians en eivissenc) e a l'Alguer. Las diferéncias mai notablas entre los dos blòcs son:

• Català occidental:
  • Las vocalas atonas son: [a] [e] [i] [o] [u]. I a distincion entre la e e la a e entre la o e la u.
  • La x iniciala o pòstconsonantica es africada /tʃ/. Entre vocalas o quand es precedida de i, es /jʃ/.
  • La prononciacion de las Ē ("e" longas) e Ǐ ("i" brèus) tonicas del latin [e].
  • La 1a persona del present d'indicatiu es -e (valencian) o -o (nòrd-occidental e tortosin).
  • Los vèrbs incoatius de la 3a conjugason se forman en -ix, -ixen, -isca.
  • I a mantenença de la nasal plurala medievala en mots proparoxitòns: hòmens, jóvens.
  • I a vocabulari especific: espill, xiquet, granera, poal...
• Catalan oriental:
  • Las vocalas atonas son: [ə] [i] [u]. Las vocalas e e a en posicion atona se tòrnan /ə/ e la o e la u se tòrnan /u/ (demòra lo fonèma /o/ a bona part de Malhòrca).
  • La x tant s'es iniciala, pòstconsonantica, es entre vocalas o s'es precedida de i es fricativa /ʃ/.
  • Las Ē ("e" longas) e Ǐ ("i" brèus) tonicas del latin se pronóncian [ɛ] (dins la màger part del balear se pronóncian [ə] e en alguerés se pronóncian [e]).
  • Tendéncia a l’ieisme (trach estigmatizat -e en arrepè a l'ora d'ara- amb frasas coma "la paia a l'ui").
  • La 1a persona del present d'indicatiu es -o (central), -i (septentrional) o ø (Balearas).
  • Los vèrbs incoatius de la 3a conjugason se forman en -eix, -eixen, -eixi.
  • La -n- del plural nasal medieval dels mots proparoxitòns què: homes, joves.
  • I a un vocabulari especific: mirall, noi, escombra, galleda...

Aital tanben, cap dialècte es entièrament omogenèu: tot dialècte se pòt sosdevesir en fòrça sosdialèctes. Lo catalan se dividís en dos blòcs dialectals e aquestes en divèrses dialèctes:

Existisson dos estandards principals per la lenga catalana, lo regulat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'estandard general, en avent coma centre l'ortografia establida per Pompeu Fabra mas amb los traches gramaticals e ortografics caracteristics del catalan central pas influenciats pel castelhan, e lo regulat per l'Acadèmia Valenciana de la Lenga, estandard de domeni restringit, centrat en l'estandardizacion del valencian en prenent coma basa las Nòrmas de Castelló, valent a dire l'ortografia de Pompeu Fabra totun mai adaptada a la pronóncia del catalan occidental e als traches que caracterizan los dialèctes valencians.

L'estandard de l'IEC, en mai d'aver coma basa los traches del catalan central, pren tanben traches d'autres dialèctes en los considerant coma estandard. Totun, la diferéncia pus notabla de totes dos estandards es l'accentuacion de fòrça "e" tonicas, per exemple: (dins los mots francés, anglés, cafè, conéisser e compren) francès o anglès (IEC) - francés o anglés (AVL), cafè (IEC) - café (AVL), conèixer (IEC) - conéixer, comprèn (IEC) - comprén (AVL). Aiçò es a causa de la prononciacion diferenta de qualques "e" tonicas, mai que mai las Ē ("e" longas) e las Ǐ ("i" de brèus) tonicas del latin, en ambedós blòcs del catalan, ont al blòc oriental se pronóncia [ɛ] a l'occidental se pronóncia [e]. Malgrat aquò, l'estandard de l'AVL manten l'accent grèu "è", sens se prononciar dobèrt al blòc occidental, en qualques mots cossí son: què, València, èter, sèsam, sèrie i època.

I a tanben d'autras divergéncias coma l'usatge de tl en qualques mots per l'AVL allòc de tll coma en ametla/ametlla, espatla/espatlla o butla/butlla, l'usatge dels determinants demonstratius elidits (este, eixe) a l'aital coma los refortilhats (aquest, aqueix) o l'usatge de fòrça formas verbalas comunas en valencian, e fòrça estendudas pel blòc occidental, coma las formas del subjontiu o l'escritura dels incoatius tant en -ix- cossí en -eix- o l'usatge preferencial del morfema -e de la 1a persona singulara del present d'indicatiu.

A las Illas Balearas s'emplega l'estandard de l'IEC adaptat al marc dialectal balear per la seccion filologica de l'Universitat de las Illas Balearas, l'organ consultatiu del Govèrn Balear. D'aquesta manièra, per exemple, l'IEC indica que tant corrècte es escriure "cantam" cossí "cantem" e l'Universitat determina que la forma preferenciala dins las Illas li cal èsser "cantam" quitament en domenis formals. Un autre trach de l'estandard balear es l'escritura de la 1a persona del singular del present d'indicatiu, ont i a pas desinéncia: "jo cant", "jo tem", jo "dorm".

A l'Alguer, l'IEC a adaptat l'estandard a la varietat algueresa. En aqueste estandard s'i pòt trobar, entre d'autras caracteristicas, l'article lo d'usatge general, possessius especials la mia, lo sou/la sua, lo tou/la tua, etc., usatge de la -v- a l'imperfach a totas las conjugasons: cantava, creixiva, llegiva; usatge de fòrça mots arcaïcs dins la rèsta del domeni mai d'usatge fòrça corrent a l'alguerés: manco per menys, calqui u per algú, qual/quala per quin/quina, etc. e d'adaptacions dels pronòms flacs.

La caracteristica sociolingüistica mai destacada del catalan es qu'en totes los territòris ont se parla se tròba en situacion de bilingüisme social: amb lo francés en Catalonha del Nòrd, amb l'italian (puslèu qu'amb lo sarde) a L'Alguer, e amb lo castelhan dins la rèsta de son domeni lingüistic, en i comprenent Andòrra, ont se parla tanben francés e espanhòl.

En Catalonha lo factor pus important del bilingüisme social es l'immigracion dempuèi la rèsta d'Espanha. Òm a calculat que, sens migracions, la populacion de Catalonha seriá passada d'aperaquí 2 milions de personas en 1900 a 2,4 en 2001, ^[6] allòc dels mai de 6,1 milions censats dins aquesta data (e que son mai de 7 milions en 2008); es a dire, la populacion sens migracion seriá estada 39% de la reala. Lo percentatge de locutors de catalan coma primièra lenga en Catalonha èra en 2003 de 40,4%, mai 4,6% de bilingües,^[7] la que causa voldriá dire qu'en fach lo catalan avança coma lenga mairala, e mai se de manièra lenta, allòc d'anar enrè coma al País Valencian o en Rosselhon. Una autra chifra que confirma aiçò es que las personas qu'an lo catalan per lenga d'identificacion (48,8%, 50,5% amb bilingües) supèran clarament los que l'an per lenga iniciala (40,4%, 43,7% amb bilingües)^[7].

A la part del País Valencian ont es lenga pròpria, existís un procès de substitucion lingüistica del catalan (o valencian) pel castelhan. Aquel procès s'es gaireben completat del tot dins la vila d'Alacant^[8] e es fòrça avançat a la de Valéncia, malgrat qu'es pas encara importanta dins los airals rurals. Fins a una epòca recenta, fòrça locutors èran en situacion près de la diglossia, causa que vòl dire qu'emplegavan lo catalan solament en situacions informalas, del temps qu'a las situacions institucionalizadas emplegavan exclusivament lo castelhan.

De mai de mai, i a agut una immigracion considerabla dempuèi la rèsta d'Espanha e de païses d'America Latina, causa qu'a contribuit a la predominança estatistica del castelhan al País Valencian.

Lo cas balear es semblable al de Catalonha, tanben aicí lo factor principal en l'expansion del castelhan es estat l'immigracion, en una mesura fòrça mai granda que la substitucion lingüistica.^[9]

En Catalonha del Nòrd, coma en la màger part de França, lo procès de substitucion lingüistica de la lenga locala pel francés es fòrça avançat ^[10], amb lo classic patron que la lenga càmbia primièr dins las vilas e sonque après al camp.

1. ↑ Lozano Sierra J, Saludas Bernad A.. Aspectos morfosintácticos del Belsetán. Saragòssa: Gara d'Edizions, 2007, p. 180. ISBN 84-8094-056-5. 
2. ↑ Tomás Arias, Javier. «Elementos de lingüística contrastiva en aragonés: estudio de algunas afinidades con gascón, catalán y otros romances» (Ph.D. Thesis). Universitat de Barcelona, 2016-07-08.
3. ↑ Lamuela, Xavier. «La llengua occitana: caracterització i situació actual» p. 31.
4. ↑ Ministèri de la politica territoriala e de la memòria democratica. «Llengües cooficials a Espanya». mpt.gob.es.
5. ↑ Classament del catalan segon l'ethnologue
6. ↑ Anna Cabré: Immigració i estat del benestar
7. ↑ ^7,0 et ^7,1 Vs. As.: Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003: una síntesi
8. ↑ Montoya, Brauli: La difusió social de la substitució lingüística a la ciutat d'Alacant: Assaig d'una cronologia, Treballs de sociolingüística catalana 13, pp. 25-38
9. ↑ Bernat Joan i Marí: Canvi demogràfic i substitució lingüística a les illes Pitiüses Institut d’Estudis Eivissencs Territoris (1999), 2:103-111
10. ↑ Associació de sociolingüistes de llengua catalana: La situació sociolingüística als territoris de parla catalana a l’inici del segle xxi Pel que fa a la transmissió, els territoris bàsicament es divideixen en dos grups. D’una banda, l’Alguer, i encara més la Catalunya del Nord, on es produeix un retrocés entre generacions clar del català, és a dir on la cadena de transmissió de la llengua de pares a fills s'ha trencat, i on, per tant, ens trobem en un nivell avançat del procés de substitució lingüística.)

• Diccionari catalan-occitan (inclutz las formas aranesas) de Patrici Pojada i Claudi Balaguer
• Diccionari multilingüe occitan aranés - catalan - castelhan - francés
• Categoria: Literatura catalana
• Categoria: Catalan
• Categoria: Lenga

•   Portal de las lengas