Schermu de elaboradori

Custu artìculu est iscritu in sa grafia campidanesa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

logudoresu · LSC · nugoresu

Su schermu de elaboradori (connotu fintzas cumenti visori^[1] o monitor) est un'aparatu eletrònicu po sa visualizzazioni de màginis, testu e vìdeu trasmìtius in forma eletrònica.^[2]

In informàtica su schermu acapiau a un'elaboradori est cunsiderau una perifèrica de bessida, ma candu est a disponimentu sa funtzioni de schermu a tocu essit fintzas una perifèrica de intrada, poita ca acumprit sa funtzioni de teclau e sorixeddu.^[3] Podit essi acapiau a su computadori po mèdiu de unus cantu tipus de genna. Is prus comunas funt sa VGA, DVI, HDMI e DisplayPort. Podit tenni de altoparlantis po sa riprodutzioni de s'àudio o àterus tipus de acàpius e perifèricas, po esempru sa genna USB o una webcam cun micròfonu.

Su cumponenti prus de importu de unu schermu (a bortas s'ùnicu) est su visualizadori, est a nai s'aparatu eletrònicu po sa visualizatzioni innui funt ingendradas is màginis.^[4] Segundu sa tecnologia impreada esistint tipus diferentis de visualizadori, comenti su tubu catòdicu, difùndiu meda in passau.

Esistint tipus de schermu diferentis, impreaus fintzas in cuntestus no informàticus, cun funtzionis e piessìnnius diferentes. Po esempru esistint schermus impreaus in is bancus de regia de is centrus de produtzioni e spraxidura TV chi funt de sòlitu prus russatzus e fàcilis de tramudai, o schermus po aparatus de meixina, cun visualizadori siat a coloris siat monocromàticu e impreu de su standard DICOM.^[4]

In prus, ddoi at schermus dedicaus po aparatus de genias meda, de is prus piticus po sa visualizatzioni e controllu de is aparatus scentìficus comenti sistemas analìticus fìsicus e chìmicus, sistemas robotizaus, de controllu a tempus reali de aparatus industrialis, finas a is schermus dedicaus a sistemas multimedialis e insertaus in produtus de consumu mannu che: console po videogiogus portàtilis, navigadoris satellitaris e, in generali, in totu is aparatus chi arrechedint una bessida a vìdeu.

Ddoi at puru schermus a tocu, innui s'impreadori podit cumandai s'aparatu tochendi su schermu cun is didus. Cun is schermus prus modernus, unu tocu cun pressioni diferenti o movimentus specialis de is didus podint tenni funtzionis diferentis.

1. ↑ Sarvadore Serra, Sèberos informàticos, in Limba Sarda 2.0, 24 cabudanni 2021. URL consultadu su 26 cabudanni 2021.
2. ↑ monitor, in garzantilinguistica.it. URL consultadu su 18 luglio 2017 (archiviadu dae s'url originale su 18 santugaine 2020).
3. ↑ What is a Monitor?, in computerhope.com, 27 giugno 2017. URL consultadu su 18 luglio 2017.
4. ↑ ^{4.0 4.1} display, in treccani.it. URL consultadu su 18 luglio 2017.