Vés al contingut

Arthur Groussier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaArthur Groussier

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 agost 1863 Modifica el valor a Wikidata
Orleans (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 febrer 1957 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Enghien-les-Bains (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCrematori i Columbari del Père-Lachaise, 87 Modifica el valor a Wikidata
President conseil de l'ordre du Grand Orient de France (en) Tradueix
1944 – 1945
← cap valor – Supressió del càrrec →
President conseil de l'ordre du Grand Orient de France (en) Tradueix
1936 – 1940
← Adrien Pouriau
President conseil de l'ordre du Grand Orient de France (en) Tradueix
1931 – 1934 – Adrien Pouriau →
President conseil de l'ordre du Grand Orient de France (en) Tradueix
1927 – 1930
← Joseph BrenierFrédéric Estèbe (en) Tradueix →
President conseil de l'ordre du Grand Orient de France (en) Tradueix
1925 – 1926
← Arthur MilleJoseph Brenier →
Diputat a l'Assemblea Nacional
1893 – 1902
Circumscripció electoral: Sena
Secretari general Fédération nationale des ouvriers métallurgistes (en) Tradueix
1891 – 1893 – valor desconegut → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióArts et Métiers ParisTech Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, enginyer Modifica el valor a Wikidata
PartitSecció Francesa de la Internacional Obrera Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Premis
Arthur Groussier, al centre, amb barba (1914)

Arthur Groussier (Orleans, 18 d'agost del 1863 - Enghien-les-Bains, 6 de febrer del 1957) fou un sindicalista, maçó i polític francès.

Va ser Secretari General de la Federació Nacional francesa d'Obrers de la Metal·lúrgia, que el 1895 es convertiria en la Confederació General del Treball (CGT), un dels sindicats representatius de França i que en l'actualitat compta amb més de 700.000 militants.

Militant del POSR des de 1893, amb el qual va ser conseller del districte 10 de París, de l'Aliança Comunista Revolucionària, amb les posteriors fusions de partits socialistes va passar a formar part primer del PSF i posteriorment del SFIO. Dins d'aquest partits va ocupar un escó de l'Assemblea Nacional durant sis mandats. Va ser President de la Comissió del Treball i, el 1917, vicepresident de la Cambra.

Es mostrà implicat en el canvi social i en el desenvolupament de lleis de progrés social, de les quals destaca l'aplicació del Codi de Treball.