Calendari de Gezer
  | |
| Tipus | objecte arqueològic i text descobert |
|---|---|
| Data de descobriment o invenció | 1908 |
| Lloc de descobriment | Guèzer |
| Material | pedra calcària |
| Llengua | hebreu |
| Col·lecció | |
| Localització | Museu Arqueològic d'Istanbul |
El calendari de Gezer és una petita tauleta de pedra calcària amb inscripcions, que es troba al Museu de l'Antic Orient, un museu d'arqueologia de Turquia, amb la inscripció de Siloè i altres objectes arqueològics descoberts abans de la Primera Guerra Mundial.[1] Hi ha una rèplica del calendari al Museu d'Israel.[2]
Fou descoberta el 1908 per l'arqueòleg irlandès R. A. Stewart Macalister de la Palestine Exploration Fund dins el context d'unes excavacions que es duien a terme a l'antiga ciutat cananea de Guèzer, a 30 quilòmetres de Jerusalem, a la regió de Judea. Està datada al voltant del segle X aC, malgrat hi ha certa incertesa ja què l'excavació no fou estratificada[3][1] i la seva identificació durant les excavacions no es va donar en un «context arqueològic segur».[4]
Els investigadors es troben dividits pel que fa a si l'idioma és fenici o hebreu, i si l'escriptura és fenícia o protocananea, o bé paleohebrea.[5][6][7][8]
Inscripció
[modifica]El calendari està inscrit en una placa calcària i descriu períodes mensuals o bimensuals relacionats amb l'agricultura, i atribueix a cadascun una tasca, com la collita, plantar, o tenir cura de cultius específics. Els investigadors han especulat que el calendari podria ser un exercici de memòria d'un escolar, el text d'una cançó popular o una cançó infantil. Una altra possibilitat és què fos dissenyat per a la recaptació d'impostos als agricultors. L'escriba del calendari és probablement 'Abies', que significa «Yah —forma abreujada de Τετραγράμματον; Yahveh, Déu d'Israel en les escriptures hebrees— és el meu pare», i que apareix a la Bíblia fent al·lusió a diverses persones, entre elles un rei de Judà.[5]
Transcrit en hebreu, resa:
- ירחואספ ירחוז
- רע ירחולקש
- ירחעצדפשת
- ירחקצרשערמ
- ירחקצרוכל
- ירחוזמר
- ירחקצ
- אבי (ה)
Traduït com:[9]
- Dos mesos de recol·lecció (setembre, octubre)
- Dos mesos de sembra (novembre, desembre)
- Dos mesos de sembra tardana (gener, febrer)
- Un mes tallar el lli (març)
- Un mes collir l'ordi (abril)
- Un mes collir el gra (maig)
- Dos mesos de poda (juny, juliol)
- Un mes fruita d'estiu (agost)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Archaeological Museum Artifacts». Collections. İstanbul Archaeological Museums. [Consulta: 4 gener 2017].
- ↑ «The Gezer Calendar (replica)». Israel and the Bible. Israel Museum. [Consulta: 4 gener 2017].
- ↑ Tappy, Ron E.; McCarter, P. Kyle; Lundberg, Marilyn J.; Zuckerman, Bruce «An abecedary of the mid-tenth century B.C.E. from the Judaean Shephelah». Bulletin of the American Schools of Oriental Research, 344, 2006, pàg. 41. JSTOR: 25066976. «... contextos arqueològics compromesos (per exemple, el calendari de Gezer no estratificat ...»
- ↑ Demsky, Aaron «Semitic Inscriptions». Near Eastern Archaeology, 70/2, 2007, pàg. 41. JSTOR: 25066976. «El primer que cal tenir en compte en examinar una antiga inscripció és si va ser descoberta en el context o no. [...] Si es troba en un jaciment arqueològic, s'ha d'observar si es troba en el seu context primerenc, [...] o secundari [...] Textos trobats en un jaciment, però no en un context arqueològic segur presenten certs problemes de datació exacta, com passa amb el calendari de Gezer»
- ↑ 5,0 5,1 Koller, Aaron «Ancient Hebrew מעצד and עצד in the Gezer Calendar». Journal of Near Eastern Studies, 72, 2, 10-2013, pàg. 179-193. DOI: 10.1086/671444.
- ↑ Smith, Mark S.. The Early History of God: Yahweh and the other deities in ancient Israel. Wm. B. Eerdmans Publishing Co, 2002, p. 20. ISBN 978-0-8028-3972-5.
- ↑ Pardee, Dennis «A Brief Case for the Language of the ‘Gezer Calendar’ as Phoenician». Linguistic Studies in Phoenician, ed. Robert D. Holmstedt and Aaron Schade. Winona Lake, pàg. 43.
- ↑ Chris A. Rollston. Writing and Literacy in the World of Ancient Israel: Epigraphic Evidence from the Iron Age. Society of Biblical Lit, 2010, p. 30–. ISBN 978-1-58983-107-0.
- ↑ Coogan, Michael D.. A Brief Introduction to the Old Testament: The Hebrew Bible in Its Context. Oxford University Press, 2009, p. 119. ISBN 978-0199830114.
Enllaços externs
[modifica]