Christian de Duve

Christian de Duve

Nom original	(fr) Christian René de Duve
Biografia
Naixement	2 octubre 1917 Thames Ditton (Anglaterra) (en)
Mort	4 maig 2013 (95 anys) Nethen (Bèlgica)
Causa de mort	eutanàsia
Religió	Agnosticisme
Formació	Universitat catòlica de Lovaina Col·legi de Nostra Senyora, Anvers
Director de tesi	Albert Claude i Hugo Theorell
Activitat
Camp de treball	Biologia cel·lular i bioquímica
Ocupació	biòleg, químic, metge, acadèmic, professor d'universitat, bioquímic, fisiòleg
Ocupador	Universitat Rockefeller Universitat catòlica de Lovaina
Membre de	Academia Europaea (1989–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1975–) Acadèmia reial de les ciències, lletres i belles arts de Bèlgica Acadèmia Romanesa Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia de Medicina de Bèlgica Royal Society del Canadà Acadèmia Pontificia de les Ciències Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Royal Society
Altres
Títol	Vescomte
Germans	Jacques de Duve
Premis
(5 maig 2010)  doctor honoris causa per la Universitat Lliure de Brussel·les (1989)  Medalla E. B. Wilson (30 juny 1988)  Membre estranger de la Royal Society (15 novembre 1974)  Honorary doctorate Paris Descartes University (en) (1974)  Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1973)  Premi H. P. Heineken de bioquímica i biofísica (1970)  doctor honoris causa per la Universitat de Leiden (1967)  Premi Gairdner (1960)  premi Francqui  Orde de Leopold  Gran Creu de l'orde de Leopold II  comandant de l'Orde de la Corona

Christian René de Duve (Thames-Ditton, Anglaterra 1917-Nethen, Bèlgica 2013) va ser un bioquímic i professor universitari belga guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1974.^[1]

Fou fill de pares belgues refugiats durant la Primera Guerra Mundial al Regne Unit. L'any 1920 la família va retornar a Bèlgica. De Duve va estudiar medicina a la Universitat Catòlica de Lovaina, on es va doctorar l'any 1941 en bioquímica i d'on fou professor de bioquímica.^[2]

Va començar la carrera fent recerques sobre la secreció endocrina del pàncrees, precisament sobre la insulina, arribant a descobrir una altra hormona pancreàtica, el glucagó. També va investigar les funcions físiques dels lisosomes i els peroxisomes, i va descriure el procés pel qual l'acció dels lisosomes permet la introducció d'algunes substàncies en l'interior del nucli cel·lular. Va investigar l'origen biològic de la vida i aquest treball ha contribuït al consens que emergia que la Teoria endosimbiòtica és correcta, una idea que proposa que el mitocondri, cloroplast i altres orgànuls de cèl·lules eucariotes es van originar a partir de l'endosimbiosi procariota associades a cèl·lules eucariotes primitives.

L'any 1974 va compartir el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per haver descrit l'estructura i funcions de l'interior de les cèl·lules amb George Emil Palade i Albert Claude. A més de publicacions científiques va escriure llibres de divulgació sobre bioquimia i l’'origen i l'evolució de la vida.^[2]

Va morir després de demanar eutanàsia.^[2]

• Teràpia de reemplaçament enzimàtic

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christian de Duve

• Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 1974 (anglès)