Vés al contingut

Eleccions federals alemanyes de 1953

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions federals alemanyes de 1953
 ← 1949 Modifica el valor a WikidataAlemanya Occidental Modifica el valor a Wikidata 1957 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data6 setembre 1953 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions del Bundestag Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirmembre del Bundestag Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat33.120.940 Modifica el valor a Wikidata
28.479.550
   85.99٪
Punt percentual 7.5
Nombre de vots vàlids27.551.272    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
CDU/CSU
12.443.981   45.17٪
Punt percentual 14.16
Parlamentari 139 → 249 Nombre d'escons 110
SPD
7.944.943   28.84٪
Punt percentual 0.38
Parlamentari 131 → 162 Nombre d'escons 31
FDP
2.629.163   9.54٪
Punt percentual 2.38
Parlamentari 52 → 53 Nombre d'escons 1
GB/BHE
1.616.953   5.87٪
Parlamentari 27
DP
896.128   3.25٪
Punt percentual 0.71
Parlamentari 17 → 15 Nombre d'escons 2
KPD
607.860   2.21٪
Punt percentual 3.53
Parlamentari 15 → 0 Nombre d'escons 15
ZENTRUM
217.078   0.79٪
Punt percentual 2.28
Parlamentari 10 → 3 Nombre d'escons 7

Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions federals alemanyes de 1953 es van celebrar el 6 de setembre de 1953 per a escollir els 509 membres del Bundestag de la República Federal d'Alemanya. Serien les primeres eleccions realitzades després de la fi de l'ocupació aliada, i els primers comicis que administrarien enterament les noves autoritats sobiranes del país.

Antecedents

[modifica]

Les eleccions de 1953 serien els primers comicis realitzats sota la nova Llei Electoral recent establerta, que preveia un sistema de representació proporcional mixta amb un sistema de doble vot, per a candidats directes (Erststimme) i per llista del partit (Zweitstimme). Mitjançant escrutini majoritari uninominal serien elegits 242 escons, i els altres 245 mitjançant representació proporcional per llistes.

També va entrar en vigor a partir d'aquesta elecció la clàusula del cinc per cent a nivell nacional, obligant a arribar al llindar per accedir a la representació proporcional sense triomfar a cap districte uninominal. A les anteriors eleccions, la clàusula va estar en vigor però a nivell estatal, és a dir, que els partits havien de rebre el 5% dels vots en un estat per rebre representació.[1]

Una altra clàusula important va ser la del mandat bàsic, que consistia en què els partits que no haguessin obtingut el 5% dels vots però si un nombre determinat de candidats electes directament en districtes (mandats directes), podrien obtenir representació parlamentària. Només en aquestes eleccions, i posteriorment a les de 1957 i 1994, s'utilitzaria aquesta clàusula a nivell federal, i no només en alguns estats. El nombre de mandats directes requerits per obtenir representació parlamentària va ser de tres mandats fins a 1957, encara que anteriorment només era requerit un mandat. A nivell estatal, els estats que la implementessin podien variar la quantitat d'ordres directes requerides.

Resultats

[modifica]

En les eleccions la governant Unió o CDU/CSU, liderada pel Canceller Konrad Adenauer, va obtenir un ressonant triomf amb el 45.17% dels vots i 249 escons, quedant-se a tan sols 6 d'obtenir la majoria absoluta. El Partit Socialdemòcrata (SPD), malgrat la derrota, va aconseguir consolidar-se com a principal partit d'oposició, mentre que el Partit Democràtic Lliure (FDP), en coalició amb la Unió des del 1949, es va mantenir en la cinquantena de diputats, perdent tan sols un membre.

Pel que fa als partits minoritaris, l'anomenada Lliga dels Expulsats (GH-BHE), que representava els interessos dels alemanys ètnics expulsats dels territoris cedits al 1945, va entrar amb força al Bundestag amb el 5,87% dels vots i 27 diputats, mentre que el Partit Alemany (DP) i el Partit de Centre (Zentrum) van veure reduïda la seva representació. Especialment sagnants van ser els resultats del Partit Comunista (KPD), fins aleshores quarta força, situant-se tan sols amb 2.21% dels vots i perdent tota la seva presència parlamentària.

Partit Districte Electoral Llista del Partit Deleg. Total +/-
Vots % Escons Vots % Escons
Unió Demòcrata Cristiana (CDU) 9.577.659 34.80 130 10.016.594 36.36 61 6
197 / 509
Augment77
Unió Social Cristiana (CSU) 2.450.286 8.91 42 2.427.387 8.81 10
52 / 402
Augment28
Partits de la Unió (CDU/CSU) 12.027.945 43.71 172 12.443.981 45.17 71 6
249 / 509
Augment105
Partit Socialdemòcrata (SPD) 8.131.257 29.55 45 7.944.943 28.84 106 11
162 / 509
Augment22
Partit Democràtic Lliure (FDP) 2.967.566 10.78 14 2.629.163 9.54 34 5
53 / 509
Disminució4
Lliga dels Expulsats (GB-BHE) 1.613.215 5.86 0 1.616.953 5.87 27
27 / 509
Nou
Partit Alemany (DP) 1.073.031 3.90 10 896.128 3.25 5
15 / 509
Disminució2
Partit Comunista (KPD) 611.317 2.22 0 607.860 2.21 0
0 / 509
Disminució15
Partit de Baviera (BP) 399.070 1.45 0 465.641 1.69 0
0 / 509
Disminució17
Partit Popular Alemany (GVP) 286.465 1.04 0 318.475 1.16 0
0 / 509
Nou
Partit Imperial Alemany (DRP) 204.725 0.74 0 295.739 1.07 0
0 / 509
Nou
Partit de Centre (Zentrum) 55.835 0.20 1 217.078 0.79 2
3 / 509
Disminució7
Organització Central Nacional (DNS) 78.356 0.28 0 70.726 0.26 0
0 / 509
Nou
SSW 44.339 0.16 0 44.585 0.16 0
0 / 509
Disminució1
SHBLD 6.269 0.02 0 No va presentar llista
0 / 509
Nou
Unió Patriòtica (VU) 2.531 0.01 0 No va presentar llista
0 / 509
Nou
Partit dels Bons Alemanys (PdgD) 654 0.00 0 No va presentar llista
0 / 509
Nou
Independents i altres 17.185 0.06 0 No va presentar llista
0 / 509
Disminució3
Vots vàlids 27.519.760 96.63 27.551.272 96.74
Vots en blanc/nuls 959.790 3.37 928.278 3.26
Total 28.479.550 100.00 242 28.479.550 100.00 245 22 509 Augment107
Votants registrats/participació 33.120.940 85.99 Augment7.50
Font:[2]

Post-elecció

[modifica]

Konrad Adenauer continua com a Canceller de la república federal, formant una coalició de la CDU/CSU, amb tots els altres partits llevat el socialdemòcrata

Referències

[modifica]
  1. «Geschichte des Wahlrechts zum Bundestag». [Consulta: 15 febrer 2024].
  2. «Federal Returning Officer» (en inglés). Arxivat de l'original el 18 de agosto de 2015. [Consulta: 17 abril 2015].