Finestrat

Finestrat

Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
38° 34′ 01″ N, 0° 12′ 45″ O / 38.566944444444°N,0.2125°O / 38.566944444444; -0.2125
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	la Marina Baixa
Capital	Finestrat
Població humana
Població	8.836 (2023) (209,14 hab./km²)
Gentilici	finestratina, finestrastí
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	42,25 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	238 m
Limita amb	Benidorm Polop Sella Orxeta Benimantell la Vila Joiosa
Partit judicial	Benidorm
Patrocini	Bartomeu apòstol
Organització política
• Alcalde	Honorato Algado Martínez
Identificador descriptiu
Codi postal	03500 i 03509
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03069
Codi ARGOS de municipis	03069
Lloc web	finestrat.es

Finestrat és una població del País Valencià situada a la comarca de la Marina Baixa que fita amb Benidorm, la Vila Joiosa, Orxeta, Sella, Benimantell i la Nucia.

Recents excavacions han deixat al descobert deixalles d'un nucli industrial romà; l'origen de l'actual població és una alqueria musulmana conquerida per Jaume I i donada, amb les seues terres i els seus immobles, a Ponç Ferrer en 1249. En 1280 Pere III atorga carta pobla en la persona d'Ibànyez d'Oriola. Com tantes altres poblacions de la comarca es va veure involucrada en les sublevacions del cabdill Al-Azraq i posteiorment va veure's afectada per les incursions dels pirates barbarescs, la qual cosa obligà a aixecar diverses torres de guaita i defensa. Després d'haver pertangut a Bernat de Sarrià, el 1322 fou entregada a l'infant Pere.

La vila i el seu terme tingueren diversos senyors, entre ells el comte d'Anna, titular el 1609, quan la vila es va veure gairebé totalment despoblada després de l'expulsió dels moriscos.

El predomini de l'economia camperola ha estat tradicional fins a mitjan segle xx en què el turisme ha vingut a revitalitzar la comarca. Després de sofrir una important sagnia demogràfica a començaments del segle xx, la seua població es trobava estabilitzada. El 1994 hi havia 1.424 finestratins i en tan sols 9 anys (2003), la població s'havia duplicat (2.858 habitants) mentre que en 25 anys (2019) s'ha sextuplicat 6.715. El complex d'oci Terra Mítica ocupa part dels 42,5 km² del municipi.

En Finestrat passem dels 0 metres sobre el nivell del mar de la platja de La Cala als 1.410 del mític Puigcampana, emblema de la vila i un dels cims més estimats pels muntanyers del País i que, juntament amb la serra de la Cortina i la d'Orxeta, fa de límit del terme municipal. L'orografia escarpada dona lloc a una xarxa de rutes que inclouen des de la pujada al Puigcampana, per a gent experimentada, fins a la passejada al voltant del seu perímetre, també els muntanyers i els ciclistes hi trobaran bons paratges per practicar els seus esports.

El clima és mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 16,9 °C al nucli urbà, i 481 mm de precipitacions, que presenten una forta davallada estival.^[1]

La fesomia del nucli urbà, amb carrers estrets i costeruts, cases blanques i façanes tradicionals es veu rematada per Les Penyes, conjunt de cases penjades i el Mirador del Castell, en el subsòl del qual podrien romandre les restes del primitiu castell moro, amb magnífiques vistes sobre la costa. Del patrimoni arquitectònic, cal destacar:

• L'església de Sant Bartomeu. Barroca amb elements neoclàssics, data en 1751.
• Ermita del Crist del Remei. Aixecada en 1925, amb elements modernistes, sobre una d'anterior, possiblement dels temps de la conquesta.
• La Torre. Recinte fortificat almohade, del segle xii.
• La Font del Molí. La més important de les diverses fonts del terme, compta amb dos aqüeductes, un d'ells subterrani, que recollia les aigües del brollador i l'altre, l'Aqüeducte del Molí, de què es conserven dos trams, que s'encarregava de distribuir l'aigua pels diversos molins del terme, alguns dels quals conserven elements integrats en edificacions més recents.
• El Castellet. Restes d'una torre guaita, gairebé desapareguda.
• La Casa de la Font de Carré. On està aprovada la instal·lació d'un museu etnològic.

La dieta finestratina, purament mediterrània, inclou els elements propis de la terra: peix, verdures i hortalisses amb què s'elaboren plats com ara l'arròs amb fesols i naps, la coca girada, la coca boba, la pebrera tallada i les tarongetes.

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 10 regidors del Partit Popular (PP) i 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Finestrat
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular		Juan Francisco Pérez Llorca	1.576	64,25%	10 (+2)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		José Alfonso Llorca Llorca	620	25,28%	3 (-1)
	Altres candidatures[a][b]			237	9,66%	0 ( -1)
	Vots en blanc			20	0,82%
Total vots vàlids i regidors				2.453	100 %	13
	Vots nuls			27	1,09%
Participació (vots vàlids més nuls)				2.480	56,61%**
Abstenció				1.901*	43,39%**
Total cens electoral				4.381*	100 %**
Alcalde: Juan Francisco Pérez Llorca (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (10 vots de PP[2])
Fonts: JEC,[3] JEZ Alacant,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Des de 2015 l'alcalde de Finestrat és Juan Francisco Pérez Llorca del Partit Popular.^[7]

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..