Frederic II de Hessen-Kassel
  | |
| Nom original | (de) Friedrich II von Hessen-Cassel |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 14 agost 1720 Kassel (Landgraviat de Hessen-Kassel) |
| Mort | 31 octubre 1785 (65 anys) Kassel (Landgraviat de Hessen-Kassel) |
| Causa de mort | accident vascular cerebral |
| Sepultura | Kirche St. Elisabeth (Kassel, Germany) (en)  |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Kassel (1735–1785) |
| Ocupació | aristòcrata |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Família | Casa de Hessen |
| Cònjuge | Felipa de Brandenburg-Schwedt (1773–) Maria de Hannover (1740–) |
| Fills | Wilhelm Prinz von Hessen-Kassel (  ) Maria de HannoverGuillaume IX de Hesse ( ) Maria de HannoverCarles de Hessen-Kassel ( ) Maria de HannoverFrederic III de Hessen-Kassel ( ) Maria de Hannover |
| Pares | Guillem VIII de Hessen-Kassel i Dorotea de Saxònia-Zeitz |
| Germans | Maria Amalie of Hesse-Kassel |
| Premis | |
.svg) | |
 | |
Frederic II de Hessen-Kassel (en alemany Friedrich II von Hessen-Kassel) va néixer a Kassel el 14 d'agost de 1720 i va morir a la mateix ciutat el 31 d'octubre de 1785. Era fill del landgravi Guillem VIII de Hessen-Kassel (1682-1760) i de Dorotea de Saxònia-Zeitz (1691-1743).
Biografia
[modifica]Frederic va ser enviat a estudiar a Suïssa, on va viure primer a Ginebra i després a Lausana. Durant la Guerra de Successió austríaca, es va allistar com a combatent al servei de l'emperador Carles VII. I més tard va participar en la Guerra dels Set Anys amb l'exèrcit prussià fins al 1760, data en què va succeir el seu pare. Va exercir com a langravi de Hessen-Kassel del 1760 al 1785, gaudint d'un període de prosperitat econòmica i cultural. Es va dedicar a fomentar la indústria, així com diverses institucions culturals. El 1779 va crear Fridiricianum, el primer museu, entès com a centre obert al públic, de tot Europa, i el 1777 va fundar l'Acadèmia de les Arts. Per tal de finançar els seus projectes, Frederic II utilitzava el seu exèrcit com a mercenari al servei d'altres països, especialment d'Anglaterra; així, tropes de Hessen-Kassel van ser presents en la Guerra de la Independència dels Estats Units.
Matrimoni i fills
[modifica]El 1740 es va casar amb la princesa Maria de Hannover (1723-1772), filla del rei Jordi II del Regne Unit (1683-1760) i de Carolina de Brandenburg-Ansbach (1683-1737).
El 1749 va renunciar a la religió calvinista, majoritària a Hessen-Kassel, per convertir-se al catolicisme. Aquesta conversió li comportà greus conseqüències. La seva dona l'abandonà i s'endugué els seus fills a Dinamarca, els quals van ser educats segons la religió protestant i acabarien casant-se amb princeses daneses.
En 1773, morta ja la seva primera dona, Frederic es va casar a Berlín amb Filipina de Brandeburg-Schwedt.
El va succeir el seu fill gran, Guillem, l'únic que va tornar a Hessen-Kassel, i que a més heretaria el principat de Hanau, ja que en morir sense descendència el seu darrer governant, s'havia negat a deixar el seu domini en mans de Frederic per la seva conversió al catolicisme.
Del matrimoni amb Maria de Gran Bretanya en nasqueren quatre fills barons:
- Guillem (1741-1742).
- Guillem (1743-1821).
- Carles (1744-1836), casat amb Lluïsa de Dinamarca (1750-1831).
- Frederic (1747-1837), casat amb Carolina de Nassau-Usingen (1762-1823).
Bibliografia
[modifica]- Otto Berge: Die Innenpolitik des Landgrafen Friedrich II. von Hessen–Kassel. Ein Beitrag zur Geschichte des aufgeklärten Absolutismus in Deutschland, Mainz 1952.
- Wolf von Both, Hans Vogel: Landgraf Wilhelm VIII. von Hessen-Kassel. Ein Fürst der Rokokozeit, Marburg 1964.
- Wolf von Both, Hans Vogel: Landgraf Friedrich II. Ein Fürst der Zopfzeit, München 1973.
- Peter Gerke: Aufklärung und Klassizismus in Hessen-Kassel unter Landgraf Friedrich II. Ausstellungskatalog, Kassel 1979
