Jacques Peirotes
Nom original | (de) Jacques Peirotes (fr) Jacques Peirotes |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 11 setembre 1869 Estrasburg (França) |
Mort | 4 setembre 1935 (65 anys) Lichtenberg (França) |
Sepultura | cementiri Saint-Gall d'Estrasburg |
Alcalde d'Estrasburg | |
1919 – 1929 – Charles Hueber → | |
Conseller general | |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
Membre del Reichstag de l'Imperi Alemany | |
Activitat | |
Lloc de treball | Berlín París |
Ocupació | polític |
Partit | Partit Socialdemòcrata d'Alemanya |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Premis | |
| |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Jacques Peirotes (Estrasburg, 11 de setembre del 1869 - Lichtenberg, 4 de setembre del 1935), fou un polític alsacià. Fill d'un ferroviari de Graffenstaden (net d'un duaner occità[1]), treballà de tipògraf fins que es dedicà al sindicalisme i després a la política. Des del 1900 fou redactor de Freie Presse, òrgan del SPD a Estrasburg, i del que el 1920 en fou director polític. El mateix any fou elegit regidor d'Estrasburg i conseller del districte de Strasbourg-Ville el 1902, així com diputat al Landstag d'Alsàcia-Lorena el 1911 i diputat per Colmar al Reichstag.
Quan esclatà la Primera Guerra Mundial fou deportat a Hannover i proscrit a Alsàcia. Va escriure el manifest Neutral oder Französisch, i en acabar la guerra la seva habilitat negociadora serví per a neutralitzar els comitès d'obrers. El 10 de novembre de 1918 fou nomenat cap del consistori d'Estrasburg i proclamà l'annexió a França, reclamant l'enviament de tropes per a sufocar aixecaments anarquistes i comunistes.
El 1919 fou elegit alcalde d'Estrasburg, càrrec en el qual fou reelegit el 1925, i va elaborar una política de construcció d'habitatges socials. El 1929 fou derrotat per una coalició de comunistes i autonomistes dirigits per Charles Hueber.
Referències
[modifica]
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Rudolf Schwander |
Alcaldes d'Estrasburg 1919 - 1929 |
Succeït per: Charles Hueber |