Jonas Vingegaard

Jonas Vingegaard
	;
Biografia
Naixement	(da) Jonas Vingegaard Rasmussen ; 10 desembre 1996 (27 anys); Hillerslev (Dinamarca)
Formació	EUC Nordvest (2013–); ISI Idrætsefterskole (2012–2013); escola primària de Tingstrup (2010–2012); escola primària de Hillerslev (–2010)
Alçada	175 cm
Activitat
Ocupació	ciclista
Nacionalitat esportiva	Dinamarca
Esport	ciclisme de carretera
Disciplina esportiva	ciclisme de carretera
Trajectòria
	Equip
Participà en
1r juliol 2023	Tour de França de 2023 (1r)
2023	UCI Europa Tour 2023 (2n)
2023	Classificació Mundial UCI 2023 (2n)
1r juliol 2022	Tour de França de 2022 (1r)
5 juny 2022	Critèrium del Dauphiné de 2022 (1r)
2022	UCI Europa Tour 2022 (4t)
2022	Classificació Mundial UCI 2022 (4t)
26 juny 2021	Tour de França de 2021 (2n)
2021	UCI Europa Tour 2021 (15è)
2021	Classificació Mundial UCI 2021 (18è)
20 octubre 2020	Volta a Espanya de 2020 (46è)
2020	Classificació Mundial UCI 2020 (331è)
2020	UCI Europa Tour 2020 (272è)
31 gener 2019	UCI Europa Tour 2019 (211è)
2019	Classificació Mundial UCI 2019 (259è)
2018	Classificació Mundial UCI 2018 (822è)
2018	UCI Europa Tour 2018 (490è)
2017	UCI Europa Tour 2017 (562è)
2017	Classificació Mundial UCI 2017 (881è)
2016	Classificació Mundial UCI 2016 (683è)
2016	UCI Asia Tour 2016 (83è)
Família
Cònjuge	Trine Marie Hansen
Parella	Trine Marie Hansen (2018–)
Parents	Rosa Kildahl, sogra
Premis
	(2023) Bicicleta d'or; (2022) Nom esportiu de l'any; (2021, 2022) Ciclista danès de l'any ;
Lloc web	jonasvingegaard.dk

Jonas Vingegaard (Hillerslev, 10 de desembre de 1996), és un ciclista danès professional des del 2016 que, actualment, corre al Team Visma-Lease a Bike. L'estiu de 2022 va aconseguir la seva victòria més important: la classificació general del Tour de França, un fet que va repetir l'estiu del 2023.

Trajectòria

Vingegaard va començar la seva carrera esportiva el maig de 2016 a l'equip continental danès ColoQuick. En la seva primera temporada, va aconseguir una segona posició a la Volta a la Xina I, una cursa de categoria UCI 2.1. El 2018 encara era amateur i compaginava el ciclisme amb la feina en una fàbrica de processament de peix.^[1]

El 2019 va fitxar pel Team Jumbo Visma i va aconseguir la seva primera victòria en la categoria UCI WorldTour, la sisena etapa del Tour de Polònia. La temporada següent va debutar en una de les tres Grans Voltes, fent de gregari de Primož Roglič a la Volta a Espanya.

El 2021 començà a despuntar. Va imposar-se a la cinquena etapa de l'UAE Tour i a dues etapes de la Setmana Internacional de Coppi i Bartali, on també va aconseguir la victòria a la classificació general. A més, va quedar segon de la Volta al País Basc, darrere del seu company Primož Roglič. Però el que el va catapultar fou la segona posició al Tour de França,^[2] competició on partia de gregari de Roglič; però en la qual va haver d'assumir el lideratge del seu equip quan l'eslovè va patir una caiguda i es va haver de retirar.

L'inici de la temporada 2022 fou modest, amb tot just una victòria a la Drôme Classic i una etapa al Criterium de a Dauphiné, prova on va quedar segon de la general. Això no va privar-lo d'esclatar definitivament durant el Tour de França, competició que va guanyar amb més de tres minuts de marge sobre el segon classificat, el bicampió Tadej Pogačar. A més del triomf final, també va aconseguir dues victòries d'etapa. La primera, a l'onzena etapa, li va permetre vestir per primer cop el mallot groc de líder de la prova,^[1] classificació que va refermar amb una altra victòria a la divuitena etapa, que, a més, li va reportar ser el guanyador del premi de la muntanya.

Vingegaard també va començar el 2023 molt fort, imposant-se a les 3 etapes disputades de l'O Gran Camiño, la general i la classificació de la muntanya.^[3] Posteriorment, va disputar la París-Niça, on va quedar tercer a la general i va guanyar una contrarellotge per equips;^[4] i l'Itzulia, on es va imposar a la general, a la classificació de la regularitat i a tres etapes,^[5] abans de fer una aturada en la competició per a preparar el Tour de França. Quan va tornar a competir, a principis de juny, es va imposar amb molta superioritat a la Dauphiné, on també va aconseguir dues etapes.^[6] Ja al Tour de França, va vestir el mallot groc des de la sisena etapa i es va imposar en la contrarellotge individual, traient més d'un minut i mig a Tadej Pogačar, el segon classificat.^[7] L'endemà, va tornar a fer una exhibició en l'etapa reina i va consolidar la seva victòria, aconseguint una diferència de més de set minuts sobre Pogačar a la general.^[8]

Palmarès

2018
- Vencedor d'una etapa al Giro de la Vall d'Aosta
2019
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Polònia
2021
- 1r a la Setmana Internacional de Coppi i Bartali i vencedor de 2 etapes
- Vencedor d'una etapa a l'UAE Tour
2022
- 1r a La Drôme Classic
- Vencedor d'una etapa al Critèrium del Dauphiné
- 1r al Tour de França. Vencedor de dues etapes i del premi de la muntanya
- Vencedor de 2 etapes al Tour de Croàcia
2023
- 1r a l'O Gran Camiño i vencedor de 3 etapes
- 1r a la Volta al País Basc i vencedor de 3 etapes
- 1r al Critèrium del Dauphiné i vencedor de 2 etapes
- 1r al Tour de França i vencedor d'una etapa
- Vencedor de 2 etapes a la Volta a Espanya
2024
- 1r a l'O Gran Camiño i vencedor de 3 etapes
- 1r a la Tirrena-Adriàtica i vencedor de 2 etapes
- Vencedor d'una etapa al Tour de França de 2024
- 1r a la Volta a Polònia

Resultats al Tour de França

2021. 2n de la classificació general
2022. Campió. Dues victòries d'etapa i campió del premi de la muntanya .
- Vesteix el des de l'etapa 11
- Vesteix el des de l'etapa 18
2023. Campió. Una victòria d'etapa.
- Vesteix el des de l'etapa 6
- Vesteix el l'etapa 14.

2024. 2n de la classificació general. Una victòria d'etapa.

Resultats a la Volta a Espanya

2020. 46è de la classificació general
2023. 2n de la classificació general. Vencedor de 2 etapes

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Padilla, Toni. «Jonas Vingegaard incendia el Tour pispant-li el liderat a Pogacar». Diari Ara, 13-07-2022. [Consulta: 21 juliol 2022].
↑ «Pogacar, camí d'una llegenda». Segre, 19-07-2021. [Consulta: 21 juliol 2022].
↑ «Jonas Vingegaard asusta con su dominio aplastante en O Gran Camiño» (en castellà), 26-02-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].
↑ López-Egea, Sergi. «París-Niça: Vingegaard, Pogacar i el nou estil de contrarellotge per equips, espectaculars». SuperDeporte.com, 07-03-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].
↑ esport3. «El totpoderós Vingegaard torna a exhibir-se i s'emporta la primera Itzulia», 08-04-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].
↑ «Vingegaard guanya la Dauphiné. - 12 juny 2023». L'esportiu de Catalunya, 12-06-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].
↑ Sánchez, Borja. «Jonas Vingegaard guanya la CRI i encarrila el seu segon Tour». L'esportiu de Catalunya, 18-07-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].
↑ «Pogacar s'enfonsa i Vingegaard sentencia el Tour». Ara.cat, 19-07-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].

Enllaços externs

[:0-1] 1,0 ^1,1 Padilla, Toni. «Jonas Vingegaard incendia el Tour pispant-li el liderat a Pogacar». Diari Ara, 13-07-2022. [Consulta: 21 juliol 2022].

[2] «Pogacar, camí d'una llegenda». Segre, 19-07-2021. [Consulta: 21 juliol 2022].

[3] «Jonas Vingegaard asusta con su dominio aplastante en O Gran Camiño» (en castellà), 26-02-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].

[4] López-Egea, Sergi. «París-Niça: Vingegaard, Pogacar i el nou estil de contrarellotge per equips, espectaculars». SuperDeporte.com, 07-03-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].

[5] sport3. «El totpoderós Vingegaard torna a exhibir-se i s'emporta la primera Itzulia», 08-04-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].

[6] «Vingegaard guanya la Dauphiné. - 12 juny 2023». L'esportiu de Catalunya, 12-06-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].

[7] Sánchez, Borja. «Jonas Vingegaard guanya la CRI i encarrila el seu segon Tour». L'esportiu de Catalunya, 18-07-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].

[8] «Pogacar s'enfonsa i Vingegaard sentencia el Tour». Ara.cat, 19-07-2023. [Consulta: 20 juliol 2023].

[1]