Vés al contingut

Kettnerita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralKettnerita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCaBiO(CO₃)F
Localitat tipusesvoranc Barbora, Knöttel (Knötel; Knödel; Knödlberg), Krupka (Graupen), Erzgebirge, Regió d'Ústí nad Labem, Bohèmia, República Txeca
Classificació
Categoriacarbonats
Nickel-Strunz 10a ed.5.BE.30
Nickel-Strunz 9a ed.5.BE.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.Vb/B.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana16a.3.7.1 Modifica el valor a Wikidata
Heys12.1.26
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 5,3641Å; c = 13,5771Å;
Grup puntualmmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colormarró, groc terrós, groc llimona
Maclesmacles via [001]
Diafanitatsemitransparent
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1956
SímbolKet Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

La kettnerita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom en honor del professor de geologia de la Universitat Carolina de Praga Radim Kettner (1891–1968).[1]

Característiques

[modifica]

La kettnerita és un carbonat de fórmula química CaBiO(CO₃)F. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma de plaques de cristalls, de fins a 0,3 mm, mostrant {001}, {111} i {10·10}; agrupades en agregats esfèrics.[2] Visualment és indistingible de la bismutita i beyerita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kettnerita pertany a «05.BE - Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb Pb, Bi» juntament amb els següents minerals: shannonita, hidrocerussita, plumbonacrita, fosgenita, bismutita i beyerita.

Formació i jaciments

[modifica]

La kettnerita va ser descoberta l'any 1956 a l'esvoranc Barbora, a Knöttel (Erzgebirge, Bohèmia, República Txeca) en una filó de quars tallant feldespat pegmatitic, potàssic.[2] També ha estat trobada a Alemanya, l'Argentina, Àustria, els Estats Units, Grècia i Portugal.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: fluorita, bismut natiu, bismutinita, hematita, topazi, perita, hemimorfita, embolita, crisocol·la i quars.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Kettnerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 maig 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Kettnerite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Kettnerite. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 20 maig 2017].