Múrcia (mitologia)
| Tipus | deïtat romana  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
Múrcia és una deessa de la mitologia romana. El seu nom de vegades acompanya el de Venus,[1] però alguns historiadors[2] creuen que és anterior a la més popular Venus. Els diferents noms d'aquesta deessa en llatí són: Murcia, Murtia, Murtea, Myrtea o Mirtea.
El nom Murcia també està connectat amb la planta de nom murtra, en llatí mŭrtus. Aquesta planta era un símbol de Venus i això va fer que de vegades aparegui escrit Venus Murtia o també "Venus Murcia".[3][4] Durant la primera expansió del cristianisme es va relacionar la paraula Murcia amb l'adjectiu murcus o murcidus, que vol dir "mandrós, inactiu", i d'aquí es va dir que Murcia era la deessa de la peresa i la lassitud.[5][6]
Segons Platner i Ashby, amb l'ampliació del Circ Màxim el santuari de la deessa va quedar inclòs dins el recinte i el seu nom es va conservar en alguns topònims de la zona com la Via di Valle Murcia i el Roseto Comunale di Valle Murcia. També s'ha proposat que la ciutat española Múrcia s'hagi originat a partir d'aquesta deessa.[7]
Segons narrava l'historiador Titus Livi,[8] Múrcia tenia un temple a la part baixa de l'Aventí, a prop del Palatí. Anteriorment el turó de l'Aventí se l'anomenava Murcus[9] i d'aquí vindria l'adjectiu murtius o murcius amb què es coneixien els pals que indicaven el final de trajecte a les curses que es feien al Circ Màxim, que estaven situats a la vall entre l'Aventí i el Palatí.[10] El lloc de culte d'aquesta deessa és descrit per diferents autors clàssics fent servir les paraules: ara vetus (altar antic),[11] sacellum (petit temple sense sostre), fanum (recinte sagrat) i aedes[12] (petit santuari que no ha estat consagrat formalment); totes elles venen a indicar una probable construcció senzilla i antiga constituïda per un simple altar, potser envoltat d'un mur baix. El santuari estava envoltat d'un bosquet de murtra.[13]
Referències
[modifica]- ↑ William Smith: "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology"
- ↑ Platner i Ashby, en l'article, consulteu projecte perseus
- ↑ Plini el Vell, Naturalis Historia, XV. 36
- ↑ Plutarc,Quaestiones Romanae, 20
- ↑ Agustí d'Hipona, De civitate Dei, IV. 16
- ↑ Agustí d'Hipona, Adversus Nationes, IV. 9
- ↑ Francisco Cascales: (1775). "Discursos históricos de la muy noble y muy leal ciudad de Murcia",1775,
- ↑ Livy:"Ab urbe condita", 1:33
- ↑ Pau el Diaca: Epitoma Festi, pàg. 148M
- ↑ Luci Apuleu: Metamorfosis, 6. 8
- ↑ Plini el Vell, Naturalis Historia, XV. 121
- ↑ Tertul·lià, De Spectaculis, 8
- ↑ Servi Maure Honorat,Servii grammatici in Vergilii Aeneidos librvm primvm commentarivs,724
Bibliografia
[modifica]- Samuel Ball Platner, Thomas Ashby:"A topographical Dictionary of Ancient Rome", 1929, ed. Humphrey Milford,Londres, Oxford University Press