Matera

Matera

Tipus	municipi d'Itàlia
Localització
40° 40′ N, 16° 36′ E / 40.67°N,16.6°E / 40.67; 16.6
País	Itàlia
Regió	Basilicata
Província	Província de Matera
Capital de	Província de Matera
Població humana
Població	59.685 (2023) (152,22 hab./km²)
Geografia
Superfície	392,09 km²
Altitud	401 m
Limita amb	Altamura Miglionico Santeramo in Colle Gravina in Puglia Laterza Ginosa Grottole Montescaglioso
Organització política
• Mayor of Matera (en)	Domenico Bennardi
Identificador descriptiu
Codi postal	75100
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard Hora Central Europea UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	0835
Identificador ISTAT	077014
Codi del cadastre d'Itàlia	F052
Altres
Agermanament amb	Vigevano
Lloc web	comune.mt.it

Matera és un municipi italià, situat a la regió de Basilicata i a la província de Matera. L'any 2015 tenia 60.446 habitants ^[1] i és capital de la província homònima i la segona ciutat de Basilicata en població, així com el municipi més extens de Basilicata.

Entre 1663 i 1806 era la capital del Giustizierato de Basilicata en el Regne de Nàpols. Durant aquest període, la ciutat va experimentar un important creixement econòmic, comercial i cultural.

Coneguda pel nom de "Città dei Sassi" ("Ciutat dels Penyals" en català) o "Ciutat subterrània".

Matera va ser designada, juntament amb Plovdiv (Bulgària), Capital Europea de la Cultura 2019.^[2]

I Sassi di Matera es va inscriure a la llista de la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat el 1993:^[3] en va ser el primer lloc del sud d'Itàlia. El registre va ser motivat pel fet que constitueixen un singular ecosistema urbà, capaç de perpetuar el passat més remot, els modes de vida prehistòrics en les coves, fins a la modernitat. I Sassi di Matera és un exemple excel·lent d'una acurada utilització dels recursos en el temps de la natura: l'aigua, la terra i l'energia.

Hi va néixer Sant Joan de Matera, religiós i monjo del segle xii, i Egidio Romualdo Duni, famós compositor del segle xviii.

El Sassi i el parc de les esglésies rupestres de Matera
Dades
Tipus	Paisatge cultural i jaciment arqueològic
Característiques
Estil arquitectònic	Arquitectura rupestre
Superfície	Patrimoni de la Humanitat: 1.016 ha zona tampó: 4.365 ha
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Matera (Itàlia) i Montescaglioso (Itàlia)
40° 39′ 59″ N, 16° 36′ 37″ E / 40.6664°N,16.6103°E / 40.6664; 16.6103
Format per	Sassi di Matera park of the Rupestrian Churches of Matera (en)
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data	1993 (17a Sessió), Criteris PH: (iii), (iv) i (v)
Identificador	670
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits
World Database on Protected Areas
Identificador	178783

Els orígens de Matera daten de la prehistòria. Per la gran quantitat d'habitatges excavats al tuf (tipus de roca volcànica) també és coneguda com la "ciutat subterrània". Degut a la continuïtat de l'existència de l'home des del paleolític fins a l'actualitat és considerada un dels assentaments més antics del món.

La ciutat va ser ocupada per les primeres colònies gregues d'Itàlia i després va estar sota la dominació romana. El 568 era territori dels longobards, expulsats el 612 pels bizantins. Va ser reconquerida el 664 pels longobards i va formar part del ducat de Benevent.

L'any 867 continuava en mans dels longobards, els quals, degut a l'assetjament que patien per part dels sarraïns, van demanar la intervenció de l'emperador Lluís II, el qual la va incendiar per tornar-la a reconstruir. El 938 pateix altres incursions i saquejos per part dels sarraïns.

Va ser conquerida pels normands, que van crear el comtat de Matera, el qual va ser governat com un estat independent. El primer comte, el 1043, va ser Guillem d'Altavilla.

Al segle xv va pertànyer a la Corona d'Aragó. Els aragonesos es varen comprometre a mantenir-la sota la dependència de la corona, però no varen mantenir el seu compromís i la varen vendre al comte Giovan Carlo Tramontano, que era odiat per la població i va ser assassinat el 1514. Posteriorment es varen alternar períodes de llibertat i sotmetiment.^[4]

• Els "Sassi" de Matera

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matera