McDonnell Douglas F/A-18 Hornet
Un F/A-18 dels Marines dels Estats Units d'Amèrica. | |
Tipus | caça bombarder polivalent |
---|---|
Fabricant | McDonnell Douglas / Boeing Northrop |
Basat en | Northrop YF-17 |
Primer vol | 18 de novembre de 1978 |
Dimensions | 4,9 () × 17,1 () m |
Abast | 531 km |
Sostre de vol | 15.250 metres |
En servei | 7 de gener de 1983 - |
Operador/s | |
Propulsor | General Electric F404 (en) |
Construïts | F/A-18A/B/C/D: 1,480[1] |
El McDonnell Douglas (actualment Boeing) F/A-18 Hornet és un caça bombarder supersònic a reacció dissenyat per a operar com a avió embarcat des de portaavions. Té capacitat per operar de dia o de nit i amb meteorologia adversa en missions tant d'atac a terra com aire-aire (per això té la denominació F/A de Fighter i Attack en anglès).
Va ser dissenyat per McDonnell Douglas i Northrop que va aportar el seu prototip YF-17 com a base del nou F/A-18. El disseny començà a la dècada de 1970 segons les especificacions demanades per la Marina dels Estats Units d'Amèrica i els Cos de Marines. Posteriorment s'ha exportat a altres països com el Canadà, Espanya, Suïssa o Austràlia.
Desenvolupament
[modifica]La Marina dels Estats Units va començar el programa VFAX (Naval Fighter-Attack Experimental) per al desenvolupament d'un avió de combat polivalent per a substituir els Douglas A-4 Skyhawk, LTV A-7 Corsair II i McDonnell Douglas F-4 Phantom II; així com complementar els F-14 Tomcat.[2]
El 1973 el secretari de defensa James R. Schlesinger va ordenar que la Marina dels Estats Units que avalués els dissenys YF-16 i Northrop YF-17. Aquests estaven en estudi per a una competició semblant dirigida per les Forces Aèries dels Estats Units. El 1975 van seleccionar una versió modificada de l'YF-17, esdevenint l'F-18A.[3]
Operadors
[modifica]- La Reial Força Aèria Australiana té 55 F/A-18A i 16 F/A-18Bs en operació el novembre de 2008.[4]
- La Força Aèria Finlandesa té 55 F-18C i 7 F-18D el novembre de 2008.[4]
- La Força Aèria de Kuwait té 28 F/A-18C i 7 F/A-18D en operació el novembre de 2008.[4]
- La Força Aèria Malaïsiana té 8 F/A-18D en operació el novembre de 2008.[4]
- La Força Aèria Espanyola disposa de diversos F/A-18 en els següents esquadrons:
- Ala de Caza 15 Zaragoza AB, amb 30 A+ i 6 B+ compartits entre els esquadrons 151, 152 i 153.
- Ala de Caza 12, Torrejón AB (esquadrons 121 i 122) amb 30 A+ i 6 B+.
- Ala 46, Gando AB (Illes Canàries), amb 22 F/A-18 (anteriorment de la Marina nord-americana).[5]
- La Força Aèria Suïssa té 26 F/A-18C i 7 F/A-18D en ús el novembre de 2008.[4] Als esquadrons:
- La Marina dels Estats Units[7][8] té 409 F/A-18A/B/C/D Hornets en operació a finals del 2008.[4]
- El Cos de Marines dels Estats Units[9] tenia 238 F/A-18A/B/C/D Hornets en servei a finals del 2008.[4]
Especificacions (F/A-18C/D)
[modifica]Dades obtingudes de:[11][12][13] Característiques generals:
- Tripulació: F/A-18C: 1, F/A-18D: 2 (pilot i oficial del sistema d'armament)
- Llargària: 17,1 m
- Envergadura: 12,3 m
- Altura: 4,7 m
- Superfície alar: 38 m²
- Pes buit: 10.400 kg
- Pes carregat: 16.770 kg
- Pes màxim a l'enlairament: 23.500 kg
- Planta motriu: 2× turboventilador General Electric F404-GE-402
- Empenyiment normal: 48,9 kN (11.000 lbf) d'empenyiment cadascun.
- Empenyiment amb postcremador: 79,2 kN (17.750 lbf) d'empenyiment.
Rendiment:
- Velocitat màxima operativa: Mach 1,8 (1.915 km/h) a 12.190 m d'altitud.
- Radi de combat: 740 km (400 milles nàutiques) en una de patrulla aire-aire.
- Abast en creuer: 3.330 km (1.80O mn) amb tancs de combustible suplementaris.
- Sostre de servei: 15.240 m (50.000 peus)
- Grimpada: 254 m/s (50.000 peus/min)
- Càrrega alar: 454 kg/m²
- Empenta/pes: 0,96
Aviònica:
- Radar Hughes APG-73
- Sistema de navegació inercial
- GPS
- Dos ordinadors de missió
- HUD
- Pantalles multifunció
Armament:
- Armes de projectils: 1× canó automàtic tipus Gatling M61A1 Vulcan de 20 mm amb 578 projectils.
- 9 punts d'ancoratge amb una capacitat total de 6.215 kg.
- 2 raïls d'extrems alars
- 4 punts forts subalars
- 3 punts forts sota el buc
- Pot portar una gran gamma d'armament convencional (bombes i coets) i guiat (míssils aire-aire o aire-terra, bombes guiades per làser, etc.). A més pot portar contenidors amb contramesures (de radar i infraroigs) o il·luminadors/designadors làser per marcar objectius. A fi d'augmentar el seu abast també pot portar fins a 3 tancs de combustible externs.
Referències
[modifica]- ↑ Jenkins 2000, pp. 186–187.
- ↑ Kelly, Orr. Hornet : the inside story of the F/A-18. Novato, CA: Presidio. ISBN 978-0-89141-344-8.
- ↑ «F/A-18 HORNET and F/A-18 SUPER HORNET». U.S. Navy. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2014. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 "Directory: World Air Forces." Flight International, 11–17 November 2008.
- ↑ Yañez and Rodriguez 2008, p. 23.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 "Schweizer Luftwaffe. Aircraft Order of Battle." Arxivat 2009-02-01 a Wayback Machine. Scramble Magazine. Retrieved: 31 December 2008.
- ↑ "Strike Fighter Wing Pacific [COMSTRKFIGHTWINGPAC]." globalsecurity.org. Retrieved: 19 September 2010.
- ↑ "Strike Fighter Wing, U.S. Atlantic Fleet (COMSTRKFIGHTWINGLANT)." globalsecurity.org. Retrieved: 19 September 2010.
- ↑ "FY 2010 Marine Aviation Plan." Arxivat 2010-10-11 a Wayback Machine. marines.mil. Retrieved: 19 September 2010.
- ↑ "NASA F-18 Mission Support Aircraft." Arxivat 2010-01-12 a Wayback Machine. nasa.gov. Retrieved: 5 April 2010.
- ↑ U.S. Navy fact file,"F/A-18 Hornet strike fighter fact file." Arxivat 2014-01-11 a Wayback Machine. US Navy, 26 May 2009.
- ↑ Frawley, Gerald. "Boeing F/A-18 Hornet". The International Directory of Military Aircraft, 2002/2003. Fyshwick ACT: Aerospace Publications Pty Ltd., 2002. ISBN 1-875671-55-2
- ↑ Spick, Mike, ed. "F/A-18 Hornet". Great Book of Modern Warplanes. St. Paul, Minnesota: MBI Publishing, 2000. ISBN 0-7603-0893-4