Onga

Onga
Tipus	jaciment arqueològic
Localització
Entitat territorial administrativa	governació de Sfax (Tunísia)
	34° 28′ 02″ N, 10° 24′ 40″ E / 34.4672°N,10.4112°E

Onga, Ounga, Oungha o Younga (àrab: يونقة, Yūnqa, localment Yūnga) és un jaciment arqueològic de Tunísia, a la governació de Sfax, a la part sud de la delegació de Mahres, a la vora de la costa i del cap de Ras Onga, a l'anomenada Sirtis Menor.^[1]

La ciutat va ser una colònia fenícia i cartaginesa amb el nom de Māqōm Ḥadash (en púnic 𐤌𐤒𐤌𐤇𐤃𐤔, MQMḤDŠ, 'Lloc nou'). La ciutat costanera era el lloc on es creuaven la carretera de Cartago a Tacape i la carretera que portava a Sufetula.^[2]

Després de les guerres púniques, tot el territori va passar a control romà, i el nom es va llatinitzar, anomenant-se Macomades Minores a l'inici de l'Imperi Romà, i posteriorment Macomades Iunci, Iunca, Lunci o Lunca, i encara més tard, al segle iv Neàpolis de Zeugitana, segons Escílax de Carianda.^[3]

Va ser seu episcopal i el bisbe Valentinià va assistir al Concili de Cartago l'any 412. El 524 s'hi va fer un sínode provincial. L'Imperi Romà d'Orient la va fortificar i probablement en aquella època li van donar el nom abreujat d'Onga (derivat d'Iunci o Iunca). La ciutat va ser el refugi de les tropes de Joan Toglita, quan en temps de Justinià I va lluitar contra els amazics.^[1]

Al segle ix s'hi va establir un ribat, reforçant la fortalesa existent. Els geògrafs àrabs al-Bakrí i al-Idrissí l'esmenten com Kasr al-Rum (‘Castell dels Romans’).^[4]

Les excavacions de les retes del lloc han deixat al descobert diverses esglésies paleocristianes.^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Stillwell, Richard (et al.) (eds.). «Macomades Minores». The Princeton Encyclopedia of Classical Sites. [Consulta: 13 juny 2022].
↑ Lipinski, Edward. Itineraria Phoenicia. Leuven: Uitgeverij Peeters en Departement Oosterse Studies, 2004, p. 362. ISBN 9789042913448.
↑ Smith, William (ed.). «4. Neapolis». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 11 gener 2021].
↑ Conant, Jomathan. Staying Roman : conquest and identity in Africa and the Mediterranean. Cambridge: Cambridge University Press, 2012, p. 100-101. ISBN 9780521196970.

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Stillwell, Richard (et al.) (eds.). «Macomades Minores». The Princeton Encyclopedia of Classical Sites. [Consulta: 13 juny 2022].

[2] Lipinski, Edward. Itineraria Phoenicia. Leuven: Uitgeverij Peeters en Departement Oosterse Studies, 2004, p. 362. ISBN 9789042913448.

[3] Smith, William (ed.). «4. Neapolis». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 11 gener 2021].

[4] Conant, Jomathan. Staying Roman : conquest and identity in Africa and the Mediterranean. Cambridge: Cambridge University Press, 2012, p. 100-101. ISBN 9780521196970.

[1]