Parla de Vingrau

Parla de Vingrau

Tipus	dialecte de l'occità i parlar de transició
Dialecte de	llenguadocià
Transició	occità ⇔ català
Ús
Parlat a	Vingrau
Estat	França
Localització de Vingrau respecte del Rosselló
Classificació lingüística
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques occità occità meridional llenguadocià

La parla de Vingrau és el parlar del vilatge de Vingrau d'origen occità parcialment catalanitzat, resultant-ne un parlar molt semblant al capcinès, si bé amb una catalanització més lleugera (el vocabulari té per exemple cadiera i fiera i no 'cadira' i 'fira', aier i avei i no 'ahir' 'avui', coit i no 'cuit', anirei i no 'iré', faire [fajro] i no 'fer', Diu(s) i no 'Déu', biou i no 'bou', caulet i no 'col', agut alternant amb tengut, etc). Enric Guiter (1977) classifica la parla de Vingrau com a dialecte o subdialecte «curiós» del rossellonès.

• Conservació del so 'au' o transformació de 'al' en 'au' : faucilla (falzilla), mauva (malva), llausa (llosa), pauc (poc), rauba (roba)...
• Conservació de la S intervòcalica: 'lluseix' (llueix).
• Les -m finals verbals es pronuncien 'n' com en llenguadocià.

• L'article és 'al'.
• Té l'article partitiu 'de' : "de llausetes" : (unes) aloses.
• Té els possessius lo miu, lo siu.
• Els plurals femenins són en -ES [es].
• Fa el present de l'indicatiu de la primera persona de plural en -em.
• Conserva el perfet simple: cantèc (cantà, va cantar), (ell) neixic/neixiguec.
• Degueren és Deviéran.
• El participi passat del verb 'ser' és: sun, has, ha, vem, vets, han.
• El subjuntiu present és en '-e'.
• El partícipi passat del verb 'conèixer' és coneixit i a Perillós de 'reconèixer', reconescut.
• Formes verbals particulars:

vem [ven] (hem), nem [nen] (anem), clavellets (claveu), creu, cresets (creieu), cridets-lo [kridedlu] (crideu-lo), dormits (dormiu), tenets (teniu), nets (aneu), nirei (aniré), direi (diré), irem [iren] (anirem), tengues (tinguis), ser (en rossellonès Sere), asseut (>asseüt>assegut), asseut (>asseüt>assegut).

Presenta un lèxic particular amb una mescla de trets occitans i catalans: aier [ayer] (ahir), juriol (juliol), peu, sentir ('oir'), tarda, clavell o clau (clau), clavellar (clavar), espinya (espina), ciiera (cirera), cotiu (erm. fr. jachère), cirerier, copar (trencar), codena (cotna), coderna (cogoma), cotell (ganivet), descotivar (artigar), egal (igual), espineta (arç blanc), jorn (dia), llenynya (sic. llenya), naut (alt), calla (guatlla), aiguardent [ajgwarden], rasims (raims), llusert (lluert), lluseix (ell llueix), crus (cru), núsec (nus), s'assesir (asseure's), creire (creure), coire (coure, verb), femna [fennë], grapau (gripau), tombat (caigut), posquer (poder), múlser (munyir), ser (ser, ésser), acò (això), ressegar (serrar), quer (cuiro), agusar, ase (burro en rossellonès), allumar (encendre, sauma (burra en rossellonès), argent (plata), demorar (esperar), engranyera (escombra), polit (bell), besuny [bësuny] (menester), aviat, ampolla, aper (arada), eruga, nosautris (nosaltres), pèls (cabells), pobre (i no 'paubre'), llocada, botada, agulla (de cap), mürga (rateta), solell (sol), tancar, ferrer, esquerra, mill (blat indi), margue (mànec), niucs (nius), pinyó (pinyol), patana (patata), plan (bé), ferrat (galleda), rondola [rundulo] (ratapanera), teulat, verm [ver] (cuc), veu...

Hi ha nombroses coincidències amb l'occità:

• calfar/escalfar: escalfar
• semenar: sembrar
• téner: tenir
• trop/massa: massa

Altres alteracions:

• tironja: taronja

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.

• Enric Guiter, Els altres Capcirs, in Actes del VII Congrés Internacional de Lingüística Romànica (1953), Barcelona, 1955, 706-735.