Paya

Paya

Pech
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	993[1]
Autòcton de	Àrea lingüística mesoamericana
Estat	Hondures
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües txibtxa
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	4 en perill sever
Codis
ISO 639-3	pay
Glottolog	pech1241
Ethnologue	pay
UNESCO	1865
IETF	pay
Endangered languages	4946

El paya o pech és un idioma directament relacionat amb la família de llengües txibtxa, parlat pels indígenes pech, a Hondures nord-oriental.

La majoria dels parlants paya es troben al departament d'Olancho (uns 600): a les comunitats de Vallecito (120 habitants), Pueblo Nuevo Subirana o Kahã Wayka (150 habitants, Agua Zarca, Caluco, Pisijiere, Jocomico i Culme, del municipi de Dulce Nombre de Culmí; i a la comunitat de Santa María del Carbón (300 habitants) a San Esteban. També hi ha alguns parlants al municipi de Brus Laguna, departament de Gracias a Dios, en la comunitat de Las Marias o Baltituk, fins al riu Patuca. Sobreviu la petita comunitat Silin, a Trujillo, departament de Colón.^[1]

El paya és una llengua tonal amb 16 consonants i 10 vocals.^[2] Presenta dos tons, un alt i un baix. Vocales del contrast de la longitud i la nasalització.

L'ordre de l'oració és Subjecte-Objecte-Verb.^[2] És un llenguatge sintètic que es fa servir principalment sufixs, prefixs, i a més apofonia vocàlica i reduplicació.

• Holt, Dennis Graham. (1986).The Development of the Paya Sound-System. Ph.D. dissertation, Department of Linguistics, University of California, Los Angeles.
• Holt, Dennis Graham. (1989). "On Paya Causatives." Estudios de Lingüística Chibcha 8: 7-15. San José: Editorial de la Universidad de Costa Rica.
• Holt, Dennis Graham. (1999). Pech (Paya). Languages of the World/Materials 366. Múnic: LincomEuropa.