Roger Casamajor i Esteban

Roger Casamajor i Esteban
	; (2022)
Biografia
Naixement	17 desembre 1976 (47 anys); la Seu d'Urgell (Alt Urgell)
Residència	Sant Pau d’Ordal
Nacionalitat	Catalunya
Formació	Col·legi del Teatre de Barcelona ; Institut del Teatre
Activitat
Ocupació	actor, actor de televisió, músic
Premis
	(2021) Bisnaga de Plata a la millor interpretació masculina, per l'obra El ventre del mar; (2011) Gaudí al millor actor secundari, per l'obra Pa negre ;
Lloc web	rogercasamajor.com

Roger Casamajor (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 17 de desembre de 1976) és un actor català de cinema, guanyador del Gaudí al millor actor secundari per Pa negre,^[1]^[2] i teclista del grup de música andorrà Hysteriofunk.^[3]

Carrera professional

Roger Casamajor va iniciar la seva formació com a actor a Andorra, i va ser membre de la companyia Somhiteatre durant cinc anys, amb la que va actuar en les obres Farses medievals, El Xal i El casament dels petits burgesos, fent representacions arreu de Catalunya.

Més tard va estudiar al Col·legi del Teatre i a l'Institut del Teatre de Barcelona, mentre fa les seves primeres incursions en el món del cinema amb El mar, d'Agustí Villaronga, L'illa de l'holandès, de Sigfrid Monleón, Salvajes, de Carlos Molinero i Guerreros, de Daniel Calparsoro, i també la sèrie de televisió Temps de Silenci.

Un cop acabats els seus estudis prossegueix la seva carrera artística tant en sèries (Mar de fons, Ventdelplà, La Via Augusta…) com en telefilms (Sincopat, Després de la pluja…), obres de teatre (El tinent d'Inishmore, Carnaval…) i pel·lícules (El laberinto del fauno, El coronel Macià…), entre les quals destaca la seva interpretació d'en Farriol a Pa negre, que li va valer el premi al millor actor secundari als III Premis Gaudí.

Més endavant va participar en les pel·lícules L'escollit d'Antonio Chavarrias (2016), Incerta Glòria d'Agustí Villaronga (2017), Todos lo saben d'Asghar Farhadi (2018), La vampira de Barcelona de Lluís Danés (2020), Tros de Pau Calpe (2022), El fred que crema de Santi Trullenque (2022), El ventre del mar d'Agustí Villaronga (2022) i 42 segons d'Àlex Murrull i Dani de la Orden (2022).

El 2023 va protagonitzar la sèrie La mesías de Javier Ambrossi i Javier Calvo per a Movistar Plus+.

Filmografia

Cinema

1995: La sucursal (telefilm), de Jesús Font
2000: El mar, d'Agustí Villaronga
2001: L'illa de l'holandès, de Sigfrid Monleón
2001: Salvajes, de Carlos Molinero
2002: Guerreros, de Daniel Calparsoro
2002: Estrella del sur, de Luis Nieto
2002: La casita blanca. La ciutat oculta, de Carles Balagué
2003: Sincopat (telefilm), de Miguel Milena
2004: Camps de maduixes (telefilm), de Carles Pastor
2004: Nubes de verano, de Felipe Vega
2004: Amor idiota, de Ventura Pons
2006: Locos por el sexo, de Javier Rebollo
2006: El laberinto del fauno, de Guillermo del Toro
2006: El coronel Macià, de Josep Maria Forn
2007: Després de la pluja (telefilm), d'Agustí Villaronga
2008: La marinera (telefilm), d'Antón Dobao
2008: Comida para gatos (telefilm), de Carles Pastor
2010: Pa negre, d'Agustí Villaronga
2010: Henri 4, de Jo Baier
2010: Bestezuelas, de Carles Pastor
2011: Clara Campoamor, la dona oblidada, de Laura Mañá
2016: Laia, de Lluís Danés
2016: L'escollit (El elegido), d'Antonio Chavarrías
2018: Todos lo saben
2019: L'enigma Verdaguer (telefilm), de Lluís Maria Güell
2020: Maremar (telefilm), de Mar Orfila
2020: La vampira de Barcelona de Lluís Danés
2021: El ventre del mar d'Agustí Villaronga
2021: El fred que crema, de Santi Trullenque
2022: Tros, de Pau Calpe Rufat

Televisió

2001: Temps de Silenci, com a Pau
2006: Àngels i Sants
2006-2007: Mar de fons, com a Francesc
2006-2008: Ventdelplà, com a Ricard Trias
2007: La Via Augusta, com a Mandoni
2008: Los hombres de Paco (1 episodi)
2010-2011: Infidels, com a Òscar Rius
2012: Gran Nord, com a Joan Coll
2016: Nit i Dia
2016-2017: La Riera
2019: Hache
2021: Libertad
2021: Moebius
2023: La mesías com a Enric

Teatre

1994-97: Farses medievals, de Feliu Formosa i Albert Vilaró, dirigida per Pere Tomàs
1995: El Xal, de David Mamet, dirigida per Pere Tomàs
1997: El casament dels petits burgesos, de Bertolt Brecht, dirigida per Jordi Llop
1998-99: Play, escrita i dirigida per John Davidson
2000: Some Explicits Polaroids, de Mark Ravenhill, dirigida per Josep Maria Mestres (lectura)
2003: El tinent d'Inishmore, de Martin McDonagh, dirigida per Josep Maria Mestres. Al Teatre Nacional de Catalunya
2006: Jo sóc un altre!, d'Esteve Soler, dirigida per Tamzin Townsend. Al Teatre Nacional de Catalunya
2006-2007: Carnaval, de Jordi Galceran, dirigida per Josep Maria Mestres
2009: La nit més freda, de Miquel Casamayor i Teresa Vilardell, dirigida per Teresa Vilardell. Al Teatre Nacional de Catalunya
2018: Maremar de Joan Lluis Bozzo, Dagoll Dagom - Teatre Poliorama
2021: Galatea de Josep M de Sagarra, dirigida per Rafel Duran

Referències

↑ «Roger Casamajor guanya el Gaudí al millor actor secundari per 'Pa negre'». Diari d'Andorra, 18-01-2011. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 21 gener 2011].
↑ «"Pa negre", de Agustí Villaronga, arrolla en los Premios Gaudí de cine» (en castellà). HoyCinema, 18-01-2011. Arxivat de l'original el 2011-01-22. [Consulta: 21 gener 2011].
↑ «Hysteriofunk i visca la llibertat!». El Temps de les Arts, 09-11-2021. [Consulta: 16 març 2022].

Enllaços externs

Roger Casamajor i Esteban - Lloc web oficial
Roger Casamajor a Catalan Films
Roger Casamajor a Guía del Ocio Arxivat 2011-01-23 a Wayback Machine. (castellà)

[1] «Roger Casamajor guanya el Gaudí al millor actor secundari per 'Pa negre'». Diari d'Andorra, 18-01-2011. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 21 gener 2011].

[2] «"Pa negre", de Agustí Villaronga, arrolla en los Premios Gaudí de cine» (en castellà). HoyCinema, 18-01-2011. Arxivat de l'original el 2011-01-22. [Consulta: 21 gener 2011].

[3] «Hysteriofunk i visca la llibertat!». El Temps de les Arts, 09-11-2021. [Consulta: 16 març 2022].

[1]