Vés al contingut

The Last Temptation of Christ

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Last Temptation of Christ
Fitxa
DireccióMartin Scorsese
Protagonistes
Director artísticJohn Beard
ProduccióBarbara De Fina
Dissenyador de produccióJohn Beard Modifica el valor a Wikidata
GuióPaul Schrader a partir de La darrera temptació (Ο τελευταίος πειρασμός) (1955), novel·la de Níkos Kazantzákis
MúsicaPeter Gabriel
FotografiaMichael Ballhaus
MuntatgeThelma Schoonmaker
VestuariJean-Pierre Delifer
ProductoraCineplex Odeon Films (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUniversal Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1988
Durada164 min
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeMarroc Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost7.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació8.373.585 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enL'última temptació de Crist Modifica el valor a Wikidata
GènereDrama, històric
Lloc de la narracióJerusalem Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0095497 FilmAffinity: 335830 Allocine: 4046 Rottentomatoes: m/last_temptation_of_christ Letterboxd: the-last-temptation-of-christ Mojo: lasttemptationofchrist Allmovie: v28389 Metacritic: movie/the-last-temptation-of-christ TV.com: movies/the-last-temptation-of-christ AFI: 68264 Archive.org: The.Last.Temptation.of.Christ.Zo TMDB.org: 11051 Modifica el valor a Wikidata

The Last Temptation of Christ és una pel·lícula estatunidenca, dirigida per Martin Scorsese, estrenada el 1988, adaptació de la novel·la homònima de Nikos Kazantzakis.

Argument

[modifica]

En el moment d'expirar a la creu Jesús de Natzaret és temptat per una vida d'home comú.

Comentari

[modifica]

La pel·lícula presenta un Jesús en recerca de la seva missió, i amant de Maria Magdalena. Cedeix a la temptació de viure una vida d'home senzill just en el moment de la seva mort. Davant la comprovació que aquesta vida va en sentit contrari de la seva missió, Jesús s'ho qüestiona tot i decideix de morir a la creu per «acomplir-ho tot». Aquesta versió antidogmàtica de la vida de Jesús ha estat molt fermament denunciada per les autoritats religioses fins i tot abans de la seva sortida.

A França, el 23 d'octubre de 1988, un grup fonamentalista catòlic incendia la sala de cinema L'Espace Saint-Michel a París per protestar contra la projecció de la pel·lícula. Aquest atemptat va fer catorze ferits, quatre d'ells greus.[1] Altres incendis seran perpetrats a la sala Gaumont Opéra[2] així com a Besançon.[3] Un altre atemptat del mateix grup ha causat la mort d'un espectador.[4]

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. V. Catorze ferits en una sala parisenca projectant " The Last Temptation of Christ " La policia sospita d'extremistes de dreta d'haver incendiat el cinema Saint-Michel , Le Monde, 25 octubre 1988.
  2. Marion Georges, L'assumpte Scorsese i els incendis de cinemes. Dues noves inculpacions, entre les quals la de l'artefacte de la sala Saint-Michel , Le Monde, 30 octubre 1988
  3. « Inculpació a Besançon després de l'atemptat contra un cinema on era projectat The Last Temptation of Christ , a Le Monde, 22 de novembre 1988.
  4. Christian Ferrand, « Les inquisiteurs absouts », a L'Humanité, 21 març de 1990: http://www.humanite.presse.fr/journal/1990-03-21/1990-03-21-796443