Virgil Ivan Grissom

Virgil Ivan Grissom
	;
Biografia
Naixement	3 abril 1926 ; Mitchell (Indiana)
Mort	27 gener 1967 (40 anys); Cape Canaveral (Florida)
Causa de mort	mort accidental, inhalació de fum
Sepultura	Cementiri nacional d'Arlington, Section 3, Lot 2503-E, Grid Q-15/16 38° 52′ 27″ N, 77° 04′ 16″ O / 38.87418°N,77.07104°O
Formació	Escola de Pilots de Proves de les Forces Aèries dels Estats Units ; Universitat Purdue ; Mitchell High School (en)
Activitat
Ocupació	astronauta (1959–), instructor de vol, oficial de la força aèria, astronauta, enginyer mecànic, pilot de proves, escriptor
Ocupador	NASA, astronauta
Membre de	NASA
Carrera militar
Branca militar	Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica
Rang militar	tinent coronel
Conflicte	Guerra de Corea
Temps a l'espai	5 hores i 7 minuts
Missió espacial	–Mercury-Redstone 4; –Gemini 3
Família
Cònjuge	Betty Grissom (1945–1967), mort
Cronologia
	vol espacial suborbital
Premis
	(1987) National Aviation Hall of Fame; (1981) International Space Hall of Fame; (1r octubre 1978) Medalla d'Honor Espacial del Congrés; (1969) Medalla de Servei Distingit de la NASA; (1965) Medalla de Servei Distingit de la NASA; (1965) Medalla al Servei Excepcional de la NASA; (1961) Medalla de Servei Distingit de la NASA; Medalla de l'Aire; Astronaut Hall of Fame; Creu dels Vols Distingits ;

Virgil Ivan Grissom (Mitchell, 3 d'abril de 1926 - Cape Canaveral, 27 de gener de 1967), conegut també com a "Gus" Grissom, va ser un pilot i astronauta estatunidenc. Fou el segon astronauta estatunidenc enviat a l'espai durant els vols del Projecte Mercury, i una de les tres primeres víctimes de la carrera espacial estatunidenca, al costat d'Edward White i Roger Chaffee en l'incendi del Apollo 1. Es considera el primer home que va volar dues vegades a l'espai.^[1]

Carrera militar

Grissom va assolir en les forces aèries estatunidenques (USAF) el grau de tinent coronel.^[2] Des de l'inici de la seva carrera com a pilot va volar a 100 missions de combat a Corea a bord de caces F-86 del 334 esquadró de caces interceptors. Després de tornar de Corea va passar a treballar com a instructor de vol a Bryan (Texas).

L'agost de 1955, Grissom va entrar en l'Institut de Tecnologia de les Forces Aèries, en la base de Wright-Patterson, Ohio, on va estudiar enginyeria aeronàutica. L'octubre de 1956 va passar a treballar com a pilot de proves en base de les Forces Aèries d'Edwards a Califòrnia, i va tornar Wright-Patterson com a pilot de proves assignat a la secció de caces.

Les tragèdies de Grissom

Un vol suborbital el 21 de juliol de 1961, realitzat per l'astronauta Virgil I. Grissom, gairebé acaba en tragèdia. La portella lateral de la càpsula Mercury es va obrir massa aviat després de l'ameratge a l'oceà Atlàntic, i la nau ràpidament es va omplir d'aigua. Grissom va poder escapar nedant.

El 27 de gener de 1967, els estatunidencs Virgil Grissom, Edward White i Roger Chaffee van morir carbonitzats en un simulacre de llançament de l'Apollo 1,^[3] sent el primer accident mortal de la carrera espacial. Les versions de l'Apollo qual van ser millorades fins a aterrar en la Lluna el 1969.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Virgil Ivan Grissom

↑ D'Arc, Joan. Space Travelers and the Genesis of the Human Form (en anglès). Book Tree, 2000, p. .65. ISBN 1585091278.
↑ Burgess, Colin; Doolan, Kate; Vis, Bert. Fallen Astronauts: Heroes Who Died Reaching for the Moon (en anglès). University of Nebraska Press, 2003, p.78. ISBN 0803262124.
↑ Orloff, Richard W.; Harland, David Michael. Apollo: The Definitive Sourcebook (en anglès). Springer Science & Business, 2006, p.105. ISBN 0387300430.

[1] D'Arc, Joan. Space Travelers and the Genesis of the Human Form (en anglès). Book Tree, 2000, p. .65. ISBN 1585091278.

[2] Burgess, Colin; Doolan, Kate; Vis, Bert. Fallen Astronauts: Heroes Who Died Reaching for the Moon (en anglès). University of Nebraska Press, 2003, p.78. ISBN 0803262124.

[3] Orloff, Richard W.; Harland, David Michael. Apollo: The Definitive Sourcebook (en anglès). Springer Science & Business, 2006, p.105. ISBN 0387300430.

[1]