Naixement
Aparença
Un nadó acabat de néixer amb la seva mare | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
El naixement o part és un conjunt de processos fisiològics de la dona que tenen com a resultat el procés d'expulsió del fetus com a finalització de l'embaràs i inici del postpart. Però també és una vivència única en la vida maternal i sentimental d'una parella. És considerat per molts l'inici de la vida de la persona, i l'oposat de la mort. L'edat d'un humà es defineix per aquest fet en moltes cultures.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Eclesiàstes (7,1). — Salomó
- (en castellà) Vamos a poner a España que no la va a reconocer ni la madre que la parió.
- Madrid, 28 d'octubre de 1982. — Alfonso Guerra
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- L'amor i la naixença no tenen redempció.[3]
- El néixer i el morir, per son punt han de venir.[4]
- En la vida ta muller tres sortides ha de fer: pel naixement, pel casament i per l'enterrament.[3]
- He nat pobre i me trob vestit, encara he adquirit.[4]
- (var.) Desnú vaig néixer, desnú me trob, ni perd ni cobr. (Mall.)[4]
- Naixement, casament i mortalla, del cell davalla.[3]
- Ningú neix ensenyat.[4]
- Quart minvant, infant semblant; quart creixent, infant diferent.[3]
- Qui dóna per néixer, dóna per péixer.[4]
- (var.) Qui dóna per néixer, dóna per créixer.[4]
- (var.) Qui ho té al néixer, no ho deixa al créixer.[4]
- Qui no hi neix, no hi pot morir.[4]
- Qui primer neix, primer peix.[4]
- Qui va néixer treseta, no pot morir sou.[4]
- (var.) Qui és nat per sou, no arribarà mai a set doblers. (Mall.)[4]
- (var.) Qui és nat per un sou, mai arriba a tenir-ne dos. (Men.)[4]
- Tot lo nat ha de morir.[4]
Part
[modifica | modifica el codi]- Cagallons de rata bullits, donen llet a les parteres.[5]
- El criar envelleix i el parir entendreix.[5]
- Els de Sant Sadurní, una puta els va parir.[6]
- Mala nit i parir mossa.[7]
- Mare, què vol dir casar? Parir, rentar i plorar.[5]
- Parir tard i sortir mossa, brava cosa![5]
- Part al gener, el metge hi perd, i hi guanya el fosser.[8]
- Part llarg, i encara filla.[8]
- Quan el part va bé, tothom és bon llevaner.[8]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Anar de part.[8]
- Estar en el moment de parir.
- Parir un infant.
- El part de les muntanyes.[8]
- Cosa insignificant que succeïx després d'una preparació complicada, ja que s'esperava una cosa de gran importància.
- Ésser nat i criat per a tal o tal cosa.[4]
- Ésser molt apte o dotat per un determinat assumpte.
- Ésser o Semblar nat d'avui i batiat d'ahir.[4]
- Ésser un beneït o curt d'enteniment (Mall., Men.).
- Haver nascut amb mala estrella.[4]
- (var.) Haver nascut en divendres.[4]
- Tenir mala sort.
- (var.) Haver nascut amb bona lluna.[4]
- (var.) Haver nascut amb estrella.[4]
- (var.) Haver nascut amb el llombrígol per amunt.[4]
- (var.) Haver nascut amb la flor al cul.[4]
- Tenir molta sort.
- Haver nascut tard.[4]
- Tenir poca experiència.
- Haver vist nàixer algú.[4]
- Tenir mala sort.
- Nat i batejat, Nostre Senyor se te n'hagués emportat![4]
- Es diu d'algú que li hauria convingut morir essent infant.
- No haver nascut per a tal cosa.[4]
- No ésser bo, aptituds o condicions per un determinat assumpte.
- Tornar a néixer.[4]
- Salvar-se d'un perill gravíssim.
Vegeu també
[modifica | modifica el codi]Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ «Eclesiastès». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 1337430507].
- ↑ Álvarez Dardet, Alfonso «"A España no la va a conocer ni la madre que la parió"» (en castellà). Público [Madrid], (05-05-2016) [Consulta: 17 setembre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 4,24 4,25 4,26 4,27 4,28 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «nèixer». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «nit». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «part». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ «llum». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.