barbe

barbe

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de barbar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb barbar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb barbar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb barbar.

• [1] barbo, barbi, barb
• [2] barbi
• [3] barbi
• [4] barbi

• Síl·labes: bar·be (2)
• Anagrama: rebab

• Pronúncia: /baʁb/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: [Nom] Del llatí barba. [Adjectiu] De l'italià barbero.

barbe m. ‎(plural barbes)

1. barba

barbe inv. ‎(plural barbes)

1. barbaresc

   «Le chevalier avait à peine terminé son court repas, que son domestique lui annonça que cinq hommes, conduisant chacun un coursier barbe, désiraient lui parler.» (Walter Scott (trad. Alexandre Dumas), Ivanhoé, 1820)

   El cavaller amb prou feines havia acabat el seu frugal dinar quan el seu criat li va anunciar que cinc homes, cadascun portador d'un cavall barbaresc, desitjaven parlar amb ell.