cado

cado

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de cadere

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈka.doː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *ḱh₂d- («caure»).

cadō ‎(1a present^?), cadis ‎(2a present), cadere ‎(infinitiu), cecidī ‎(perfet), cāsum ‎(supí)

1. caure, jo caic

   Cadere ab alto

   Caure des de dalt.

2. morir

   Ab aliquo cadere

   Caure mort pels cops d'algú.

3. perdre, sucumbir

   Cadere in judicio

   Perdre la querella en un judici.

4. ajustar

   In eam diem cadunt nummi

   Ha arribat el dia de passar comptes.

5. acabar

   Cadere in syllabas longiores

   Acabar [un vers] en síl·labes llargues.