considero

considero

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de considerar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb considerar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb considerar.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \kon.siˈðe.ɾo\, meridional \koŋ.siˈðe.ɾo\

Americà: alt /kon.s(i)ˈde.ɾo/, baix \koŋ.siˈðe.ɾo\, austral \kon.siˈðe.ɾo\

• Rimes: -eɾo

considero

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb considerar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔnˈsiː.dɛ.roː/
• Etimologia: De sīdus ‎(«cos estel·lar»), mot d'origen grec.

cōnsīderō ‎(1a present^?), cōnsīderās ‎(2a present), cōnsīderāre ‎(infinitiu), cōnsīderāvī ‎(perfet), cōnsīderātum ‎(supí)

1. considerar, jo considero