escoli

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈkɔ.ɫi/, occidental /esˈkɔ.ɫi/
• Rimes: -ɔli
• Etimologia: Del llatí medieval scholium ‎(«anotació en els marges d'un llibre, en una època que el paper era escàs i no hi havia gaires alternatives de materials per escriure»).

escoli m. ‎(plural escolis)

1. Nota, observació, comentari breu.

escolio (arcaisme)

escoli

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de escolar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb escolar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb escolar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb escolar.

• [1] escolo, escole, escol
• [2,3,4] escole

• Síl·labes: es·co·li (3)
• Heterograma de 6 lletres (ceilos)
• Anagrames: cloïes, eòlics

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.