panteix

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pənˈtɛʃ/, occidental /panˈtaјʃ/
• Etimologia: Derivat del verb panteixar.

panteix m. ‎(plural panteixos)

1. respiració oprimida i violenta.

• pantaix, grafia alternativa
• panteixar

panteix

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de panteixar.

   Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] panteixo, panteix o panteixi.

• Síl·labes: pan·teix (2)
• Heterograma de 7 lletres (aeinptx)
• Anagrames: apitxen, paixent, patixen, peixant, petxina

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.