papu

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpa.pu/
• Homòfon: papo
• Etimologia: Forma masculina de papa ‎(«cuca») relacionat amb l'espantaocells per protegir l'agricultura d'insectes voladors.

papu m. ‎(plural papus)

1. Fantasma imaginari amb què es fa por a les criatures.

• gusarapa

• Síl·labes: pa·pu (2)
• Anagrama: pupa

• Obres de referència: DIEC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.