regalar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/rə.ɣəˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /re.ɣaˈɫa/
	valencià /re.ɣaˈɫaɾ/, /re.ɣaˈɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: [1] Del francès régaler ‎(«fer festa a algú, festivar»), segle XVI. El sentit de obsequiar és un calc semàntic del castellà regalar.
• Etimologia: [2] Del llatí vulgar *recalāre, de calāre ‎(«fer baixar, calar»), de chalāre, del grec antic χαλάω ‎(khaláō, «afluixar, deixar anar»), segle XIV.

regalar trans., pron. ‎(pronominal regalar-se)

1. adelitar
2. (pronominal) Donar-se gran plaer, tractant-se bé, regaladament.
3. (pronominal, valencià) Entretenir-se massa en una tasca, un lloc.
4. Obsequiar graciosament amb un present.

• [4] donar, fer present, obsequiar, ofrenar, fer ofrena de

regalar intr., trans.

1. Un cos desprendre un líquid, a gotes o a raigs, que corre per la seva superfície.
2. Un líquid davallar per la superfície d’un cos que el desprèn.

• brollar, escolar-se, escórrer-se, rajar, regalimar

• Síl·labes: re·ga·lar (3)
• Anagrames: alegrar, arregla, arreglà, realgar, reglara

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: regalar