Wiktionary

deduir

Catalan

edit

Etymology

edit

Borrowed from Latin dēdūcere; adapted to inherited forms such as conduir.

Pronunciation

edit

Verb

edit

deduir (first-person singular present dedueixo, first-person singular preterite deduí, past participle deduït)

  1. (transitive) to deduce
  2. (transitive) to deduct
    Synonym: rebaixar

Conjugation

edit
    Conjugation of deduir (third conjugation, with -eix-)
infinitive deduir
gerund deduint
past participle masculine feminine
singular deduït deduïda
plural deduïts deduïdes
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present dedueixo dedueixes dedueix deduïm deduïu dedueixen
imperfect deduïa deduïes deduïa deduíem deduíeu deduïen
future deduiré deduiràs deduirà deduirem deduireu deduiran
preterite deduí deduïres deduí deduírem deduíreu deduïren
conditional deduiria deduiries deduiria deduiríem deduiríeu deduirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present dedueixi dedueixis dedueixi deduïm deduïu dedueixin
imperfect deduís deduïssis deduís deduíssim deduíssiu deduïssin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — dedueix dedueixi deduïm deduïu dedueixin
negative (no) — no dedueixis no dedueixi no deduïm no deduïu no dedueixin

Derived terms

edit
edit

Further reading

edit
Retrieved from "https://en.wiktionary.org/w/index.php?title=deduir&oldid=77545040"