Celia Cruz

Úrsula Hilaria Celia de la Caridad Cruz Alfonso^[1] (1925 – 2003), mai coneguda coma Celia Cruz, foguèt una cantaira cubana de salsa, benlèu la mai representativa del sègle XX.

Celia Cruz es originària de Santos Suárez, un quartièr paure de L'Avana, ont es nascuda en octobre de 1924. Mas disiá: «Tant que viurai, dirai pas jamai en quala annada soi nascuda». Se conta fòrça causas plan fantasiosas sus ieu. Per exemple que soi sortida d'una familha de catòrze mainatges. Es fals, èrem quatre. O que mon primièr parelh de cauçaduras m'es estada ofèrta per un torista m'avent ausida cantar... Çò qu'es vertat es qu'a l'escòla primària ont deviái exercir, la directritz me diguèt: "Continua a cantar perque vas ganhar en un jorn çò que ganhe en un mes". çò que l'encoratja pas a perseguir los estudis. Adolescenta, sa tanta la mena cantar dins de cabarets. Ganha puèi de nombroses concorses de cant. Remarcada, aguèt la possibilitat de cantar a la ràdio cubana, e estudièt la musica al conservatòri de L'Avana de 1947 a 1950. En 1950, ven la cantaira del grop cuban La Sonora Matancera, coneguda en tot l'America ispanica, e escaissada Cafè con Leche (cafè amb lach). Celia Cruz tròba alara son crit fetiche : ¡Azúcar! (de sucre). Remplaça Myrta Silva, tornada a son Porto Rico natal e demòra la cantaira d'aquel grop fins en 1965.

En 1960, en seguida de la revolucion cubana e de la casuda del dictator Fulgencio Batista, abans l'arribada de Fidel Castro a la presidéncia de Cuba, ela e son grop cuban La Sonora Matancera emigran als Estats-Unis. En 1961, jògan al Hollywood Palladi. En 1962, esposa lo trompetista del grop, Pedro Knight. En 1965, entamena una carrièra sòlo, e pren la nacionalitat americana. Ven tanben una de las personalitats de l'anti-castrisme.

En 1966, Celia Cruz e Tito Puente començan lor associacion, editant uèch albums amassa per Tico Recòrds.

Qualques títols notables son Guantanamera e Bemba colorá en 1967, Aquarius / Let the sunshine in en 1969 (una represa del títol de la comèdia musicala Hair), Quien será (Sway). Malgrat aquò, aqueles albums an pas la capitada escomptada. D'aquel temps, lo labèl Fania lança la revolucion de la salsa. Celia Cruz signa alara en çò de Vaya Recòrds. Collabòra amb Larry Harlow, balhant un concèrt al Carnegie Hall de Nòva Iòrc. En 1974, l'album Celia i Johnny amb Johnny Pacheco, es disc d'aur e Celia Cruz rejonh la Fania All Stars, compausat dels musicians melhors de l'ostal de disques Fania, amb que fa una virada al Reialme Unit, en França, al Zaïre e en America latina. En 1976, Celia Cruz canta per Willie Colón. Títols notables : Usted abusó e Toro mata (amb Johnny Pacheco).

Fa venir celèbre l'eslogan « ¡Esto sí ès volar! » de la companhiá aeriana Eastern Air Lines a Porto Rico.

Dins las annadas 1980, fa de nombroses concèrts e duòs. En 1988, participa al film hollywoodien Salsa, amb Robi Draco Rosa e en 1992 al film Los Mambo Kings amb Antonio Banderas.

En 2001, sortís un album produch entre autres per Johnny Pacheco.

En julhet de 2003, sucombís a una tumor cerebrala en çò sieu a Fort Lee dins lo New Jersey. Es enterrada al cementèri de Woodlawn.

En febrièr de 2004 es publicat son darrièr album pòst-mortem que ganha lo prèmi Lo Nuestro 2004 de l'album melhor salsa de l'annada. Es l'artista femenina de l'annada al prèmi Lo Nuestro 2005.

Celia Cruz, scenari e dessenhs de Leila Marzocchi, Edictions Nocturnes, colleccion BD World, 2008

1. ↑ Henderson, James D.; Henderson, Linda R.; Litrel, Suzanne M.. Ten Notable Women of Modern Latin America (en anglés). Rowman & Littlefield, 2023-10-27. ISBN 978-1-5381-5304-8.