Processor central

Lo processor central, de l'anglés CPU, Central Processing Unit, es lo compausant essencial d'un ordenador qu'interprèta las instruccions e tracta las donadas d'un programa.

Es lo processor que provesís als ordenadors lor capacitat fondamentala d'èsser programats, es un dels compausants necessaris al foncionament de totes los tipes d'ordenadors, associats a las memòrias primàrias e als dispositius d'intrada/sortida. Un processor constituit d'un sol circuit integrat es abitualament nomenat microprocessor; pasmens, d'unes fabricants an desvolopats de processors en lescas: dins aquel cas las foncions elementàrias (ALU, FPU, sequençaire, etc.) son despartidas en divèrses circuits integrats especializats. La descubèrta del transistor en 1947 dobriguèt la via de la miniaturizacion dels compausants electronics e lo tèrme d'unitat centrala (CPU) s'es utilizat dins l'industria electronica tre lo començament de las annadas 1960 (Weik 1961).