Jump to content

Seulu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Coordinadas: 39°52′10.67″N 9°14′12.32″E / 39.86963°N 9.236755°E39.86963; 9.236755

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Seùlu
Nùmene ufitziale: Sèùlu
Istadu: Itàlia
Regione: Sardigna
Provìntzia: Tzitade metropolitana de Casteddu (CA)
Sìndigu: Enrico Salvatore Murgia (lista tzivica)
Ladiore: Nord
Longhiore: Est
Tirada: km²
Populatzione: 769 (29-2-2024)
13,08 biv./km²
Comunes lacanantes: Aritzu (NU), (Àrthana) (NU), (Àdoni) (NU), (Sàdili), (Seùi), (Biddanòa 'e Tulu).
Còdighe postale: 09065
Prefissu telefònicu: 0782
Còdighe istat: 111082
Bividores: seulesus


Seulu (Seulo in italianu) est una bidda sarda de 790 abitantes de sa tzitade metropolitana de Casteddu, chi dat su nùmene a sa regione de sa Barbàgia de Seulu, in Sardigna.

Su comunu faghet parte de sas de XIII Comunidades montanas Sarcidanu-Barbàgia de Seulu.

Su stampu 'e su turrunu

Seulu tenet una superfìtzie de 58,9 chilòmetros cuadrados pro una densidade abitativa de 14,3 abitantes pro chilòmetru cuadradu. Su territòriu de su comunu resurtat cumprèndidu intre sos 281 (Badu Selasi) e sos 1.334 (Punta monte Perdedu) metros subra de su livellu de su mare. S'escursione altimètrica cumplessiva resurtat èssere pari a 1.053 metros. Pro su chi pertocat a sa morfologia apartenet a su contraforte de su Gennargentu, partzidu dae custu dae su riu Flumendosa, chi lu rugrat pro 27 km lassende·si in palas un'ispetàculu etzetzionale a beru. Custa orografia aspra e trabucosa at creadu, peri totu su percursu suo, gulas fungudas, ingurtidòrgios e lagheddos cristallinos, tràinos e istrampos minores fitianos chi cunferint a su paesàgiu una richesa de formas e ambientes naturales ùnicos. Su territòriu si presentat ricu de grutas chi presentant a intro istalatites e istalagmites magnìficas. Benas ricas de abba òtima abbundant in totu su territòriu. Su nùmene Barbàgia, chi benit dae sa costumàntzia antiga romana de definire Bàrbaros sos chi non faeddaiant sa limba latina, est unu territòriu mannu de sa Sardigna tzentrale caraterizadu dae pagu antropizatzione. S'economia pastorale e sa forestatzione rapresentant unas cantas intre sas risursas de importu prus mannu de sa zona, cando chi su paesàgiu aparit caraterizadu dae sa magra mediterrànea, un'àrea climàtica sinnada meda dae sa presèntzia de castas medas de àrbores e de matas, pro su prus de genia de su gènere Quercus (èlighe e ortigru), sas de su gènere Phillyrea (aladerru e aladerru sutile), e in prus Arbutus unedo, est a nàrrere su lidone, unas cantas genias de su gènere Juniperus (in particulare Ghinìperu ruju), ma fintzas erbas de potecaria medas cun prevalèntzia de erba de Santa Maria, lavanda, armidda e romasinu. Sa zona acasàgiat fintzas una colònia eterogènea de mesches animales agrestes. Sa presèntzia de su riu Flumendosa, chi signat sa làcana intre Monte Perdedu e sa cadena montagnina de su Gennargentu, at creadu unu territòriu ricu de tuvos e gulas che a sa "su Stampu 'e su de turrunu" e sa bena de "Piscina 'e Licona". De annotu mannu, pro su chi pertocat a s'ambiente e a su paesàgiu, a làcana cun su territòriu de Gadoni, s'agatat Sa Stiddiosa, unu lagheddu naturale peri su riu, caraterizadu dae una pinna de muru de travertinu manna meda coberta de su totu dae orgoddàsile, in ue s'abba gùtiat formende concretziones calcàreas.

Diploma militare iscritu subra de una tauledda in brunzu. Fògiu de cungedu chi beniat cunferidu a sos sordados sardos a pustis de àere prestadu servìtziu in s'esèrtzitu romanu, dae Seulu (museu archeològicu natzionale de Casteddu)[1]

S'àrea fiat populada finas dae su perìodu prenuràgicu e nuràgicu pro sa presèntzia in su territòriu de unas cantas domus de janas e de unos cantos nuraghes.

In s'edade de mesu fiat apartentu a su giuigadu de Casteddu e aiat fatu parte de sa curadoria de Seulu, de ue fiat istadu cabulogu. A sa ruta de su giuigadu (1258) fiat coladu pro pagu tempus a su giuigadu de Gaddura e a pustis suta de su controllu diretu de sa repùblica de Pisa.

Conchistadu dae sos aragonesos in su 1324, l'aiant dadu in feu a famìlias medas, intre cussas sos Carroz contes de Chirra. In su 1604 l'aiant achiridu in su ducadu de Mandas, feu in antis de sos Maza e posca de sos Tellez-Giron de Alcantara, chi bi lis aiant riscatadu in su 1839 cun sa sopressione de su sistema feudale.

Cun Lege Regionale n. 10 de su 13 santugaine 2003 su comunu fiat coladu dae sa provìntzia de Nùgoro a sa de Casteddu, chi nd'aiat fatu parte finas a sa reforma imbeniente de su 2016.

S'istemma e su gonfalone de su Comunu de Seulu bi los ant cuntzèdidos cun decretu de su presidente de sa Repùblica de su 3 de maju de su 2010.[2][3]

(IT)
« Stemma partito: il primo, di azzurro, al castagno fogliato di verde, fustato e sradicato al naturale, fruttato di sette d'oro; il secondo, di rosso, alla capra di nero, cornata di argento, allumata dello stesso, scampanata di verde, sostenuta dalla roccia di argento, fondata in punta, uscente dalla linea di partizione e dal fianco. Ornamenti esteriori da Comune. »
(SC)
« Istemma partzidu: su primu, de asulu, a su castàngiu fogidu de birde, fustadu e irraighinadu a naturale, frutadu de sete de oro; su segundu, de ruju, a sa cabra de nieddu, corrada de prata, allumingiada de su matessi, iscampanada de birde, sustentada dae sa roca de prata, fundada in punta, chi essit dae sa lìnia de partzidura e dae su costàgiu. Ornamentos esteriores de Comunu. »
(D.P.R. 03.05.2010)

Su gonfalone est unu drapu de grogu.

Monumentos e logos de interessu

[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Architeturas religiosas

[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
  • Crèsia parrochiale "B.V. Immaculada"
  • Crèsia de su campu "SS. Còsomo e Damianu"
  • Crèsia de su campu "Santa Bàrbara"
  • Crèsia Santu Perdu
Su Nuraghe Pauli de Seulu

Su territòriu de Seulu presentat medas giassos de interessu archeològicu, e mescamente unas cantas grutas ant atiradu s'atentzione internatzionale e sunt istadas ogetu de iscavos archeològicos de un'iscuadra de istudiosos, coordinados dae su professore Robin Skeates de su Dipartimentu de archeologia de s'Universidade de Dhuram (Inghilterra), in collaboratzione cun sas universidades de Oxford (Istados Unidos) e Adelàide (Austràlia), chi at giutu a sa lughe repertos medas, intre cussos una conca de una dea mama e pinturas rupestres raras. Sa parte manna de custos ambientes tenet un'edade cumprèndida intre su Neolìticu e s'Edade de su Brunzu, intre sos bator mìgia e sos duamìgia annos in antis de Cristu.[4]

  • Cumplessu archeològicu de Taccu 'e Ticci
  • Bidditzolu Nuràgicu "Taccu 'e Ticci"
  • Nuraghe Taccu 'e Ticci
  • Nuraghe "Su nuraxeddu"
  • Nuraghe "Su nuraxi","Pauli" o "Nuraxi Mannu"
  • Grutas "Domus 'e Janas"
  • "Sa Ruta ‘e sos Bitulleris"
  • Bidditzolu pastorale

Logos de interessu naturalìsticu

[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
  • Monumentu naturale "Su stampu 'e su de turrunu"
  • Cascada "Sa Stiddiosa" (a làcana cun su comunu de Gadoni)
  • Piscina 'e licona
  • Grutas "Domus 'e Janas"

Evolutzione demogràfica

[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Sa Stiddiosa

Zona biaita de sa longevidade

[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Seulu resurtat in sa zona biaita, un'àrea demogràfica e/o geogràfica de su mundu in ue sas persones bivent prus a longu de sa mèdia, in ue s'Osservatòriu de sa Longevidade at insertadu su comunu in manera ufitziale partende dae su martzu de su 2016. Dae su 1996 a su 2016 at registradu in binti annos ateretantos tzentenàrios resurtende una de sas biddas cun sa longevidade prus manna in proportzione a sa populatzione.[5][5][6][7]

Àinu cun atretzadura pro su trasportu, fotografadu a Seulu in su 1962

In Seulu est nàschidu su primu Ecomuseu de sa Sardigna, aviende un'arresonu de rete cun totu sas comunidades locales lacanàrgias. Faghet parte de sa Comunidade montana Sarcidanu - Barbàgia de Seulu e de su Cunsòrtziu de sos Lagos.

  • Ecomuseu de su Flumendosa Artu

Che a in totu sos tzentros de sa Sardigna tzentrale, sa coghina si basat mescamente subra de retzetas antigas tramandadas dae generatziones, chi ammentant a sa faina pastorale e a una coghina pòvera. Una coghina, sa de custas zonas, chi atirat s'interessu de medas istudiosos in chirca de su segretu de sa longevidade. Seulu, paris a su clàssicu porceddu, porcheddu de late coghinadu arrostu, e a totu sos suta-produtos de su porcu, si diferèntziat pro unas cantas peculiaridades che a sos clàssicos durches tìpicos, sos "pirichitus" o sos "pistocus de nuxi", o sos casos cun sos produtos de primore de "su callu 'e crabitu" e "su casu in filixi". Sa produtzione de su binu, chi in antis rapresentaiat una fonte de importu de s'economia locale, como si lìmitat a tretos minores de coltivos de bide, mescamente Cannonau, Monica e Niedda Carta.

Su de 13 austu de cada annu bi si tenet sa manifestatzione de Àndalas, e sa manifestatzione de "S'Orrosa de Padenti" in abrile. In trìulas si faghet sa sagra de "su de casu in filixi", unu particulare casu cragadu subra de unu pìgiu de fìlighe. Àteros eventos de importu sunt sas festas populares de "Santu Giuanni" in s'agabbu de làmpadas e "Santu Cosumu" in s'agabbu de cabudanni.

S'iscuadra de fùbalu locale si narat "Polisportiva Seulu 2010" e militat in su girone B sardu de sa Prima categoria.

  1. Epigrafe R20S09-1106, in museoarcheocagliari.beniculturali.it. URL consultadu su 25 novembre 2023.
  2. Emblema del Comune di Seulo (Cagliari), in presidenza.governo.it. URL consultadu su 18 gennaio 2021.
  3. Statuto del Comune di Seulo (PDF), in dait.interno.gov.it. URL consultadu su 18 gennaio 2021.
  4. FASTI - Record View Page: AIAC_2247, in fastionline.org. URL consultadu su 23 santugaine 2017.
  5. 5.0 5.1 Mauro Loddo, Longevità, è record in Sardegna: a Seulo 20 centenari, in Cagliaripad.it, 11 aprile 2016. URL consultadu su 27 novembre 2016 (archiviadu dae s'url originale su 20 santugaine 2016).
  6. Seulo, il paese più longevo del mondoSoprannomi e segreti del paese dei record, in unionesarda.it, 3 abrile 2016. URL consultadu su 4 maju 2021.
  7. Tatiana Picciau, Alla riscoperta del segreto della longevità sarda: lo studio di Michel Poulain, il maggior esperto al mondo, in focusardegna.com. URL consultadu su 27 novembre 2016 (archiviadu dae s'url originale su 27 santandria 2016).
Controllu de autoridadeVIAF (EN243188835 · WorldCat Identities (EN243188835