suo

suo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de suar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb suar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb suar.

• [1] sue, suï, suu
• [2] suï, sue
• [3] suï, sue

• Síl·labes: su·o (2)
• Anagrames: ous ^(revers), sou, uso

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsʊ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *dʰeygʷ-.

suō ‎(1a present^?), suis ‎(2a present), suere ‎(infinitiu), suī ‎(perfet), sūtum ‎(supí)

1. teixir, ordir, tramar

   Aliquid suo suere capiti ― Tramar algú un assumpte desagradable.

2. cosir

suō

1. datiu masculí singular de suus
2. datiu neutre singular de suus
3. ablatiu masculí singular de suus
4. ablatiu neutre singular de suus